La regidora Cristina Capó (Manacor, 1983) és també la presidenta de la SAM i per tant màxima responsable de la distribució de l’aigua a tot el municipi. Amb ella parlam de les novetats imminents pel que fa a la potabilització de l’aigua a les aixetes de la gent manacorina.
Posem-nos en antecedents. Com hem arribat al moment actual en què estam a punt per encetar la fase final de la potabilització de l’aigua per al nucli de Manacor?
Quan començàrem aquest mandat només dúiem Manacor, i ara també hi hem afegit Cala Murada. No hi havia previsió fer fer tornar l’aigua potable i hem començat des de zero per fer-la-hi tornar. Per això hem iniciat el projecte amb la potabilitzadora pilot, per tenir controlats els resultats que podia donar i per aprendre a manejar-la i no tenir por. Estam molt contents amb l’aigua de la potabilitzadora petita.
Però encara no l’heu començada a distribuir als sectors de la Volta i el Serralt. Què passa?
L’aigua que potabilitzam ara representa el cinc per cent del total, i tenim previst distribuir-la als dos sectors de més a prop de la potabilitzadora, perquè, a més, així també solucionam els problemes de pressió que podien tenir pel fet d’estar tan a prop del nostre dipòsit. L’aigua que surt de la potabilitzadora és bona i per això ja en podem anar a cercar a les dues fonts, però estamb pendents dels permisos de Sanitat del Govern balear per poder obrir l’aixeta a aquests dos sectors.
Si l’aigua és bona, de què estam pendents?
S’havien de fer les canonades netes amb una cloració, cosa que ja hem fet, i ara estam pendents que venguin a analitzar les canonades, perquè hem hagut de tancar el circuit per a aquests dos sectors, que no poden tenir el mateix que la resta de Manacor, mentre duri el pla pilot. Però l’aigua és bona. De fet, mentre fèiem les obres per a la sectorització hem posat les dues fonts al costat del depòsit.
Heu dit que de fonts com aquestes en posareu més arreu del nucli. Si arriba el dia que això es pugui fer, tendrà sentit, si tenim en compte que tothom tendrà aigua potable a les aixetes de ca seva?
Sí, perquè de vegades ets al carrer i necessites beure o ets al parc amb els al·lots, o passeges pel centre, o vas a córrer… I has de poder beure. També havíem dit que en posaríem a les escoles.
Teniu un pla de fonts públiques fet? Ja sabem on seran, aquestes fonts?
No estan decidides de tot. La part difícil d’ara és que acabam el projecte de la potabilitzadora grossa i d’aquí a no res la podrem licitar perquè tot Manacor pugui tenir aigua potable. Feim feina amb això.
Sembla que l’aigua de la potabilitzadora la podreu complementar en poc temps amb la de la xarxa d’Abaqua, que arribarà el 2025 a Manacor amb aigua de la Marineta, la Costera i de les dessaladores de Palma i d’Alcúdia.
Sí, en comprarem 120 mil tones anuals. La idea és que sigui per a tot el municipi i que pugui arribar a la costa. A Manacor no en necessitaríem tanta, però si per a la costa. Per al nucli de Manacor sí que ens serviria per jugar amb les nostres reserves als pous, per poder-los fer descansar després de puntes de consum, perquè es recuperin.
I per a la costa?
La majoria de pous de la costa ja estan salinitzats. A Cala Murada tampoc no és potable. A la costa hem hagut d’anar per enrere i allunyar-nos de vorera de mar amb els pous. La idea seria fer-hi arribar l’aigua canalitzada per poder recuperar aquests aqüífers.
Aigües Son Tovell és una concessionària… Fins a quin punt hi pot intervenir l’Ajuntament? Voldríeu recuperar la gestió de l’aigua també a Porto Cristo?
Hi ha d’haver una fiscalització que faci complir el contracte. Si no ho record malament tenen contracte fins al 2029. Nosaltres sí que en voldríem recuperar la gestió, però ara mateix el 2029 no sabem qui governarà. Per això havíem demanat amb l’Impost de Turisme Sostenible de fer la canalització fins a la costa i fins a Cala Murada. Així seria propietat de l’Ajuntament i Abaqua ja no l’hauria de fer, però no ens han donat els doblers per poder fer aquesta inversió.
