La Setmana Internacional de les Persones Sordes se celebra cada any, la darrera setmana de setembre i inclou els dies dedicats al Llenguatge de Signes i el Dia Internacional de les Persones Sordes, que és dia 25. Coincidint amb aquesta data, de fet, l’entitat celebra avui a partir de les 18.30 h a la seva seu de Palma un esdeveniment que comptarà amb la lectura del manifest del dia internacional, contacontes per als petits i la presentació de la revista ASPASinforma. ASPAS (Fundació de Pares de persones amb discapacitat auditiva) és una entitat sense afany de lucre que ofereix atenció integral a les persones amb discapacitat auditiva i a les seves famílies, amb l’objectiu d’aconseguir la seva plena inclusió social. Parlam amb Carme Zoilo, responsable i logopeda d’Aspas Manacor.
Per a les persones que no us coneguin: quina feina feis des d’ASPAS?
Aspas és una Fundació de pares de persones amb discapacitat auditiva que es va constituir el 1977 per iniciativa d’un grup de pares i mares amb la intenció de canviar i millorar la realitat educativa, social i laboral de les persones amb discapacitat auditiva, lluitant per la seva inclusió a entorns normalitzats. El principal objectiu de Fundació ASPAS és promoure la inclusió plena, a tots els nivells, de les persones amb discapacitat auditiva dins la societat, defensant els seus drets inspirats en els principis constitucionals de llibertat i igualtat. Té una missió molt clara: defensar, reivindicar i garantir els drets i els interessos de les persones amb discapacitat auditiva i a les seves famílies. Tenim un valor molt clar, per aconseguir una plena inclusió s’ha de treballar des de l’oralisme com a canal de comunicació prioritari, sense perjudici d’altres sistemes de comunicació.
Com us organitzau?
La Fundació està formada per un equip de professionals especialitzats en DA (Discapacitat Auditiva) formats per logopedes, Mestres, pedagogs, psicopedagogs, psicòlegs, treballadors socials. Tenim la seu central a Palma, i dos centres d’atenció a Inca i Manacor que permet descentralitzar els serveis que presta a les persones amb discapacitat auditiva i les seves famílies. Disposam de diferents serveis, tots ells amb finançament de l’administració publica per poder realitzar intervencions diverses. Comptam per exemple amb diversos processos d’inserció per a l’ocupació, amb els quals realitzam accions d’orientació i inserció laboral per al col·lectiu de les persones amb DA o el Servei d’Atenció sociofamiliar, dirigit a les persones amb DA i a les seves famílies. Tenim també el Servei d’Atenció Primerenca, concertat amb la Conselleria d’Afers socials dirigit a l’atenció i intervenció integral de nins i nines de 0 a 6 anys amb trastorn de desenvolupament o en situació de risc per pèrdua auditiva i a les seves famílies i entorn. També tenim el Servei d’Atenció Integral i Promoció a l’Autonomia, un servei concertat amb l’IMAS, que ofereix l’atenció Integral a totes les persones amb grau de discapacitat majors de 6 anys. D’altra banda, hi ha també el Programa UVAI, que és un servei de la Conselleria d’Educació i Formació professional de les Illes Balears, que ofereix assessorament i intervenció especialitzada tant al professorat com als alumnes amb DA escolaritzats als centres ordinaris i d’ensenyament obligatori.
Conscienciar a la ciutadania sobre la realitat de les persones sordes és un dels objectius d’aquesta setmana: quina és o com descriuries aquesta realitat?
