Sant Llorenç, tempesta d’alegria

L’estiu ve carregat sempre de festes. El Carme, Sant Jaume, les festes de Son Macià, Sant Salvador d’Artà, la Mare de Déu d’Agost. Entre i entre de tot això, però, hi ha les festes de Sant Llorenç del Cardassar. La gent de Sant Llorenç viurà les primeres festes després de la torrentada que segà l’arrelada alegria llorencina. L’onada solidària que arribà de la mà de tot Mallorca, el suport de les institucions i la feina incansable dels responsables de l’Ajuntament han fet que en un temps rècord, el poble de Sant Llorenç s’hagi pogut sobreposar al desastre del mes d’octubre passat.

És cert que els ajuts exteriors són incomptables i generosos, però sense el coratge de la gent llorencina res de tot això no hauria estat possible. Les festes de Sant Llorenç han estat tradicionalment fruit de la participació entusiasta de la gent que hi viu. Tot el poble s’hi aboca i, enguany, amb més motiu i emoció que mai, aquest entusiasme es multiplicarà. Després de la tempesta sempre torna sortir el sol i ara que les ferides de l’octubre comencen a tancar-se i que la vida llorencina torna a la normalitat, amb les infraestructures públiques recuperades, amb els negocis que tornen a florir, amb les cases que lentament, però amb tenacitat, es reconstrueixen i es refan, és hora de tornar a fer poble, de reunir-se, de fer pinya i de creure que junts tot es pot superar.

Més sans que un gra d’all, els llorencins i llorencines correran cap a la festa, perquè creuen en ells i en la seva capacitat de superació. Convidaran els externs. La gent manacorina i artanenca acudiran a les seves revetles, sempre de renom, sempre massives, sempre alegres.

No hi ha dubte que res de tot això no seria possible sense un tret definitori de la gent llorencina: l’orgull de ser un poble alegre i jove, que s’ha fet a si mateix i que se sobreposa a les adversitats amb la força d’un tità. Molts tornaran estar a punt de llàgrima, però serà una aigua redemptora, sanadora, curativa, una aigua que regarà d’esperança els solcs per tornar ser el Sant Llorenç de sempre que tant ens captiva.

Tot això són paraules, certament. Caldrà, per completar aquest cercle de restauració, que l’Ajuntament i les institucions posin fil a l’agulla, com ja han fet, per aplicar les modificacions urbanístiques necessàries per evitar que desastres com el de l’octubre passat es puguin repetir. Cal eixamplar la zona inundable del torrent i allunyar les cases del curs de l’aigua. El temps, com més va més, ha esdevingut impredictible. I cal curar-se en salut. Per anys que passin, no serà admissible cap tipus de relaxament.