Rosa Mesquida: “El futbol m’ha ensenyat que has de lluitar per aconseguir allò que vols”

[pullquote] Rosa Mesquida (Manacor, 2001) és estudiant i juga amb el Porto Cristo FC. Enguany l’han convocada amb la selecció Balear sub-18.
[/pullquote]

Quan vares començar a jugar a futbol i on?
Vaig començar a jugar quan era molt petita, tenia cinc anys, i feia futbol com a activitat extraescolar a l’escola on anava, La Caritat.

Per què vares triar futbol?
No ho sé, va ser l’esport amb què em vaig sentir millor, passava molt de gust. Després també vaig provar gimnàstica o bàsquet, però no… El que m’agradava era el futbol.

Després d’haver-lo practicat com a activitat extraescolar com vares seguir?
Després vaig anar a futbol sala, llavors vaig fer un any de futbol 7 amb el Porto Cristo, després vaig estar tres anys amb el Manacor i per últim vaig tornar aquí, i fins ara.

Tot això amb equips masculins o femenins?
Ara fa tres anys que jug amb equips femenins; fins als 14 deixen jugar les nines amb els nins.

A quina categoria jugues, ara?
Ara som juvenil, però com que jug amb l’equip femení, estic amb les grans, jugam a Autonòmica.

I t’han cridat per formar part de la selecció Balear?
Sí. Quan era més petita, amb la sub-12, em varen cridar una vegada, però no vaig estar convocada. L’any passat em cridaren per fer el primer campionat i enguany una altra vegada.

Quin campionat preparau? Ja heu començat?
El campionat d’Espanya, amb totes les comunitats, ens enfrontam entre nosaltres i ens anam classificant. Ara estam a la primera fase. La setmana passada vàrem anar a Múrcia, jugàrem contra Múrcia i contra Castella la Manxa i vàrem guanyar els dos partits. Estam molt contentes. A la 1a fase i la 2a se sumen els punts i els gols i els qui en tenen més es classifiquen. L’any passat no ens vàrem classificar per un gol, per això ara estam molt contentes, i a més de guanyar, vàrem gaudir molt.

Què suposa per tu formar part de la selecció?
És un premi a l’esforç, a la il·lusió i a les ganes amb què afrontam cada entrenament i cada partit… Això no seria possible sense el meu equip. És un premi!

On entrenau i amb quina freqüència?
Entrenam a diferents camps, allà on ens deixen. Hem entrenat a Alcúdia, Bunyola, Campanet… Primer feim un entrenament a la setmana, i després, la setmana de la convocatòria definitiva feim tres entrenaments seguits. El cap de setmana és el viatge i fins a aquesta darrera setmana no sabem si estam convocades o no.

I això com ho dus tu?
És un poc difícil, penses: ho he fet bé, no ho he fet bé… viatjaré, no viatjaré… Però, al cap i a la fi, tu vas allà a cada entrenament, i dónes el cent per cent, si te’n vas amb aquesta sensació, ja està. A més, si no t’agafen a tu, ve una altra persona. Tots hem de tenir aquesta oportunitat.

Què t’aporta el futbol?
Quan vaig a entrenar pas molt de gust, gaudesc molt… Se m’atura el temps, desconnect, no tenc temps de pensar: tenc deures, tenc exàmens… Però sobretot és això, que gaudesc molt!

Algú t’ha fet mai algun comentari del tipus: “el futbol no és per les nines”?
Pot ser abans, anar a jugar a la placeta i que et diguessin, tu no pots jugar perquè ets una nina, sí… Però avui en dia no. Per jo no hi ha cap diferència, més enllà de la física: un home pot ser més fort o més ràpid, però res més. De fet, trob que estaria bé jugar mixts.

És difícil per una dona, viure del futbol?
Avui en dia encara és difícil, però ja ha evolucionat molt i a poc a poc seguim avançant, i ho aconseguirem.

Hi ha molts d’equips femenins, a Mallorca?
A la Lliga Autonòmica, per exemple, som 13 equips. La dificultat és en les categories inferiors. No hi ha lliga juvenil. Jo, amb 14 anys, ja vaig passar a jugar amb les grans, per jo no va ser cap problema, perquè em duia molt bé amb elles, però segurament hi hauria més dones que jugassin si no hi hagués aquestes diferències d’edat. Això passa perquè Mallorca és petita, a Barcelona, per exemple, tenen totes les categories.

Què li diries a una nina que vol jugar a futbol?
Si és a algú nou, li diria que ho provàs, que ho intentàs; si és a algú que ja juga li diria el que em va dir una jugadora a mi: “fes cada entrenament al cent per cent”. Quan per exemple, hagis de fer físic, no t’aturis quan l’entrenador es gira, és per tu, ho has de fer per tu.

Què t’ha ensenyat el futbol?
M’ha ensenyat a no ser tan egoista, a pensar en els altres. Som un equip, jo no puc anar cap a una banda i les altres cap a l’altra. També m’ha ensenyat a lluitar per aconseguir allò que vull, a saber que amb ganes i il·lusió tot es pot aconseguir.