La manca de coneixement per part de la societat de les persones amb DA i la seva realitat, fa que les persones amb DA no puguin tenir accés a la informació al mateix temps que la resta de ciutadans i ciutadanes. Cal assenyalar que la discapacitat auditiva pot tenir repercussions en el desenvolupament lingüístic, cognitiu, afectiu i social, però sempre tenint com a premissa l’heterogeneïtat del col·lectiu. No podem generalitzar: cada persona amb discapacitat auditiva és diferent, i tendra unes necessitats individuals que requeriran un tipus o altre de suport. Atenent aquesta individualitat, els diferents estudis realitzats demostren que la discapacitat auditiva pot repercutir en funcions sensorials i motores, de cognició, i de competència social. La discapacitat auditiva, a diferència d’altres discapacitats, és invisible, i presenta moltes barreres comunicatives, i provoquen limitacions a l’accés a la informació, a l’educació, a la cultura i, poden provocar aïllament social. Les pròtesis auditives no fan oient a la persona amb DA, la tecnologia minimitza l’impacte psicosocial per pot tenir la persona amb DA i el pot ajudar a desenvolupar-se de forma autònoma, però amb les seves limitacions.
Què podem fer per facilitar la interacció i promoure l’autonomia de les persones sordes?
El 90% d’allò que ocorre al nostre entorn i de la informació que ens arriba, és a nivell auditiu, per tant, hem de dotar l’entorn dels recursos tècnics i humans perquè arribi la màxima informació i coneixement a la persona sorda. Cal també una sensibilització i informació del que representa la persona amb discapacitat auditiva en l’entorn oient.
I evidentment hi ha aparells que poden ajudar les persones amb discapacitat auditiva. No només parlam de les pròtesis sinó que actualment n’hi ha d’altres, no?
Sí. Hi ha ajuts tècnics com per exemple els bucles magnètics, que s’instal·len en les administracions públiques per eliminar el renou que es genera a les oficines i garantir una entrada òptima auditiva a les seves pròtesis. També existeixen micròfons remots o personals, que serveixen per garantir el seu ús en entorns educatius de totes les edats. D’altra banda, també son útils els suports visuals com els plafons lluminosos, els panells accessibles comunicatius i els subtitulats als cinemes, mitjans de comunicació i actes en directe.
Quines pautes pot seguir la ciutadania per comunicar-se amb una persona sorda?
Per exemple, abans d’una conversació hem de saber que no podem parlar si la persona sorda no t’està mirant. Cal cridar la seva atenció amb un lleuger copet o una discreta senya abans de parlar i en fer-ho, ha de ser a la seva mateixa alçada, cara a cara i amb llum suficient per facilitar la lectura labiofacial. Durant la conversa, hem d’evitar endur-nos coses a la boca ni als llavis i evita posar-se les mans a la boca. Hem de vocalitzar bé, però sense exagerar i sense cridar: és important parlar amb naturalitat, ni massa aviat ni massa a poc a poc. Si no ens entenen, podem repetir el missatge construint una frase més senzilla i si cal usar recursos com gestos naturals o alguna paraula escrita. En conversacions en grup és important respectar els torns de paraula i indicar prèviament qui intervindrà.
És difícil avui dia encara fer una detecció precoç en infants?
Actualment, amb l’screening auditiu neonatal instaurat a tots els hospitals, públics i privats, de la nostra comunitat autònoma, ja es pot confirmar un diagnòstic als 6 mesos d’edat, amb una adaptació protèsica, acompanyada d’una estimulació auditiva per part de les logopedes.
Quines necessitats tenim a Manacor en aquest sentit? Aprovam en accessibilitat?
A continuació planteig algunes preguntes i podrem saber si aprovam o no. Per exemple, si una persona amb discapacitat auditiva vol anar al cinema a veure la darrera pel·lícula de les cartelleres, n’hi ha algun dotat amb bucle i subtitulació? Està dotat el teatre de bucle i reserva de seients en les funcions que es realitzen? Les visites als museus, porten micròfon remots els guies per les persones amb DA? Estan dotades les oficines de l’administració pública que bucles magnètics? Si sona l’alarma de focs a algun centre comercial, com està indicat? Si deixam el nostre vehicle en un pàrquing i la barrera no s’obri i no hi ha ningú, com es podrà comunicar la persona amb DA? D’altra banda, mentre una persona amb DA està esperant la seva cita a l’hospital, és cert, que ja han posat pantalles visuals, però encara hi ha especialitats mèdiques que criden per megafonia… Amb tot això potser podeu treure les vostres conclusions.
