“Vivim en un model que situa l’especulació i el lucre privat al centre i no les necessitats de les persones”, així lamentaven Lluc Gayà i Catalina Bauçà la situació de l’habitatge a Mallorca i més concretament a Manacor en l’acte de presentació de les vuit propostes sobre habitatge de l’organització política Embat de Manacor, que va tenir lloc ahir dematí a la plaça del Palau,
Just abans de començar, però, Catalina Bauçà va manifestar el suport “a les reivindicacions que es fan aquests dies a Mallorca i arreu del món contra les polítiques criminals a les fronteres”, tot recordant els fets de la platja de Tarajal, de l’any 2014, “on més de 200 persones migrants varen intentar arribar nedant des del costat marroquí. La guàrdia civil va disparar pilotes de goma i pots de fum, provocant la mort de catorze persones, un desastre que encara no s’ha resolt als tribunals i encara ningú n’ha assumit responsabilitats”.
L’acte d’ahir se sumava a la presentació que ja es va fer fa alguns mesos de les propostes al respecte de la cohesió social.
“Que a una mestra li sigui més barat agafar avions que viure a Eivissa és insuportable. Que una persona pensionista no pugui viure de lloguer és símptoma d’una societat malalta. La falta de professionals a sectors com la sanitat té molt més a veure amb el preu de viure a Mallorca que amb els requisits de català”, varen dir en l’exposició de motius Bauçà i Gayà just abans d’enumerar les vuit propostes referides específicament a la problemàtica d’habitatge a Manacor.
Un diagnòstic públic i un mapa de la propietat amb preus, habitatges buits i solars, que sigui actualitzat constantment. Aquesta era la primera de les vuit propostes, perquè “les polítiques municipals han de partir d’un diagnòstic fet sobre dades i informacions rellevants i contrastades”.
Embat reclama també a l’Ajuntament que “iniciï els tràmits i elabori l’informe tècnic pertinent per instar formalment el Govern de les Illes Balears a declarar Manacor com a zona tensionada per l’accés a l’habitatge”. Es tracta d’una mesura que ja han proposat altres ajuntaments com el de Pollença, Esporles, Inca o Algaida.
L’organització política manacorina reclama també que es creï “un registre d’habitatges buits i que mobilitzi els habitatges no habitats, amb mesures de pressió com “aplicar recàrrecs a l’IBI als habitatges buits sense justificació, establir el lloguer social obligatori als grans tenidors, recàrrecs al lloguer turístic o expropiar temporalment l’ús dels habitatges buits, si cal”, entre d’altres mesures. En aquest sentit, recordaren que “a Manacor hi ha 900 habitatges de lloguer turístic que no compleixen la funció social de l’habitatge. Són un negoci” alhora que explicaven que “un habitatge buit no fa la funció social que té assignada”.
Per a Embat l’Ajuntament hauria d’exercir com a mitjancer o facilitador, “l’Ajuntament ha de ser pont, no mur, i ha de fer de mitjancer i establir garanties per posar els pisos al servei de qui els necessita”, per això demanen la creació d’una “oficina municipal d’habitatge on es pugui oferir assessoramen social i jurídic gratuït, donar garanties públiques al petit propietari i treballar per prevenir els desnonaments”.
També consideren urgent i imprescindible “combatre l’infrahabitatge, amb la inspecció d’habitatges insalubres, sancions a qui explota la pobresa i amb alternatives habitacionals immediates”.
Embat demana així mateix una correcció de l’actual pla general per “planificar Manacor per a la gent que hi viu, no per qui en vol fer negoci”. I per això demanen “corregir l’actual pla general modificant la parcel·la mínima perquè s’adeqüi a les necessitats actuals i executar un pla específic pel centre tal i com es varen comprometre, i també iniciar el procés d’un nou pla general que cerqui amplis consensos del poble, posar la vida al centre i incorporar la perspectiva feminista i antiracista. Constuir juntes el planejament del Manacor del futur”.
Finalment reclamen “Construir, comprar i expropiar per augmentar el parc públic d’habitatge”
Catalina Bauçà i Lluc Gayà acabaren la presentació dels vuit punts sobre l’habitatge recordant que “surten de la preocupació d’una situació que no s’atura d’empitjorar, de la desesperació de no trobar alternatives i de veure com un ajuntament darrere l’altre, mira cap a una altra banda davant una problemàtica que ens afecta a tots”.
A l’acte hi acudiren una trentena de persones, entre les quals s’hi pogueren veure les regidores Joana Maria Llull, de MÉS-Esquerra i Núria Hinojosa, delegada d’Urbanisme, la també regidora socialista Maria Antònia Truyols. A més, també hi va ser present, la felanitxera Mercedes Garrido, vicepresidenta segona de la mesa del Parlament pel PSOE.
