En el ple del mes de maig, el portaveu de Vox Esteve Sureda presentà una moció en què defensava la implementació de polítiques basades en la “prioritat nacional”, una iniciativa que el partit d’extrema dreta ha duit a les institucions i que forma part del seu discurs, com hem vist a les eleccions autonòmiques recents.
En la lectura de la moció Sureda parlava de defensar la “gent de ca nostra” i advertia d’un estat del benestar tensionat, serveis públics saturats i una amenaça de col·lapse imminent. Proposava que, per exemple, en els concursos públics tinguessin prioritat les persones que durant anys han contribuït a sostenir-lo; també argumentava que la immigració havia de ser “legal i ordenada”, però s’oblidava de dir que el seu partit s’ha oposat al procés de regularització obert fins al pròxim 30 de juny.
És molt curiós, per no emprar un altre terme, que Sureda digui que la moció “defensa la cohesió social”; és ben cert que el paper ho aguanta tot! Cap partit amb representació a la Sala li donà suport i la proposta fou descrita com una crida més a fomentar la por i la criminalització dels nouvinguts, a més de no suposar una millora de la vida de les persones sense cap mesura real per a reforçar o millorar els serveis públics que, suposadament, tant preocupen a Vox.
Per altra banda, aquests darrers dies la presidenta Ayuso ha estat de viatge a Mèxic, una visita que ha hagut d’avançar per uns suposats “problemes de seguretat”. La presidenta anà a aquest país a demanar, entre altres perles, que deixin d’odiar el conqueridor Hernán Cortés, no demanin cap mena de reparació històrica i abracin amb tendresa i il·lusió el mestissatge, la gran aportació mundial de la Hispanitat.
Hi ha també un altre motiu d’aquesta visita: bastir ponts amb els llatinoamericans, ja que a Madrid són un nombre molt important de votants i en aquest aspecte és un electorat que el Partit Popular es disputa amb Vox, també entre la nombrosa i extremadament conservadora comunitat evangèlica.
Ayuso havia fet unes declaracions en què qualificava Mèxic de “narcoestat d’ultraesquerres”, un fet que no és precisament la millor carta de presentació. A partir d’aquí tot anà de rota batuda… Una altra (i)responsable política que juga amb foc amb la convivència i les relacions internacionals. Això sí, que no hi manquin “cañas y libertad”.
Anam una mica més enllà, ara en l’àmbit internacional? Parlar de Donald Trump donaria per a més d’un article d’opinió i el cert és que d’ençà del seu accés a la Presidència dels Estats Units el món és un lloc una mica més insegur i violent.
A principi d’any, encara no havien arribat els Reis i els Estats Units varen segrestar de manera il·legal el president Maduro de Veneçuela; les amenaces a Cuba han estat constants, i també els enfrontaments amb els suposats socis de l’OTAN, entre ells l’Estat espanyol. Tot plegat ha creat una situació de molta incertesa i un augment de l’escalada bèl·lica i del cost de la vida arreu.
L’analista Rafael Poch explicava a fa poc a Crític els errors de càlcul que ha comès la geopolítica de Trump: primer amb Rússia, després amb la Xina i ara amb l’Iran. La conseqüència de tot plegat, segons Poch, és haver col·locat els Estats Units i l’aliat Israel com a desestabilitzadors mundials.
Enmig de tot aquest panorama més aviat funest, em qued amb l’alegria i l’esperança dels bons resultats d’Adelante Andalucía diumenge passat. Hem de ser creatius, ens hem d’organitzar, no ens podem resignar de cap manera i des d’una esquerra alegre, valenta, arrelada al territori i a la gent del país hem de capgirar aquesta situació, amb polítics irresponsables en diferents àmbits que només promouen l’enfrontament.
