El batle de Manacor, Miquel Oliver i la delegada d’Urbanisme, Núria Hinojosa han presentat avui les dades d’un informe tècnic, elaborat pel catedràtic Aleix Calveras Maristany de la Fundació Universitat i Empresa de les Illes Balears (FUEIB). Un informe que segons ha explicat l’equip de govern serveix de “base objectiva” per a la declaració aprovada ahir al ple amb la qual insten al Govern de les Illes Balears a declarar Manacor com a zona de mercat residencial tensionat.
Altres municipis de les Illes Balears com Santa Maria del Camí, Esporles o Maó, entre d’altres, ja han fet aquesta petició. La diferència, però és que l’Ajuntament de Manacor és el primer a defensar aquesta demanda amb un estudi extern realitzat per un expert que s’ha basat en dades públiques del Ministeri d’Habitatge i del portal Idealista.
Segons l’article 18 de la Llei 12/2023 pel dret a l’habitatge, una administració competent pot declarar una zona de mercat residencial tensionat quan hi hagi un risc d’oferta insuficient d’habitatge assequible i es compleixi almanco un d’aquests dos supòsits: que el cost mitjà de la hipoteca o del lloguer, sumat a les despeses i subministraments bàsics, superi el 30% dels ingressos mitjans de les llars de la zona o bé que el preu de compra o de lloguer de l’habitatge hagi experimentat, en els darrers 5 anys, un creixement acumulat d’almenys 3 punts percentuals per sobre de l’IPC de la comunitat autònoma corresponent.
Segons l’informe, el nucli de Manacor els compleix amb escreix: Manacor ha sofert un increment demogràfic d’un 22% i davant d’aquesta situació, l’oferta residencial és clarament insuficient. Així mateix, argumenta que hi ha un desequilibri entre preus residencials i capacitat econòmica de la població, en què la demanda creix més aviat que l’oferta donant com a resultat un mercat tensionat.
Segons les dades de l’informe, el lloguer ha augmentat en un 42,6% segons les dades de fiances de l’IBAVI i un 52,7% segons les dades del portal Idealista. Pel que fa a la compra, les taxacions oficials de les estadístiques que publica el ministeri, la situen amb un augment del 68,9% i segons Idealista en un 86,3%.
Pel que fa a l’esforç econòmic, en el cas del lloguer, les famílies de Manacor dediquen entre el 31 i el 41% dels ingressos. En el cas de persones totes soles un 83% del seu sou. Pel que fa a la compra, les dades són similars: les persones totes soles han de dedicar un 78% dels seus ingressos i si són llars, entre el 33 i el 39% dels seus ingressos.
Hinojosa argumenta que “dins l’àmbit legal és el govern autonòmic qui té les competències d’habitatge, i per això ahir vàrem elevar aquesta petició al govern”. Ara bé, la regidora d’Urbanisme puntualitzava que “no podem confondre a la ciutadania: això no vol dir fer topall de preus. El que permet aquesta declaració és establir un índex de referència individualitzat per a l’habitatge a través del qual es poden identificar lloguers abusius”. Aquest índex s’estableix tenint en compte certes condicions de l’habitatge -l’antiguitat, si hi ha ascensor, les condicions del pis, etcètera – i serveix per revisar casos concrets i topar el preu si calgués. Hinojosa, però, ha remarcat que cada situació és diferent i “no hi haurà un preu màxim uniforme per tots els pisos de Manacor”.
Així mateix, el batle de Manacor, Miquel Oliver ha insistit en el fet que “un Ajuntament no té competències en polítiques d’habitatge: la declaració que vàrem aprovar ahir és precisament anar més enllà: el Govern de les Illes Balears no ha fet la seva feina”. A més, argumentava que “som el primer municipi que ho demana amb dades que avalen aquesta realitat, amb un informe independent” i ha explicat que “hem demanat audiència per explicar aquesta petició en primera persona tant al conseller com al director general competent”. Així mateix, ha insistit en el fet que cal fer feina plegats i que una declaració com aquesta ha d’anar acompanyada de tota una sèrie de mesures perquè sinó, no funcionarà. “El govern autonòmic ha de tenir un paper clau i protagonista: creant habitatge de protecció oficial, creant sòl destinat a la construcció, sigui públics o privat i reforçant els cossos d’inspectors”.
En el mateix sentit s’ha manifestat Hinojosa, demanant al govern que prioritzi polítiques públiques d’habitatge, polítiques correctores i polítiques que protegeixin als residents. “Si ho han pogut fer a Galícia, una comunitat tradicionalment del PP, declarant Santiago i A Corunya com a zones tensionades, per què no ho podem fer a Manacor?” es demanava Hinojosa.
Ara, la pilota està al terrat del govern de Prohens que no té cap termini establert per respondre a la petició municipal. Així i tot, la regidora confiava que el govern complirà la llei estatal: “Si l’Ajuntament de Manacor ho ha aprovat, demanam al govern que tramiti la petició. Cal lleialtat institucional”.
Podeu consultar l’informe complet aquí.
La intervenció d’Embat al ple
Embat de Manacor va intervenir en el ple d’ahir, celebrant l’aprovació d’aquesta instància. “És una proposta que nosaltres ja havíem presentat amb set propostes més per l’accés d’habitatge el passat febrer. Aquest és un gest que demanda al Govern que apliqui una llei que hauria de permetre un mínim respir a moltes famílies”. Així i tot, insistien en el fet que la crisi de l’habitatge no se solucionarà amb una llei. “Només se solucionarà quan els habitatges deixin d’estar al mercat, deixin de ser una font d’especulació i siguin única i exclusivament llocs on viure”.
Així mateix, des d’Embat defensaven que “l’accés a l’habitatge és el primer motiu d’exclusió social a Mallorca” i demanaven “un cens d’habitatges buits que aquest govern fa un any i mig es va comprometre a fer? La setmana passada la regidora d’urbanisme xerrava a una entrevista d’uns 500 habitatges buits, però l’INE diu que n’hi ha més de 5.500, un 20% dels habitatges de Manacor no hi viu ningú. I no xerrem d’infrahabitatge o de qui està comprant les cases de Manacor per segones residències o directament per especular, de com s’està urbanitzant fora vila, de la falta de planificació urbanística, etcètera”.
