Ens posam en contacte amb diferents veïnats i restauradors de Manacor i Portocristo per conèixer com s'adapten al nou sistema de recollida de residus Aprofitant que fa poc més d'una…
Troben els cossos de dues dones entre les restes dels represaliats a Son Coletes
“Sabem que eren dues dones d’edat adulta i que varen ser enterrades en dos moments diferents. Primer una, que va ser tapada de calç viva, i després una altra, que també va ser coberta de calç”. Cesc Busquets, coordinador de les excavacions a Son Coletes explica amb cura els detalls de la troballa d’avui al cementeri manacorí.
L’equip d’ATICS no pot precisar a hores d’ara el temps que va passar entre un enterrament i un altre, però sí que pot dir que després d’elles dues hi foren enterrats tres cossos més, corresponents a homes, que eren tirats dins la síquia i després arrossegats fins a superposar-se damunt les restes de les dones.
Al cos d’una de les dones s’hi han trobat tres botons folrats de tela de color verd, que podrien ser indicatius que una de les dones duia un vestit d’aquest color.
Segons explica Antoni Tugores a La guerra a casa, de Margalida Jaume “es va dir, quan va morir, que estava embarassada de set mesos”, tot i que no s’ha pogut documentar amb certesa aquest fet. Busquets explica que “podem arribar a trobar fetus dins la pelvis encara ben encaixonats”.
Al marge d’aquestes dues dones i aquests tres homes, s’ha trobat una síquia paral·lela amb set cossos més de represaliats durant el 1936.
La tasca d’una excavació d’aquest tipus consta de quatre fases. La primera, la localització dels cossos. La segona, l’excavació i el perfil de les restes dins el terreny. La tercera, que permetria la localització de fetus en el cas de dones embarassades i d’altres marques lesives per impacte de projectil, seria la se l’exhumació. Finalment, una vegada exhumats els cossos, arriba la fase de l’estudi antropològic, que s’encamina a la identificació de les restes després d’encarar les proves d’ADN dels ossos trobats amb els de familiars demandants.
Jesús Jurado, secretari autonòmic de Memòria Democràtic, explica a peu de fossa que les tasques s’allargaran fins a final de la setmana que ve, i que després s’iniciarà una crida a les famílies que vulguin recuperar les restes de les persones represaliades a Son Coletes. Tant Jurado com el batle Oliver remarcaren que les tasques d’excavació pròpiament dites es donaran per acabades i que aquests dies simplement s’acabarà la feina començada. Però tots dos anunciaren que ja es fa feina perquè Son Coletes sigui inclòs en el tercer pla de fosses per iniciar l’any que ve una segona fase en l’excavació al cementeri manacorí.
En la fase d’¡dentificació dels cossos mitjançant les proves d’ADN també hi ha entrevistes amb els familiars, perquè puguin aportar dades sobre la complexió de la persona que cerquen, o també si tenen constància de detalls importants per a la seva identificació, com ara vestits o objectes que poguessin dur damunt en el moment de ser capturats i afusellats.
La consellera d’Administracions Públiques, Isabel Castro, afirmà que “el feixisme no desitjava dones lliures, i per això també les afusellaven”. Avui, digué, “continuam sent víctimes del fet que aquesta gent estigui enterrada aquí, perquè si totes aquestes persones fossin vives, Manacor hauria pogut tenir més progrés, més llibertat i més igualtat”.
No són les cinc milicianes
Per una qüestió d’edat, s’ha descartat que les restes trobades poguessin ser dues de les cinc milicianes republicanes arribades amb les tropes del capità Bayo afusellades a Manacor. A banda d’aquestes cinc milicianes, també foren assassinades a Manacor Francesca Llull Font i la seva filla Francesca Salas Llull; Margalida Jaume Vanrell, natural de Llubí, de qui s’especula que podria estar embarassada de set mesos en el moment de ser afusellada, i rellotgera juntament amb el seu home, que també va ser afusellat a Son Coletes; Gabriela Grimalt Sitjar; i Magdalena Bassa Galmés, Mora de malnom i natural de Son Carrió.