Submissió arrauxada

No sé si tothom se n’ha temut de la deportació de dos «activistes socials» segons els partits del règim i «salafistes» segons molta de gent. El govern espanyol els ha enviat al Marroc i d’allà envien missatges a través de Twitter, planyent-se de la seva situació i acusant el govern colonial de voler fer por als musulmans «espanyols». Cal recordar que ambdós vivien feia anys a la Catalunya continental. Tots els tuits de queixa els han fet en espanyol, supòs que perquè els entenguin els responsables d’aquesta malifeta, em diria un cupaire o un d’ERC.
Hi ha una foto d’un dels andoves que ha circulat molt a les xarxes. Se’l veu a ell, dins mar, amb un banyador deplorable i la seva filla més tapada que les capelles per Setmana Santa quan jo era al·lot, gairebé amb els mateixos colors de domàs.
Ja fa molts d’anys que parlar dels musulmans és un tabú. El dogma aquí és que cal respectar els seus costums (fer anar les dones tapades, sense mostrar els cabells; no menjar porc, i fer que les escoles públiques els donin un menú «islàmic», com si hi existís un menú per a «cristians» o «budistes»; etc.) Es tractaria d’imposar una religió, que nosaltres hem decidit tractar com un afer privat, en l’àmbit públic.
Tot això genera una innegable i dissimulada tensió entre els musulmans i la resta de personal. Si voleu es tracta d’una tensió de baixa intensitat, no en els llocs on n’hi ha molts, ben segur.
Aquesta tensió és ben aprofitada pels partits colonials (PP, Vox) que coneixem com a dretes. Ciudadanos, hàbilment defuig parlar en públic d’aquests temes, deu ser perquè s’autoproclamen liberals, però a la pràctica s’afegeixen al bullit dels dos anteriors. La doctrina d’aquest bloc seria que cal vigilar la immigració, sobretot els subsidis que reben, donant a entendre que són privilegiats pel règim a través de l’administració pública i la seva xarxa de serveis socials.
Els partits colonials del bloc que molta gent anomena «esquerra» (PSOE, Podemos) despleguen un armament amb el tema de la immigració, bàsicament consistent en la repetició de mots com xenòfob, racista, insolidari i d’altres, adreçats a tot aquell que no aprovi la seva manca de política immigratòria. Sovint l’electoralisme hi pren part de manera exhibicionista. Veiem com els imams, molts d’ells subvencionats igual que les mesquides, han estat designats pel règim com a interlocutors de la comunitat. Imagín què dirien si el rector de Sant Llorenç es constituís en representant del poble llorencí al qual el Consell s’adreçaria per qualsevol tema que afectàs els llorencins.
Ens queda la postura dels partits o coalicions sobiranistes illencs (Més per Mallorca, Més per Menorca, Gent per Formentera, El Pi, etc.). Generalment, fan un discret seguidisme del bloc de la denominada esquerra colonial, fet que sorprèn extraordinàriament per diversos motius:
a) Hi ha una oferta pública (GOIB, Ajuntaments…) per als magribins, òbviament separats de les magribines, d’ensenyament d’espanyol. En català, pràcticament no hi ha res específic per al col·lectiu. Amb una paraula, els transmetem que la llengua útil per viure aquí és l’espanyol. No cal dir que prenen nota de l’argument perquè a qualsevol moment poden fer-lo servir contra la població autòctona descendent de la host catalana i cristiana de Jaume I, o bé als braus nouvinguts que han decidit optar per ser catalans amb totes les conseqüències, per ara negatives, del fet.
b) La immensa majoria de dones magribines pateixen una misogínia i un masclisme al si de la seva comunitat, que ben poques dones simpatitzants del sector sobiranista permetrien en el seu entorn. Però és la seva cultura i s’ha de respectar… em diuen de vegades.
Un altre dia parlarem dels mots maleïts: racisme, xenofòbia, intolerància, si m’ho permeten.