skip to Main Content

“Souvenir és un espectacle de gent enfadada”

Foto: Sebastià Rigo

Miquel Mas (la Casa Blanca, 1996) és dramaturg i director. Ara arriba a Manacor amb Souvenir, una peça que s’endinsa en la Mallorca que no surt a les guies turístiques. En parlam amb ell.

Partiu del qüestionament al model turístic. Quins altres temes plantejau?
Souvenir toca tres bastons que estan correlacionats entre si. El turisme, aquest sistema que ens dona menjar i del qual no podem renegar; la corrupció dels governants i el sistema polític i finalment, hi ha la qüestió de la identitat. Per jo és clau aquest darrer perquè indagam sobre com el turisme i la corrupció han condicionat la nostra manera de ser i entram una mica en aquest autoodi mallorquí que tan sovint ens caracteritza.

A través de quins personatges o històries ho feu?
Quan vàrem fer la posada en escena teníem clar que havia de ser una obra diferent. L’obra està conformada per diferents escenes que d’alguna manera et conviden a entrar a una botiga de souvenirs i fer un retrat de la Mallorca turística i que corrupte que ens afecta i vivim actualment per parlar d’aquesta illa que no surt a les guies turístiques. Són diferents monòlegs, històries de gent de l’illa que d’alguna manera s’entrecreuen entre ells.

Heu creat el text a quatre mans amb Joan Fullana.
Sí i crec que ens hem complementat molt. També he de dir que ha estat una creació col·lectiva. Jo m’encarregava més del text, per exemple, però les sis persones que formam part de la companyia aportàvem i ha estat un procés molt fàcil.

Plantejau temes controvertits i ja heu fet una mica de recorregut amb l’espectacle. Quina és la resposta del públic?
Tot i que vàrem fer una estrena l’octubre de 2020, amb la Covid es va aturar. Enguany hem tornat a la càrrega i tornam a girar. Per jo és una obra que entusiasma a una gran part ideològica de la nostra terra. Si ets una mica d’esquerres i el turisme t’afecta d’alguna manera, es poden sentir interpel·lades. De fet hi ha com una eufòria general en sortir de l’espectacle perquè hi ha coses que no es veu bé que es diguin i manco des d’un vessant punk com la de Souvenir. Hi ha hagut moltes propostes que s’han endinsat en aquest tema però cap ho fa des d’una posició diferent. Souvenir és un espectacle punk, de gent enfadada. I la gent que, com nosaltres, també està enfadada, surt de l’espectacle molt contenta. D’altra banda, també hi ha hagut gent que ha dit que és un espectacle ofensiu i molt radical. I pens que l’hauria de veure més gent que no estigués d’acord amb aquesta postura.

Què hi trobarem sobre l’escenari?
A part de ser una peça ideològicament molt potent és un espectacle grandiloqüent i molt estètica. En Joan Fullana com a director, en Pau Aulí al vestuari i en Juanro Campos com a il·luminador han intentat que l’escenari i els actors llueixin molt. I encara ho serà més a l’Auditori de Manacor que tècnicament ofereix moltes possibilitats. Jo crec que en aquest sentit és una mica com quan entres a un souvenir i veus moltes ballumes que et criden l’atenció.

Back To Top
Search