Torres pels Drets Humans

Apunts de patrimoni. Antoni Puig

Dissabte dia 15 de gener es tornaran a «encendre» a diferents punts de la Mediterrània les torres i talaies per prendre consciència de la necessitat de defensar els drets humans. És una iniciativa que ja fa 6 anys que se celebra i que cada edició compta amb més adhesions. La dinàmica és ben senzilla, a migdia i a entrada de fosca es fan senyals –la primera de fum i la segona de llum– des de cada torre o punt elegit. Generalment, des de cada punt d’encesa es pot veure l’anterior i el següent recreant així el sistema d’avís bastit el segle XVI per donar l’alarma contra incursions hostils. Fa 6 anys s’encenien les torres de Mallorca, però a poc a poc s’hi han sumat, primer talaiots i torres de Menorca, i després torres del Principat. Des del començament, a iniciativa de l’IES Marratxí i la Societat Balear de Matemàtiques, s’ha dotat l’acte d’un caire reivindicatiu per revertir el sentit defensiu de tots aquests punts del paisatge i donar-los un significat contrari al que tenien: fer-los ara símbol d’acollida i de benvinguda. Però quin és l’origen de totes aquestes construccions? Des de quan han marcat el perfil de la nostra costa sigui des de la mar o des de terra?
Abans que els talaiers disposassin d’una torre des d’on guaitar l’horitzó ja existia el seu ofici, el problema era que havien de viure en barraques i balmes que no els donaven gens de confort ni cap seguretat en cas d’atac. Per exemple, tan enrere com a la crònica del Rei en Jaume ja són mencionats els talaiers. I és que hi ha constants notícies a les fonts escrites medievals sobre la duresa de les condicions de vida dels talaiers i la dificultat de trobar homes per exercir aquesta funció, com per exemple, una de l’any 1387 a Artà on no es trobava ningú que volgués ser talaier. I és que, a més de les dures condicions de vida i del risc, era una feina de molta responsabilitat. Basti un exemple: l’any 1519 el torrer de Manacor s’equivocà donant un avís incorrecte fet que li va suposar ser destituït del càrrec. Tan greu era la situació i tan crítica la informació que s’havia de donar.
La situació era tan greu al segle XVI –l’assalt corsari a Ciutadella és del 1588– que el rei Felip II va pensar a evacuar les illes pensant que seria impossible defensar-les. Evidentment, des del regne de Mallorca (i des del de València i el Principat de Catalunya) es varen elevar enèrgiques queixes que van aconseguir que s’intentàs un pla general i homogeni per protegir les illes. L’any 1532 el Gran i General Consell, màxim òrgan de govern de Mallorca, ja havia decidit destinar 3000 lliures per posar fi a la situació d’inseguretat dels talaiers, però aquesta iniciativa no era suficient davant una situació extremadament penosa tant des del punt de vista econòmic com tècnic. Amb la intervenció de la corona –una corona que tenia els súbdits de les illes a la primera fila d’una política mediterrània que no havien triat ni decidit– es va poder començar a bastir un sistema pensat per a la defensa de tota l’illa. I en aquest sistema hi jugà un paper clau un dels manacorins més il·lustres i controvertits de la història: Joan Bautista Binimelis, autor, entre altres obres, de la primera Història de l’illa, la Història general del Regne de Mallorca. Binimelis va ser qui dissenyà el sistema d’avís entre totes les torres de Mallorca perquè un senyal d’alarma donat a qualsevol punt de la costa, arribàs a Ciutat en menys de 20 min. Això, avui, on una videotrucada des de l’altre cap de món ens pareix la cosa més normal del món, era una fita extraordinària en les comunicacions del segle XVI. La cosa era, com hem dit, unificar la resposta contra l’amenaça local. Igual que avui es fa necessari i urgent unificar una resposta a la situació migratòria i de drets humans que es viu a la Mediterrània. Tal vegada des d’una illa que ha rebut, però que també ha «exportat» tants d’emigrants es pugui proposar un model on l’acolliment sigui la consigna.