– Hola, perdona, t’ha caigut un paper.
– No. He estat jo que l’he tirat.
– El podries aixecar?
– No passa res, ja l’aixecarà la dona de fer net, que la paguen per això.
És una conversa que es pot sentir dia sí i dia també a moltíssims de centres educatius de secundària. I és, també, un reflex d’aquesta manca de valoració del bé comú, d’aquesta absència de sentiment de propietat quan el que embrutam o feim malbé és de tothom.
S’ha dit sempre, també, que el que passa als centres educatius és un reflex del que passa a la societat. Basta passejar-se per qualsevol dels nuclis del municipi de Manacor un horabaixa qualsevol per detectar la brutor que s’hi acumula. “A mi em paguen per fer net, no per llevar la teva brutor”, va dir un dia una empleada de neteja. Hi ha moltes trenques ferm, d’una cosa a l’altra. Geleres, encalentidors, rentadores, llits, matalassos, cadires als capdecantons; contenidors que vessen i ciutadans que deixen el seu fems en terra, al costat; llosques, papers, pots de beguda, plàstics, a qualsevol carrer i a qualsevol vorera; excrements animals a les places… I gent que fa turisme femer per no haver de fer el triatge corresponent dins ca seva. Tot això existeix i, per desgràcia, és tan visible que amaga el civisme de la majoria de la població. Sempre hi ha una part de la població, però, que ho espenya. I no podem dir que passi a tots els pobles. Aquí, sí, pareix que passa més.
La manca de civisme, de responsabilitat i d’aportació al bé comú de gran part de la gent manacorina és un fet que dificulta de forma important una imatge neta dels nuclis de població manacorins. Però alerta, n’hi ha un altre. Que els contenidors s’omplin fins a vessar no és més que una conseqüència de la manca de freqüències per part de l’empresa conccessionària de neteja. Les mancances d’aquesta empresa els darrers anys han estat flagrants, tant, que a la delegació de Medi Ambient comandada per Sebastià Llodrà no li ha tremolat gens la mà a l’hora de certificar sancions per valor de més de 200.000 euros per incompliment del contracte.
Ara LUMSA ha tornat a guanyar aquesta concessió per a dos anys més. És mal d’entendre. Inexplicable. Fins i tot surrealista. Molt malament han d’estar les coses a l’administració perquè en un cas així no es pugui vetar directament la participació d’aquesta empresa, que s’ha demostrat que no feia les coses bé; o en el menor dels casos, deixar-la concursar però amb penalitzacions importants que impedesquin que pugui tornar a guanyar el concurs.
Només podem entendre aquesta concessió com una pròrroga que permeti a l’Ajuntament guanyar temps per organitzar la municipalització definitiva del servi de neteja i recollida de fems. És una demanda que ja ha començat a prendre cos entre la població, que després de veure les millores en l’abastiment de l’aigua arran de la municipalització del servei, veu com a única solució viable també la municipalització de la neteja.
Amb una diferència important: o hi ha un canvi substancial en el comportament de la gent manacorina als carrers o qualsevol esforç que es faci, sigui en zel sobre les accions de LUMSA, sigui en forma d’una concessió a una nova empresa, sigui en forma de municipalització, serà com que fer retxes dins l’aigua.s
