skip to Main Content

“Sobre l’escenari sempre feim comèdia, teatre i política. Encara no sabem jugar sense aquests tres ingredients”

Joan Yago (Palma, 1987) és l’autor d’una de les propostes teatrals de l’any. Es tracta de la multipremiada «De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda», que dissabte dia 19 arriba a l’Auditori de Manacor. Una comèdia amb negacionistes del canvi climàtic i una comunitat de veïnats que fa riure i pensar a parts iguals.

És de tronats voler posar el canvi climàtic al centre de l’escenari?
Jo crec que és de tronats no fer-ho. Es produeix una circumstància estranya amb la qüestió del canvi climàtic. Tothom és conscient que és un problema gravíssim, que ens afecta a tots i que pot posar en perill la nostra supervivència com espècie. Ho sabem i no feim res per evitar-ho. Quan vàrem començar a fer feina amb aquesta peça ens demanàvem com pot ser que encara no hi hagi una gran obra, una gran pel·lícula o una gran novel·la sobre l’emergència climàtica. I no sé si l’hem fet gran, però hem fet la nostra.

Mònica López, interpreta una periodista negacionista que recorre platós de televisió. D’on has begut per forjar aquest personatge?
Lamentablement, de la part més profunda d’internet. De publicacions i vídeos de suposats experts negacionistes d’arreu del món. El negacionisme climàtic és un moviment molt organitzat i sufragat pel lobby del petroli i de les energètiques . Es dediquen molts diners a la difusió d’aquestes teories. Em va tocar consumir molt d’aquest material per construir el personatge d’Aurora Martí, que interpreta Mònica López. Pretén ser una tia molt intel·ligent, molt ben documentada i amb una capacitat oratòria increïble. I ella és la que ens posa en conflicte com espectadors. Arriba a dir coses que ens podrien convèncer. Ens entabana. I aquest era el repte, poder construir un personatge que fos un gran dolent. Un “gran villano”de còmic.

Part de la trama també passa en una comunitat de veïns…
Sí, aquesta és la història en què apareixen els petits negacionistes que tots duim a dins. Som els actors i les actrius de la companyia La Calòrica explicant uns fets que ens varen passar a nosaltres. Vàrem descobrir que les canonades de l’edifici on assajàvem no estaven connectades al clavegueram i que, per tant, les aigües brutes quedaven acumulades als baixos i als fonaments de l’edifici. I això afectava tota l’estructura. Com pots convèncer tota una comunitat de veïns que hi ha un problema urgent i que ens pot deixar sense casa? És aquí on trobam la metàfora que ens serveix per parlar del canvi climàtic.

Interpel.lau directament l’espectador a ‘De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda’?
L’obra conta sobretot la història dels negacionistes climàtics. Però també hi apareixen els micronegacionistes. Són els petits negacionistes que tots duim a dins. És aquell que diu que reciclar és molt important, però que quan arriba cansat de la feina i ho tira tot allà mateix. O aquella persona que defensa els productes de proximitat, però sempre acaba comprant menjar plastificat a les grans superfícies. Tot això també afecta, té les seves conseqüències i forma part d’aquesta crisi. I en aquest sentit tots ens hi veiem identificats.

La vostra manera de fer teatre és també una acció política?
El teatre en si ja ho és. I crec que cada vegada ho és més. En un moment en què es tendeix a un individualisme més i més extrem, ja és revolucionari el simple fet de sortir de ca nostra, reunir-nos amb persones conegudes i desconegudes en una sala per escoltar una història junts i riure o plorar plegats… Vivim un moment històric transcendental. Passen coses que tenen a veure amb nosaltres mateixos, tenen a veure amb la memòria de la gent que ens ha precedit i també amb la vida d’aquells que estan per venir. Hem de parlar de totes aquestes coses. Però el nostre és un teatre que també podríem qualificar de comercial. El nostre ADN és fer obres que pugui gaudir tothom. No volem, i potser tampoc podríem, limitar-nos a l’alta cultura o a la intel·lectualitat. És un esforç humà i econòmic massa gros perquè ens mirin només els convençuts.

Com va sorgir la idea de centrar-vos en aquesta proposta?
Nosaltres amb la calòrica tenim clar que feim la comèdia política. Sobre l’escenari sempre feim comèdia, teatre i política. No sabem jugar sense aquests ingredients. I a banda d’això intentam que cada espectacle sigui diferent de l’anterior. Bàsicament per no avorrir-nos… I quan vàrem haver acabat amb ‘Els Ocells’, la versió que vàrem fer de la comèdia d’Aristòfanes, vàrem decidir agafar el canvi climàtic perquè ja feia temps que hi pensàvem. I és el que passa sovint amb l’emergència climàtica. Sempre sembla que hi ha coses més importants. Va passar durant la pandèmia, però en aquesta pausa que ens va obligar a fer la COVID ens hi vàrem posar. I al cap i a la fi, això de fer servir la comèdia per abordar les problemàtiques més serioses i que ens espanten més, és el camí en què ens hem trobat més útils. Ara ja és marca de la companyia La Calòrica i ens agrada que això ens identifiqui.

Creus que la comèdia és la clau per enfocar una qüestió tan immensa i en certa manera pot semblar intangible?
Evidentment. Tot i ‘De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda?’ fa riure, intentam que el missatge arribi tan transparent com podem. Potser a vegades tenim el dubte de si el contingut queda dlluït si hi ha massa rialles. Perquè la comèdia té una incògnita que és la interacció del públic i condiciona el que passa damunt l’escenari. Si pitges massa l’accelerador, pots saturar. És un equilibri difícil però emocionant.

L’obra té escenes trepidants i altres de més pausades. És aquest equilibri que comentes?
Particularment és una cosa que m’obsessiona. M’agrada combinar escenes amb ritmes ben diferents. Que en la mateixa escena estiguis en el pic energètic i tot d’una aparegui gent diferent parlant d’altres coses que no tenen massa cosa a veure. M’encanta que l’espectador no pugui saber què vindrà després. És una cosa que m’obsessiona i és allò que cerc quan vaig al teatre o al cine.

Fotografies de May Circus.

Back To Top
Search