“Seguiré sent feminista i activista, maldament sigui des de la institució”

Maria Duran (Manacor, 1953) ha estat advocada durant més de 35 anys, és feminista i també una de les membres més antigues del PSOE manacorí. Parlam amb ella sobre el seu nou càrrec com a directora de l’Institut Balear de la Dona, que assumeix amb il·lusió.

Et fa il·lusió aquesta nova etapa?
Estic molt contenta, em fa ganes fer feina en això. Si hagués pogut triar, hauria triat això.

Ho combinaràs amb altres feines?
No, ja faig dedicació exclusiva. Possiblement continuaré amb la feina a Madrid, on faig d’assessora per incorporar la perspectiva de gènere a les lleis però la feina no presenta incompatibilitats.

Com ha anat la primera setmana de feina?
Molt bé. He trobat un equip molt actiu i ha estat una gran acollida. De fet, ja hem planificat els objectius estratègics de cara als pròxims quatre anys.

Quines són aquestes línies que marcaran aquests quatre anys?
El primer de tots és esforçar-nos en fer polítiques destinades a aconseguir l’autonomia econòmica de les dones. Això implica disminuir l’encletxa salarial, prevenir l’assetjament sexual a la feina i aconseguir més càrrecs de dones en empreses privades en nivells intermitjos i alts. Aquest va lligat amb el segon objectiu, que és la corresponsabilitat i que es divideix en dos vessants: la conciliació laboral de les dones i la corresponsabilitat en la vida privada: hem d’aconseguir que hi hagi una responsabilitat compartida perquè està a la llei però no s’aplica. El tercer objectiu és la coeducació. Volem seguir impulsant un projecte d’educació en igualtat en totes les etapes educatives, en escoles i instituts. És molt important, en especial, introduir la prevenció de la violència de gènere en tots els nivells educatius. El següent objectiu és deixar de ser la comunitat amb major taxa de violència de gènere i acabar la legislatura amb un percentatge inferior. Finalment, volem que Balears sigui un territori turístic però sense turisme sexual: apostam per això per l’abolició de la prostitució.

Com s’equilibra el centralisme de serveis de Mallorca respecte a la resta d’illes? I el de la part forana respecte a Palma?
Nosaltres hem fet un plantejament que s’havia començat en la legislatura anterior. S’ha fet un traspàs de competències als consells insulars, cedint tots els serveis d’atenció directa: l’atenció psicològica, jurídica i tot allò que té relació amb la violència de gènere. Hem de potenciar la tasca dels ajuntaments perquè són l’administració més propera a la ciutadania.

I quines són les funcions de l’IB-Dona un pic cedides aquestes competències?
Des del moment que s’han cedit les competències l’Institut Balear té la responsabilitat de programar i impulsar. Hem de dissenyar polítiques amb el fi d’aconseguir la igualtat entre homes i dones i donar les eines a les institucions més properes per fer front a les desigualtats i la discriminació així com per fer front a la violència de gènere. En aquest sentit consideram que és important fer treball d’equip amb ajuntaments i consells insulars i coordinar les polítiques en els tres nivells. Crec que d’aquí a finals d’any ja haurem reforçat els espais dona que ja existeixen i també n’haurem creat de nous, tot en cooperació amb la resta d’institucions.

A la darrera legislatura no es va arribar a convocar el Consell de les Dones. Es convocarà de nou?
No és que no es convocàs sinó que va dimitir en bloc. Tal com està estipulat al Parlament, les associacions s’han de posar d’acord. En aquest sentit, hi ha hagut dues prioritats que ja s’han posat en marxa: la primera, renovar el Consell Rector perquè els grups parlamentaris diguin qui seran els representants que el conformaran. El segon és fer una petita reforma al reglament de participació de les associacions de dones, purament formal, per tal que no torni a passar el que va passar la legislatura passada. La nostra intenció és fer feina basant-nos en dos pilars: el Consell Rector i el Consell de les Dones.

S’ha posat en marxa un conveni amb la UIB per la Universitat d’Estiu d’Estudis de Gènere. Es farà més feina conjunta amb la universitat?
Sí. No sabem encara la fórmula però la intenció és reforçar tota la contribució que la UIB fa a la igualtat. Per exemple, a través de la potenciació de cursos de determinades carreres així com amb cursos d’especialització amb determinades àrees.

Quina relació es vol establir amb el moviment feminista?
La meva posició és escoltar al cent per cent el moviment feminista. Hi ha iniciatives que es podran tirar endavant, d’altres que hauran de passar filtres i d’altres a les que hauré de dir que no però sempre hi haurà una resposta clara. Jo m’he passat quaranta anys formant part del moviment feminista: seguiré sent feminista i activista, maldament sigui des de la institució.

Es preveu augmentar la plantilla?
L’IB-Dona té una estructura molt acurada i suficient i en aquests moments no es preveu un augment. El que sí que volem fer al llarg d’aquesta legislatura és implantar unitats d’igualtat a totes les conselleries. Cal incorporar les mesures que impliquen la llei d’Igualtat i per tal de fer-ho possible i que es mantengui en el temps, fa falta tenir persones expertes en gènere i incorporar aquesta transversalitat. En aquest sentit també donarem ajuts per tal que es desenvolupin més espais dona en totes les comarques de Balears i que tenguin més competències. No volem trepitjar a ningú però tenim capacitat per donar aquest suport.

Es pensen comprar pisos pont com a alternativa a les cases d’acollida?
Bastant aviat n’hi haurà cinc o sis. El nostre objectiu és restituir el projecte de vida de les víctimes de violència de gènere i aconseguir que deixi de sentir-se víctima. També volem anar més enllà, fomentant la solidaritat entre les persones que es troben en la mateixa situació i demostrar-los que se’n poden sortir.

Quins diries que són els reptes principals de l’IB-Dona?
El més important de tots és lluitar contra la violència de gènere. Des de l’any 2003 tenim 1010 dones assassinades. De l’any 2013 tenim 29 nins i nines assassinades pels seus pares i també 243 nins i nines orfes perquè la seva mare va ser assassinada. Afecta la vida, la salut, la dignitat i la supervivència. Hi haurà un dèficit democràtic mentre no aconseguim acabar amb la violència cap a les dones. Estam parlant de 2000 anys de submissió i és un gran repte però sí que crec que aconseguirem reduir el percentatge d’assassinats i de violència a les illes. Almanco la meva dedicació serà aquesta, en el cent per cent.

Vols afegir qualque cosa?
Sí. Consider que ara mateix el servei directe està ara ben organitzat i ben distribuït territorialment i el servei a les dones és de qualitat. En temes de violència, la nostra prioritat ara és la prevenció i la sensibilització, sobretot fent una crida als homes. Aquesta solidaritat que alguns homes tenen amb els maltractadors fa mal a la societat, no només a les dones perquè ajuden que la violència es perpetuï. Necessitam als homes per erradicar aquesta xacra històrica.