Què passa quan juguam amb una cosa tan fonamental com la nostra societat i el nostre futur? Estam construint ciutats o simplement apilant peces a l’atzar? Aquesta és la pregunta que s’ha fet Leo Sapere (1996, Mallorca), artista multidisciplinari dedicat a la pintura, la instal·lació, l’audiovisual i el so. Amb la seva feina explora temes com la identitat, el territori i els dilemes socials de la contemporaneïtat, amb un enfocament especial en les tensions entre l’ordre estructural i l’espontaneïtat humana. L’artista utilitza idò l’art com un mitjà per reflexionar sobre l’impacte dels sistemes econòmics, socials i culturals al seu entorn immediat ia la joventut de la seva generació. Inspirat per conceptes com el desconstructivisme, les seves obres combinen elements lúdics i arquitectònics, qüestionant l’equilibri entre allò funcional i allò simbòlic a l’espai que habitam.
Seguint aquesta mateixa línia, Sapere presenta una nova instal·lació a la sala Maüs de Manacor (avinguda Baix des Cos, 35) aquest dissabte dia 11 a partir de les 18 h. Sota el títol de “Des-Constructivisme: Un joc de nins”, la instal·lació sorgeix com una queixa i proposa una reflexió sobre l’estat actual del desenvolupament urbà, social i cultural de Mallorca, utilitzant la metàfora d’un joc infantil de construcció. Un projecte que fa temps que treballa però que finalment ha concretat en els darrers mesos i que posa damunt la taula la situació de l’habitatge: “Estam vivint a límits inviables: els pobles i els barris s’estan transformant, hi ha nous habitatges, cases i xalets que consumeixen territori però cap d’ells està pensat per a les noves generacions. S’especula amb la vivenda i de cada pic més, la gent que ve de fora hi pot accedir. Això fa que les persones de classes humils hagin de fugir dels seus barris, dels seus pobles i de les seves cases. Com a persona jove m’inquieta el fet de no poder desenvolupar el meu futur per això vull reflexionar sobre com hem pogut arribar fins aquest punt” afirma l’artista.
Sapere construeix la proposta a través de peces de fusta de colors, aquelles amb les quals de petits construíem ciutats i cases d’infants. Aquestes peces, fetes amb porexpan recobertes amb una capa d’arena de marès i pintades a mà son l’element central de l’obra. Aquest material, diu Sapere, li resulta molt útil i pràctic perquè no pesa i això fa que siguin bones de transportar i també que li puguis donar totes les formes que vulguis. Així mateix, el material permet ser pintat amb facilitat.
Aparentment disposades a l’atzar totes aquestes peces simbolitzen la improvisació i la manca de lògica que caracteritzen les decisions urbanístiques i socials contemporànies. En aquest espai, les peces, disposades en configuracions inestables i fragmentades, conviden l’espectador a interactuar amb elles, construint i deconstruint a voluntat. Posteriorment, a l’interior l’artista desenvolupa el concepte a través de la pintura i ho fa de manera més abstracta perquè explica que “és més còmode per a mi”. Així mateix, hi haurà una part visual que posarà més emfasi a la intenció inicial de l’artista.
“Des-Constructivisme: Un joc de nins” vol promoure el debat i convidar al diàleg.”Vull reflexionar, debatre, crear una consciència social col·lectiva. No vull canviar el món però sí posar la qüestió al centre i fer veure que si no hi feim res, això seguirà passant” explica Sapere. A més, l’artista afirma que li agradaria que el projecte anàs més enllà: “L’art ha de ser sempre reivindicatiu i m’agradaria engirgolar altres persones, ja siguin artistes, arquitectes, periodistes… Qui sigui, per poder repensar, queixar-nos i fer que ens escoltin” diu Sapere.
