L’actor, dramaturg i productor Antoni Gomila (Manacor, 1973) va ser un dels impulsors de l’assaig dels goigs a la plaça de la Concòrdia. Un acte instaurat fa vint-i-vuit anys que ha fet que, a poc a poc, els joves recuperin l’interès per les Completes i les hagin convertit en multitudinàries fins al punt d’haver de controlar els accessos a la Concòrdia.
Del 1996 al 1998 Gomila va fer feina al departament de Joventut de l’Ajuntament de Manacor i va decidir posar en marxa aquest esdeveniment amb l’objectiu de fomentar la participació del jovent i donar a conèixer els orígens, el significat i la lletra. Com a impulsor del fogueró i l’assaig del cant del goig, Gomila explica que la primera de totes les edicions es va fer a l’antic edifici dels Sementals i posteriorment, ja l’any següent, a la plaça de la Concòrdia.
“Aquell primer acte no va tenir massa assistència. Ho vàrem impulsar conjuntament amb diverses entitats i associacions juvenils, com l’esplai, el Casal de la Pau, el GOB o el Col·lectiu Recerca, entre d’altres” explica l’actor. De fet, va ser llavors també quan es va posar en marxa la iniciativa de fer camisetes negres, amb la imatge del dimoni, que pagava l’Ajuntament i la recaptació de les quals servia per finançar les entitats.
Un assaig que, com la resta d’esdeveniments santantoniers, s’ha massificat amb el pas dels anys. “Des del punt de vista de la participació, ha estat un èxit. Des del punt de vista de la solemnitat i la introspecció ens ha fuit de les mans. Si feim una perspectiva històrica, hi va haver uns anys en què la festa havia anat a menys. Després, cap als anys 90 la festa havia revifat, però a Completes encara es demanava que gent sortís a cantar per reforçar el cor de l’Església”.
En aquest sentit, Gomila fa referència a “decisions difícils, però encertades” tot fent referència a canvis i limitacions que han succeït al llarg dels anys. Posa d’exemple el camió dels dimonis o el tancament del vespre a Son Macià, on s’arribava a altes hores de la matinada amb una teringa de cotxes que seguien el camió i l’autobús. “Hem d’entendre que som molts i tots no hi cabem per tot. Jo crec que la gent ho està entenent i som conscients que tenim bé temps, al llarg del vespre, de veure un parell de balls dels dimonis de prop”. De fet, segons l’actor “no ha de fer por limitar perquè el límit és real. Ara hem de trobar de quina manera ho engirgolam: es podria proposar que puguin entrar els quintos de segon de Batxillerat i cadascú tendrà el seu any, es poden posar pantalles fora o desdoblar la banda de música… Les coses es corregeixen i pens que tant Patronat com Ajuntament estan fent bé de controlar la massificació de la gent”.
De fet, l’acumulació i control d’accessos també es du a terme des de fa un grapat d’anys per a les Completes de dia 16, un esdeveniment apassionat i massiu, però que durant uns anys, segons l’actor, va perdre la solemnitat que requeria. “El camp de futbol del Bilbao, el Teatre de Manacor, el Liceu o la Philippe Chatrier de París són temples i quan hi entram ens hem de comportar amb respecte. És ver que Sant Antoni és també transgressió i enceta els Darrers Dies, però hi ha d’haver també moments d’introspecció. Hi ha d’haver un respecte absolut, siguis o no catòlic, perquè és una activitat que implica una meditació, una introspecció. En aquell moment podem entendre la figura de Sant Antoni”.
Segons el parer de Gomila, l’assaig del goig de La Concòrdia es podria transformar, modificar, ampliar o canviar d’ubicació perquè és un acte popular, però això no es pot fer amb les completes, que no són clonables. “D’ençà que IB3 ho transmet, el cant de Completes el podem veure a ca nostra, el podem veure al bar… T’imagines que tots els bars de Manacor connectassin amb les completes i féssim silenci durant aquells minuts dins tots els bars?”.
El mateix opina dels dimonis, els quals considera que han de continuar funcionant com fins ara per tal de mantenir l’essència de la festa. “No tendria sentit posar dues pilotes en un camp de futbol per veure més gols. Amb això vull dir que hem d’aprendre a fer la festa com toca, saber que no podem ser per tot i també ser conscients que cada època té les seves coses. Està molt bé recordar l’autenticitat d’aquella festa dels inicis, però hem de ser conscients que Sant Antoni és més que això: reunir-nos al voltant d’una foguera, torrar, cantar, fer festa, l’emoció d’esperar i veure ballar els dimonis és una tradició mil·lenària que ens uneix”. De fet, Gomila parla d’equilibrar i intentar trobar la fórmula perquè dins la massificació actual visquem la festa de la manera més autèntica possible.
