[/pullquote]
Dissabte dia desset, Antoni Gomila va presentar a Món de Llibres, i davant un públic considerable, el seu nou llibre: Jo vos prec. Va contar l’autor: “Durant una sèrie d’anys he fet pregons, presentacions, articles… I com que ara em dedic al reciclatge, ho he volgut ajuntar tot”.
Bromes a banda, va explicar el perquè d’aquest projecte: “La gent em demanava: ‘M’han dit que vares fer això, on ho puc trobar?’ Llavors també hi ha un punt d’egolatria: ‘Mirau, he escrit tot això’. Així que estava entre el servei a la comunitat i l’egolatria, però un dels meus mestres em va dir: ‘No hi veig cap contradicció, el servei a la comunitat ja el fas, i en l’egolatria, en tot cas, el perjudici és per l’egòlatra’. Així que, aquí teniu el llibre.”
Gomila va voler fer un parell d’agraïments: “A en Fausto, a na Marina Vanrell, que l’ha corregit, i a la família del pintor Francesc Calvet, per cedir-me la imatge per fer la portada”. Va contar que el primer moment que va veure aquest quadre del pintor barceloní resident a Menorca, ja li va agradar molt, i que el va trobar ideal per il·lustrar Jo vos prec: “Hi ha una figura humana damunt una muntanyeta, que representa el deu d’espases, una figura que no té molt de valor, però que en té un poc. Aquest deu d’espases seria jo, que clam. Llavors hi ha aquesta espècie de màscares de teatre, que no sabem si escolten o no escolten, que em donen l’esquena. Així que, jo dic coses, qui vol m’escolta, i qui no, no.” Va donar les gràcies, també, als assistents. “Tot el que sé dir, i puc dir, és en aquest llibre.”
