Una ullada a l'antroponímia mallorquina del segle XV a través d'uns llibres de comptes de la família Ballester.
Miquel Xavier Duran Vaquer va presentar aquest estudi a les XIII Jornades d’Estudis Locals, on confegeix un mostreig dels antropònims continguts a un inventari de béns aixecat a la parròquia de Manacor l’any 1503 en motiu de la defunció de Miquel Ballester el Gran (c. 1429-1503). Dins els llibres de comptabilitat inclosos a l’inventari, on consten part de les transaccions comercials duites a terme per aquesta família al llarg del segle XV, s’ha pogut elaborar un registre que compta amb un miler de noms. Una xifra gens menyspreable ja que és un document mancat del caràcter exhaustiu de les fonts fiscals que normalment s’empren en aquest tipus de recerques: talles, estims, morabatins, monedatges, etc. A continuació segueix un resum molt esquemàtic de tots els noms esmentats en aquesta interessant investigació.
Miquel Ballester el Gran formaba part de la nissaga manacorina dels Ballester, de la branca dels anomenats de cal Comte. Amb son pare, Joan Ballester major (c. 1400-1469) foren els protagonistes de la puixança d’aquesta família a la segona meitat del XV, i així es va convertir en un dels terratinents més poderós del Llevant i un dels més respectats de tota l’illa.
El seu benestar econòmic provenia del fet d’acumular de manera constant terres i censals al llarg del XIV i dels primeres dècades del XV per part dels seus predecessors. Amb el temps, Miquel Ballester va establir una empresa familiar dedicada a l’explotació agropecuària, majoritàriament ovina, amb l’arrendament de terrenys de pastura i companyies d’ovelles a tercers així com el mercadeig directe de llana amb teixidors i paraires.
De l’inventari aixecat pel notari manacorí Antoni Mir (signatura M-737 de l’Arxiu del Regne de Mallorca) interessen aquí els censals anuals, els comptes oberts i les cartes de compra i establiments de propietats, papers transferits al protocol notarial com a memòria del buidatge de fins a vint-i-un llibres de comptes. Tota aquesta documentació s’havia guardat a l’estudi de la casa familiar a Manacor.
El conjunt examinat es manifesta en una varietat d’esquemes sintagmàtics. El més habitual el troba a la fórmula prenom + cognom (col·loquialment, nom + llinatge), amb una freqüència del 90,3%, que correspon a 850 antropònims registrats. Molt manco estesa, només un 5,2% seria la combinació prenom + cognom + renom (renom significant sobrenom o segon llinatge segons la seva natura), amb 49 exemples. La incorporació d’aquest tercer element no es donaria fins als segles XVI-XVII, moment de la popularització definitiva del binomi actual del llinatge patern i matern.
Del total, s’han enregistrat fins a 41 exemplars uninominals, el 4,5 %, 28 dels quals consten únicament de prenom: 10 d’ells són esclaus de l’heretat, altres 18 són antropònims femenins; dels restants, solament 13 presenten el cognom, sis d’ells fora cap determinant (Binimelis, Capllonch, Farigola, Femenia, Quer i Xamena); encara que aquest fet era, segurament, perquè l’autor no feia negocis amb altre homònim que pogués causar confusió; dos cognoms familiars pluralitzats (els Giberts i els Llulls), i els altres cinc acompanyats de topònims forans (Pocoví de Sineu, Roca de Petra, Rullan de Petra, Santjoan del Palau de Muro i Soler de Felanitx) com a especificatius inequívocs.
En el cas de la nòmina femenina, qualsevol dels esquemes anteriors podia anar acompanyat d’un determinant referit a la filiació paternal o marital, de la sort de filla de, muller de o parent de, seguit de l’antropònim masculí escaient. Comptem amb 18 exemples d’aquest esquema, i 14 on la dona és mencionada de forma independent. Pel que fa a les fórmules de cortesia, n’apareixen de forma puntual al document: l’ús de l’article personal en és generalitzat únicament a un dels llibres de comptes, mentres que a la resta la seva presència és més aviat esporànida; amb tan sols una aparició de la infelxió femenina na; i els tractaments formals també hi surten molt anecdòticament: Madò, Misser, Mossèn, Sènyer, Senyor, Senyora.
Un altre component es troba en un quart element extern al nucli nominal, però que acompleix una funció identificativa, generant el que es pot definir com a determinant exonímic: un determinatiu toponìmic, referit tot sovint a la població d’origen de la persona en qüestió, i que serveix per destriar els convilatans dels forans i eliminar la confusió per homonímia. Representen un 26,2% del conjunt nominal, amb 246 aparicions: (93) Artà, (30) Petra, (23) Inca, (22) Sineu, (17) Pollença, (8) Santanyí, (6) Felanitx i Santa Margalida, (4) Muro, Porreres i sa Pobla, (3) Montuïri i Sant Joan, (3) Alcúdia i Capdepera, (1) Binissalem, Cala Pi, campos, maria, Selva i Sóller. MANACOR apareix fins a 13 vegades.
La nòmina dels prenoms masculins enregistrada ascendeix fins als 59 i abasten un total de 894 dels noms, el 95,1% del conjunt onomàstic. Ordenats segons el percentatge de freqüència, els cinc prenoms més populars són; Joan (Joanico, Joanot, Joanxo), Pere (Perot), Antoni (Toni), Jaume, Miquel. En menys mesura, Bartomeu, Gabriel, Guillem (Guillemó), Bernat (Bernadí), Mateu. Els prenoms Francesc, Llorenç, Martí i Rafel s’anaven popularitzant a poc a poc; així com Cristòfol, Jordi, Pau, Sebastià i Tomàs, encara que menys aquests darrers.
El repertori onomàstic femení, per la natura de les dades recollides, no assoleix una quantitat prou exhaustiva que permeti apropar-se detalladament. 33 dones esmentades corresponen a 23 prenoms diferents; per ordre de freqüència serien: Anna (Anneta), Antonina (Antònia), Bàrbara i Joana (Joaneta), Caterina i Maria (Marió), Agnès, Angelina, Barcelona, Blanca, Cília (Cecília), Elionor, Eulàlia, Jaumeta, Jòrdia, Lluïssa, Maciana, Magdalena, margalida, Monserrada, Pasquala, Astàsia (Anastàsia), Violant.
El nombre de llinatges continguts a l’anàlisi arriba als 370 cognoms, repartits entre 912 antropònims. Les estadístiques orientatives resultants indiquen que a Mallorca tingué força èxit el mecanisme d’herència dels prenoms paterns, fregant el 40% de la totalitat de cognoms, a diferència de la resta de territoris de parla catalana, on els nombres oscil·laven entre el 25 i el 30% en aquestes mateixes dates; fenomen que provoca el recés de la proporció dels cognoms toponímics.
Segons la freqüència, tenim: Ballester, Gener o Janer, Llodrà, Morey, Crespí, Andreu, Ferrer, Martí i Santandreu, Casesnoves. també hi figuren Font, Homar, Joan, Llull, Rosselló i Servera. A la comunicació publicada al volum de les XIII Jornades s’hi poden trobar tot el llistat complet.
També s’hi troben inventariats en aquests documents els noms de quinze esclaus; encara que sigui de manera testimonial cal dir que són: Joan (Joanico), Miquel, Jaume, Nicolau, Jordi i Pere pels homes; Aina, Maciana, Magdalena, Margalida i Maria, per les dones. D’aquests quinze, cinc homes apareixen acompanyats de cognoms, potser presos dels seus anteriors propietaris: Bou, Canari, Novell, Silvestre i Verger. Un darrer porta un malnom: Cresta.
