De vegades el secret de fer arribar un determinat coneixement a un públic llec en la matèria és trobar un punt d’interès, un vincle, una curiositat. Aquest és, segurament, un dels secrets de “Pompeu Fabra, jugada mestra”, el monòleg que l’actor Òscar Intente va dur a Manacor per acompanyar l’exposició que amb motiu de l’any Fabra ha duit el Servei Lingüístic al Molí d’en Beió sobre el “seny ordenador de la llengua”.
Intente ens aproxima al Fabra lingüista a través de la seva faceta, per a molts desconeguda, d’esportista. Fabra era un gran aficionat, i practicant del tennis, i precisament el seu caràcter dialogant el va menar a exercir responsabilitats d’àrbitre entre les diferents federacions esportives catalanes. Un paper semblant al que va exercir entre lingüistes i literats quan va ser hora de posar ordre a la llengua catalana. I si no, que ho demanin a Antoni Maria Alcover.
“Pompeu Fabra, jugada mestra”, ens aproxima de forma didàctica, divertida, entretenguda, però alhora rigorosa i documentada, a la figura de l’autor de la gramàtica i del diccionari que durant dècades han regit la normativa de la llengua catalana i que serveixen de base a l’actual gramàtica.
El muntatge d’Intente és del tot adequat per a centres escolars. Una llàstima que no es prodigui més, en aquest sentit.