Tant per l’arribada de l’aigua d’Abaqua com també per la despesa que implicarà la potabilització de l’aigua de tot Manacor hi haurà d’haver una repercussió en la factura de l’aigua, no és així?
Personalment crec que les despeses que ens genera aconseguir aigua potable s’han de veure repercutides en la factura, tenim una de les aigües més barates de tot l’estat. Però també s’ha de tenir present que la gent no haurà de comprar barrals d’aigua, que els electrodomèstics no s’espenyaran tan ràpidament per la calç, que ja no faran falta descalcificadors, ni la sal que hi has de posar. A la depuradora també ens costarà manco depurar. Tendrem, en general, menys despeses per l’aigua a casa, i això ens permetrà poder pagar també una mica més per l’aigua.
Quan passarà tot això?
Confiam que dins el 2024 puguem tenir aigua potable a totes les aixetes del nucli de Manacor. La idea és que durant l’any que ve es construesqui, es facin les anàlisis i que es complesquin tots els requisits per poder-la donar, que de vegades no es donen tan aviat com desitjaries.
On es faria la puja de la factura? Al fix? O al consum?
La factura de l’aigua la gent no se la mira massa… La tenim dividida en dues meitats, una de fixa que inclou el sanejament que ens ve de Palma, i l’altra de Manacor. El que estudiam és la nostra part, que també es divideix en dues, les variables i les fixes. Les variables estan subjectes a les reparacions que hi pugui haver a les canonades.
Com està la sectorització del nucli?
Ara acabam la zona de llevant, i en un no res licitarem la part central. Col·locam comptadors i claus de pas per tenir controlada cada zona. Ara mateix tenim reparades totes les fuites d’aigua grosses. Les petites costen més de localitzar-les amb les eines que tenim. Amb la sectorització tendrem molt més bo de fer localitzar les pèrdues i per a les reparacions ja no s’haurà de tallar en zones tan grans i molestarem molt menys la població.
Quin percentatge de pèrdua per fuita tenim, ara mateix?
Estàvem devers el 37 per cent i hem aconseguit arribar per davall el 20.
S’han resolt els problemes de pressió? Sembla que no hi ha tantes queixes…
La pressió depèn de la zona on visquis. La del centre és la més elevada, i per tant la que té menys pressió. A les finques altes, va bé posar-hi una bomba per assegurar aquesta pressió. Fins que no es facin més dipòsits d’aigua continuarà aquest problema.
Cal un altre gran dipòsit?
Sí. El Pla General preveu un altre dipòsit a la zona de Son Talent. Seria com el que hi ha ara al Serralt, però més gros. Manacor ha crescut i el dipòsit actual ens dona per abastir Manacor durant dues hores en cas d’avaria. També, en el cas de les avaries hem millorat en la seva detecció, perquè ara ja ens arriben avisos directament al mòbil alertant de l’avaria. Abans tot estava desinformatitzat.
Abaqua també construirà un depòsit.
Sí, però aquest és seu, i nosaltres necessitam el nostre propi, perquè el d’Abaqua servirà per continuar el circuit de l’aigua cap a Son Servera o Felanitx.
On s’ubicarà la nova potabilitzadora?
La posarem dins contenidor com la potabilitzadora pilot, al costat del depòsit del Serralt.
La potabilitzadora genera un rebuig important d’aigua. No suposarà també una reducció de l’aigua dels aqüífers, aquest augment de consum?
En principi augmentarà el consum, però hem de tenir en compte que nosaltres ja l’hem reduït bastant en pal·liar les fuites que hi ha dins Manacor. També creim que la gent, en tenir aigua potable a les aixetes, en farà un ús més responsable, tot i que és molt vera que els mallorquins anam molt alerta amb l’aigua, perquè estam mentalitzats que és un bé escàs.
