“Encara va venir el dia que vaig fer la festa dels meus noranta anys i va sonar un parell de cançons i vaig estar molt contenta que pogués venir, i ell també es va alegrar molt de poder-ho fer. Estic molt contenta que ho hagi pogut fer abans d’anar-se’n”, diu Margalida Fullana en recordar Tomàs Bosch Blanquer, Sacos, segurament un dels darrers sonadors que quedaven al llevant de Mallorca, i que ha mort aquesta setmana a l’edat de 93 anys.
Varen ser quatre matrimonis, els que a principi dels anys vuitanta crearen Així balla Manacor, l’escola de ball de pagès que va servir de baula entre la Mallorca rural que agonitzava després del boom turístic i la Mallorca nova, l’actual, la que no volia renegar dels seus ancestres malgrat fer-se moderna i sofisticada, massiva i poderosa econòmicament. Margalida Fullana i Jaume Adrover; Tomeu Fons i Bel Pasqual; Tomeu Nicolau i la seva dona; i Tomàs Bosch i Maria Nadal. Aquestes foren les quatre colles que primer de manera sorda i fins i tot incompresa, i més endavant amb seguiment entusiasta per tanta de gent de Manacor i comarca, varen fer tot el que saberen per transmetre a les noves generacions una manera de ballar i de sonar única en el món i avui admirada per tothom qui estima el ball de pagès.
“En Tomàs ballava molt bé. Quan va venir a ballar amb nosaltres duia l’estil de Sant Llorenç, que allà fan un altre punt. Vaig ballar moltes de vegades amb ell. Ballava molt bé, però només jotes i mateixes, de fandangos no en va ballar mai”.
Tomàs Bosch i Margalida Fullana es conegueren quan ell tenia desset o devuit anys, “quan ells es varen mudar a Son Blavet. Nosaltres en aquell temps estàvem a Son Fortesa, i ens vèiem als balls, ens vàrem conèixer com a balladors”.
La madona Margalida Fullana recorda que “son pare d’en Tomàs ja sonava el guitarró molt bé, el sabia fer parlar”. “Quan vàrem venir a estar a Manacor”, recorda Fullana, “teníem els al·lots petits i ens vàrem començar a ajuntar més. Posàrem el grup d’Així balla Manacor, i hi va venir molta de gent. Trescàrem tot Mallorca, ens cridaven per ballar, i anàrem al Festival Mundial a Palma i vàrem dur el primer premi d’atracció viva, amb les jotes i les mateixes”.
Margalida Fullana explica que l’amo en Tomàs Sacos i el seu home, Jaume Adrover, “sabien sonar la guitarra i el guitarró. En Tomàs sempre havia sonat més la guitarra i pertanyia molt a Sant Llorenç, per això d’al·lot no el vaig conèixer i no sé com en degué aprendre. Però ja et dic que son pare, l’amo en Guillem, sabia fer fer parlar el guitarró, de bé que el sonava”.
Margalida Fullana adverteix que “no sabem solfa, el ball de pagès s’ha sonat sempre sense solfa, de sentit. I trempaven les guitarres beníssim, tot d’una coneixien si una guitarra o un guitarró no anaven amb el so. Jo no som com ells, perquè son el guitarró, però no el sé fer parlar”.
Molta de gent, sobretot investigadors del folklore i la música popular, s’han acostat a ells per aprendre de sonar com ells n’havien après. “Les jotes i les mateixes se sonen de sentit, i jo et faré totes les mudances sense cap solfa. La música i el solfeig no entren en les mateixes i les jotes, perquè has de fer una mudança a l’aire, i amb el sofeig això no es pot fer”, diu la madona Margalida que els deien als qui s’hi acostaven per aprendre’n.
L’enyorada Bel Cerdà, del grup Sis Som, els va dir un dia: “Heu de tancar aquest ball vostre amb pany i clau, perquè us el robaran”. I per què? “Perquè és un ball molt guapo i a Mallorca no hi ha ningú que el sàpiga fer. Avui la gent balla que pareix que cullen figues, amb els braços tan a l’aire”, va dir Cerdà a la madona Catalina.
