Empar Isabel Bosch Sans - Periodista i investigadora acadèmica i doctora cum laude en Història, Història de l'Art i Geografia (UIB)
La cancel·lació de la conferència de la Dra. Laura Miró Bonnín, doctora en Història per la UIB i especialista reconeguda en antisemitisme i en l’estudi dels xuetes, ha obert una ferida que Manacor no pot ignorar. No parlam només d’una decisió desafortunada, sinó d’una qüestió més profunda: segons quins criteris es decideix qui pot parlar i qui no en els espais culturals públics del municipi?
La conferència de Miró —rigorosa, avalada amb cum laude i amb projecció internacional— fou cancel·lada per part de l’Obra Cultural Balear (OCB) sense cap comunicació directa i sota pressions ideològiques. La decisió no va ser un malentès operatiu, sinó una retirada expressa assumida per l’entitat. Mentrestant, el pròxim 9 de desembre Manacor acollirà la xerrada “Els xuetes: Mallorca i Manacor. Història d’una injustícia”, impartida per un historiador que conec personalment, Manel Santana Morro, a qui tenc un respecte humà sincer. Ara bé: és un fet objectiu que no té recerca acadèmica publicada sobre els xuetes. I és igualment cert que va ocupar un càrrec en un govern progressista, tal com l’actual batle de Manacor, també de MÉS-Esquerra.
La pregunta, per tant, no és personal. És estructural:
Per què una doctora especialitzada és silenciada per l’OCB, mentre una persona sense recerca en aquest camp pot parlar sense cap pressió i amb suport institucional?
És casualitat?
O hi ha criteris no declarats que influeixen en qui rep altaveu i qui no?
La ciutadania té dret a demanar transparència i coherència. La cultura pública no pot funcionar amb una doble vara. No pot premiar afinitats ni castigar especialitzacions. I no pot privar Manacor d’escoltar una investigació que explica un dels episodis més dolorosos de la nostra història: la cremadissa de 1691, quan tres persones xuetes foren cremades vives davant trenta mil espectadors, i el silenci posterior va marcar segles de marginació.
Com a sòcia de l’OCB, aquesta cancel·lació de la conferència de la Dra. Laura Miró Bonnín no em representa. I com a ciutadana de Mallorca, em preocupa veure que la recerca rigorosa troba obstacles, mentre altres discursos flueixen sense debat sobre la seva base acadèmica.
Manacor ha estat, històricament, una terra de debat valent, debat del qual va ser precursora la periodista Sebastiana Carbonell al capdavant del “7Setmanari de Llevant”. No deixem que la por o la conveniència política decideixin qui pot parlar i qui no.
La cultura necessita criteris clars, igualtat de tracte i respecte pel coneixement.
Potser ha arribat l’hora de demanar-nos, sense por: A Manacor, qui té dret a explicar la història? I segons què?
