skip to Main Content
Sí, Espanya és Diferent (Per A Prendre Consciència)

Sí, Espanya és diferent (Per a prendre consciència)

Aquesta setmana, seguint la línia dels anteriors articles de la secció Per a prendre consciència, volia exposar quin és l’efecte del canvi climàtic a Manacor i les Illes Balears, però no podia deixar de banda l’actualitat més immediata. De vegades no fa falta fer cap reflexió sobre l’evolució humana o sobre l’impacte de l’activitat antropogènica al medi ambient, n’hi ha prou amb mirar i analitzar l’actualitat.
Al llibre La Segona República a Manacor, Antoni Tugores (2019), exposant la sessió plenària de l’Ajuntament de Manacor de dia 11 d’agost del 1931, escriu:
“Per donar resposta a l’absència de reglamentació i disciplina urbanística de s’Illot i Porto Cristo, el batle fa una proposta coherent amb el que havia exposat anys enrere quan era regidor de la minoria conjuncionalista: s’haurà d’encarregar la redacció d’un Pla General per a Manacor, la Colònia del Carme i els seus eixamples (…..) Motiva la proposta del Batlle Garanya el fet d’intentar resoldre definitivament el caos urbanístic i la venda incontrolada de solars.”
Ara, 88 anys després de la proposta del batlle republicà, pareix que tenim més a prop que mai l’horitzó de l’aprovació del PGOU. El batlle d’esquerres i el seu equip de govern seran els primers que aprovin un Pla General d’ordenació urbana municipal a Manacor, però redactat per les dretes manacorines. Ja sabem que arriba tard, el poble ja ha crescut sense sentit. Ve d’un any la seva aprovació? És una pena que el plantejament no es fes quan tocava per culpa del cop d’estat del 1936.
—–
Dimarts (22 d’octubre) matí, com cada dia, vaig despertar-me amb la veu de la periodista Mònica Terribas: “I 44 anys després es traurà profit electoral del cadàver del dictador Francisco Franco, en plena precampanya del 10N” deia després del seu “Bon dia Catalunya, són les vuit!” i continuava: “que un país democràtic, que va veure morir el seu dictador al llit al 1975, s’enorgulleixi d’aixecar el cadàver del malsoleu on se l’honorava durant 44 anys, és per fer-s’ho mirar. Ens ho hauríem de fer mirar. En qualsevol país democràtic, dijous 24 es faria un acte polític transversal i massiu per reconèixer, en vergonya, l’error d’una demora de 44 anys i demanar perdó per totes les víctimes del franquisme. En comptes d’això, tarimes televisives per veure la fita televisada i contar vots. Però ja se sap; Spain is diferent.”
Sí, Espanya és diferent. Després d’una setmana moguda i anormal a causa de la sentència de la vergonya, Espanya reafirma la seva diferència. Aquests mateixos que fan actes electorals de l’unboxing del dictador, també conten vots del que creuen una sentència justa i encara poc contundent. Però que no contin vots i contin anys de presó. Que no contin vots, despengin el telèfon i afrontin els problemes tot i que pensin que la telefonada té mala cobertura electoral. No veis que estam perdent l’esperança de cara al futur? Ho veis, però sempre vos ha estat ben igual què és el que perdem.

Pere Amer

Back To Top
×Close search
Search