“Va ser el primer que em va ensenyar a sonar el guitarró. Jo era petitíssim, i record haver anat a veure’l quan tenien el supermercat al carrer de ses Parres”. Tomeu Adrover és un d’aquells al·lots que els anys vuitanta anaren a aprendre de ballar i de sonar en aquella cotxeria del capdamunt del carrer de Colon.
“L’amo en Tomàs és un membre d’aquelles generacions que eren les baules de tota una manera de fer que no s’havia interromput. Ell va aprendre de sonar de son pare”, diu Adrover, que recorda també que aquells sonadors d’un temps n’aprenien i sonaven de sentit: “Jo ho compar amb la diferència entre els poetes i els glosadors. Tots dos fan versos, a uns els surt de manera espontània, de dins el poble, i els poetes són lletraferits”, diu Adrover, mentre remarca que “l’amo en Tomàs no tenia solfa, i el que saben tots els d’aquella generació ho han après de sentit, però des de petits. Sonaven igual que parlaven, d’una manera natural. Ell guardava la guitarra que era de son pare i tenia una manera molt característica de sonar-la. Saben fer unes virgueries que els que saben música no han sabut aprendre”. De fet, explica aquest ballador i sonador manacorí, “si li demanaves que et mostràs com ho feia, ell et deia ‘això faig, tu mira de seguir-me’”.
Tomeu Adrover recorda també que quan es va desfer Així balla Manacor, l’amo en Tomàs Bosch encara es va resistir a abandonar de tot, i amb dos homes que ell mateix havia ensenyat “anaven sonant d’aquí i d’allà. Ell tenia molt clar que era el mestre, i s’ho sentia”.
“El que fa el sonar de pagès és el batut, i en el guitarró és el borino. I això és el que va estar a punt de perdre’s i només ho feien l’amo en Tomàs, l’amo en Jaume Adrover i els del Picot”, recorda aquest sonador i ballador manacorí. El batut consisteix a fer de la guitarra una percussió perquè els balladors puguin marcar bé els punts, “i això és tot un art, perquè has de saber rapar les cordes i pegar a la vegada, no tothom en sap”.
Tomàs Bosch va tenir sempre l’acompanyament de madò Maria Nadal, la seva dona, que va ser també una de les que va encetar el trull d’Així balla Manacor.
A més, Tomàs Bosch tenia aquella idea de transmissió del coneixement, aquell sentiment que allò que la vida li havia ensenyat es perdria darrere ell. Va ser per això que va pagar-se ell mateix les edicions de dos llibres: Fora vila. Segle XX i Fora vila. Animals i plantes. I també un disc fet per ell mateix, on canta totes les parts de les jotes i les mateixes que hi sonen.
Tota aquella generació, conclou Tomeu Adrover, “va ser menyspreada en un primer moment. S’hagueren de retirar perquè ningú anava d’ells. Duien coses de Menorca o de Palma abans que dir-los-ho a ells. I l’Escola de Mallorquí la primera. Ara, en canvi, veim que han estat una joia”.
El grup de sonadors Vitenc ha publicat també una glosa en recordança de l’amo en Tomàs, que reproduïm aquí mateix:
Tomàs, ja sou an el cel,
ja hi feis sonar la guiterra;
mentrestant, aquí, a la terra
heu deixat ben fonda arrel.
Heu estat sempre fidel
als nostres balls estimats.
Estam trists, però alabats
que madò Maria i vós
hàgiu tornat trobar-vos
i allà dalt balleu plegats.
No podrem mai agrair
el llegat que ens heu deixat.
Amb gran generositat
sempre heu sabut compartir
lo que tant heu estimat.
I així com mos vàreu dir:
seguirem aquest camí,
procurarem mantenir
tot allò que ens heu mostrat.
En aquest vídeo el podem veure mostrant la tonada dels Salers de Sant Llorenç a un grup de sonadors llorencins:
El dia de la festa dels noranta anys de Margalida Fullana, Botilla. Davant la cotxeria de Fartàritx on tanta de gent hi anar a aprendre de ballar durant prop de 30 anys:
A Son Colom, amb la madona Margalida i Lluís Massot, Civil, entre d’altres sonadors més joves.
