Ferran Montero (Manacor, 1995), professor de música màster en Gestió Cultural és l’actual regidor de cultura i fa unes setmanes va anunciar que seria el candidat de MÉS-Esquerra a la batlia de Manacor en les eleccions del 2027. Parlam amb ell sobre el seu projecte i els reptes de futur.
Com ha estat el procés de decisió? T’ha costat, a escala personal, prendre la decisió?
La reflexió va començar fa manco d’un any, sobretot després que en Miquel [Oliver] anunciàs que no es presentaria. Això em va dur a posar la possibilitat damunt la taula i pensar-ho. En l’àmbit familiar no ho havia consultat i ho vaig fer a consciència. De fet, els vaig dir als meus pares dos dies abans de la presentació oficial de la candidatura per no allargar l’agonia: ens coneixem Ii haurien passat molta pena! El suport sabia que hi seria perquè la meva família és molt política i saben el que és però així i tot feia respecte. Sigui com sigui, en l’àmbit personal ho visc molt bé, estic molt agraït pel suport.
Hi ha hagut discussió interna a l’hora d’elegir el candidat?
Internament, tothom hi ha vengut a bé i a l’hora de presentar la candidatura no hi ha hagut cap conflicte. Amb els regidors actuals n’hem xerrat molt. Quan comences a notar el tarannà i a sentir el posicionament dins el partit, et comences a posicionar sobretot a partir del moment en què la persona que era la teva opció preferida diu que no moltes vegades. Això em va dur a fer la passa i dir que sí.
A la presentació hi havia Joana Maria Llull i Paula Asegurado amb una posició més preponderant. D’altres regidors actuals han donat un suport més tímid, com per exemple Mateu Marcé, Antònia Pujades o Sebastià Llodrà. Tenint en compte que alguns són més nous i d’altres ja fa més anys que hi són… Teniu clar ja quines persones acabaran d’omplir la llista?
Tots els regidors actuals varen venir a la presentació i també hi va haver antics regidors, històrics del PSM i Esquerra Republicana i em vaig sentir molt acompanyat. De moment, però, no tenim clar qui ocuparà llocs a la llista i ara em tocarà a jo reflexionar quin vull que sigui l’equip a partir dels meus ideals i la meva manera de ser. Ideològicament, ens marcam ben igual com fins ara i el color del partit és el mateix, però sí que vull que hi hagi canvis. Toca un canvi generacional i sobretot de maneres de fer.
Gairebé sempre MÉS ha afegit cares noves en posicions altes de la llista quan heu hagut de presentar nova candidatura. Tens pensat fer-ho tu també?
Sí. De fet, la nova llei del 2024 estableix que hi ha d’haver cremallera sí o sí i això ens obliga a omplir els llocs de sortida amb gent nova. En parlava amb històrics del partit i comentàvem que hi ha persones que encara no coneixem que han d’omplir aquests llocs de sortida en la llista del 2027. Jo vull seguir aquesta premissa a l’hora de fer feina, acostar-me a gent que encara no està vinculada al partit i anar ampliant els horitzons. Òbviament, n’hi ha que sí que coneixem, però m’agradaria que algunes d’aquestes cares fossin noves.
Cap altre partit ha anunciat candidat. Això és un avantatge o un desavantatge?
Nosaltres teníem la certesa que havíem de ser els primers a presentar candidat, llista i programa. De fet, sempre ho hem fet així i ens ha anat molt bé. Teníem clar que volíem aprofitar l’estiu per socialitzar, començar a fer cafès perquè la gent és molt més al carrer ara durant l’estiu. També volíem que fos un temps de reflexió i que servís perquè tothom se situï i es posi en el seu lloc. Pel que fa als altres partits, sobretot els que ja tenen representació, els veig amb dificultats de trobar lideratges. Crec que volen mirar de fer canvis, però no poden i crec que això ens dona avantatge. Els partits necessiten renovar-se, la gent necessita cares noves i crec que el que hem fet nosaltres és símptoma de bona salut.
Podries ser el batle més jove de la història de Manacor, tot i que les enquestes actuals no pinten massa bé per a les esquerres. Teniu esperança de poder governar?
Tenc esperança de poder revalidar el format que tenim ara mateix tant amb els socialistes com amb els independents del Port. AIPC hi ha de ser tant sí com no perquè Portocristo ha tornat molt gran i necessitam algú que estigui focalitzat allà. No me n’he amagat mai: vull que Portocristo de cada vegada tengui més competències i pugui gestionar els seus serveis des d’allà i això em du a pensar que AIPC sempre hi ha de ser. És ver que vuit anys de govern desgasten sobretot perquè quan hi ets, encertes i t’equivoques. L’administració no és fàcil, s’ha complicat moltíssim i això du un desgast que assumim, però jo crec que amb el canvi de cara visible aquest desgast serà el mínim i la gent podrà tornar a guanyar aquesta il·lusió amb el partit que potser els darrers anys no hi ha hagut. Veurem de quina manera, en aquest any que queda, es poden veure canvis en la nostra manera de fer. Aquesta va ser una de les meves peticions quan em vaig posicionar com a candidat: que aquests deu mesos que queden puguem fer un clic i pugui començar a dir la meva amb l’objectiu de canviar les maneres de fer. Crec que canviant això, arribarem molt més a la gent. La gent vol que estiguem al carrer, que els escoltem i que resolguem els seus dubtes. Això s’ha de potenciar perquè durant els darrers anys la gestió diària ens ha engolit.
Com t’imagines un Ferran Montero batle?
No seria diferent d’allò que ha estat el Ferran regidor. El dia de la presentació de la candidatura em demanaven com havia influït el teatre en la meva manera de ser regidor i jo sempre dic que el teatre m’ha duit a ser així com som i així com som és el que he intentat expressar mentre he estat regidor. El Ferran batle serà aquell de qui tothom té el número de telèfon, que té quaranta mil claus per si un diumenge ha d’anar a obrir a part o banda… Com a batle supòs que això canviarà una mica, però la proximitat i la manera de tractar la gent crec que continuarà sent una de les meves marques personals. Els anys desgasten i és normal que segons quins líders quan comencin siguin d’una manera i que al cap dels anys, després canviïn. Jo voldria guanyar la proximitat, la il·lusió i el contacte amb la gent que teníem al principi.
Parlàvem de mantenir el pacte actual, però hi ha també nous partits que entren en joc, Coalició per Mallorca i Embat. Com els situau dins del mapa?
Si aquests dos partits nous tenguessin representació, l’opció número 1, sense pensar-ho, seria seure’ns amb Embat. Amb Coalició per Mallorca em costaria arribar a segons quins acords. De fet, m’entristeix que s’hagin perdut els valors del que era El Pi perquè pens que Mallorca també necessita una dreta regionalista. Aquesta nova passa a estones la veig perillosa: els missatges que donen d’ençà que s’han presentat en societat em preocupen. Amb Embat, en canvi, pens que compartim pràcticament al cent per cent. Mentre han estat associació i han anat fent actes i han mostrat les seves anàlisis, els regidors actuals, d’una manera o altra, hi hem estat perquè veiem que eren línies de feina que volíem acostar i aplicar. Com amb totes les organitzacions noves, però, passa que tens moltes ganes, molt bones idees i bones anàlisis, però llavors has de veure com t’ho agafa l’administració quan poses la proposta davant d’un tècnic. Si Embat entràs i tengués representació, jo seuria amb ells des del minut u. Som dos partits que podem estar d’acord en moltes coses. Sempre ho he dit i mai ho he amagat: m’agradaria molt més entendre’m amb Embat que no amb el Partit Socialista. De fet, en els diferents pacte de progrés que hi ha hagut sempre s’ha criticat molt el fet que MÉS no hagi estat més valent, però hem tengut un PSOE amb molta majoria dins dels pactes i això ha frenat moltes coses. Segons què, em costa també amb el partit socialista, bàsicament perquè és un partit espanyol que té els seus marcs en un altre nivell. I no parl de nivell municipal en què les dinàmiques sempre són diferents. Vull destacar que sempre hem tengut bona relació i hem fet bona feina amb els socialistes, no hi ha cap queixa. Però si ho posam en un marc ideològic, en un futur, a mi m’agradaria molt més tenir un pacte amb Embat que no amb el partit socialista. M’hi sentiria molt més còmode.
També és ver que, pel que fa a Coalició, les propostes polítiques que han presentat fins ara tenen poc marge a escala municipal i serien més autonòmiques o fins i tot estatals. No sé si això podria facilitar una entesa a l’Ajuntament.
De fet, el missatge que han donat fins ara són de polítiques que només es poden aplicar autonòmicament i estatalment. En l’àmbit de Manacor encara no he vist cap proposta. Si no surten d’aquest marc arribaran a les eleccions amb un programa general com fa VOX que per tot presenta el mateix i després la marca et dona més o manco vots.
Essent de Portocristo, t’hem de demanar per un tema que queda un tema pendent d’aquesta legislatura: hi haurà referèndum?
L’altre dia durant el pregó de Portocristo amb gent d’AIPC sobre el fet de si jo arribàs a ser batle i el Port aconseguís la independència i ens demanàvem què passaria amb jo, que estic empadronat allà. Crec que el referèndum ha d’arribar en aquest mandat. Òbviament, no serà vinculant perquè la normativa no ens ho permet: la independència de Portocristo, ens agradi o no, ha de passar el vistiplau d’Espanya. Per tant, hem de ser realistes: la independència d’Es Port ara per ara no arribarà, però sí que hi haurà una consulta per conèixer el tarannà de la gent. El que sí que s’ha de fer és la revisió dels estatuts de la Junta de Districte de Portocristo i anar donant-li més competències. Podríem caminar cap a l’entitat menor, però primer cal donar-los més competències.
