Els anys corren sense trava. Als qui ja tenim una edat ens va costar parlar del segle XX com “el segle passat”. Ara, vint-i-tres anys després, el segle XX ja forma part, definitivament, de la història passada. Aquest 2023 a Manacor, una vegada superada la pandèmia, ha estat any electoral. Miquel Oliver ha aconseguit la seva tercera victòria consecutiva. No ha estat cap sorpresa. Sí que ha vengut de nou, però, que MÉS-Esquerra i PSOE han estat incapaços de vèncer les diferències que els separaven i, després de quatre anys de convivència i de desgast, ara Miquel Oliver és batle amb el minso i únic suport d’AIPC. És cert que els portenys quedaren a un no res del tercer regidor, i que poc els faltà també als ecosobiranistes per assolir el vuitè. Ara, amb aquests dos regidors menys, Miquel Oliver necessita consensuar molts dels punts que ha de dur a ple. Amb el PSOE ressentit per l’exclusió, els contactes amb PP, i fins i tot amb Vox, són més freqüents del que hom podria esperar en un ajuntament de majoria progressista.
Caldrà veure fins on seran capaços d’estirar la corda uns i altres i si aquesta situació de tensió màxima s’allargarà fins a les pròximes eleccions.
Aquest 2023 ha estat el primer de molts en què no hem vist Rafel Nadal mossegant cap trofeu. L’astre manacorí, que ja és pare, ha estat lesionat durant tot l’any i sembla que ara, gairebé un any després, es prepara per la seu retorn a les pistes, en el que podria ser el seu darrer any. On no passa tanta pena és en el món dels negocis. L’ampliació de la seva acadèmia-hotel continua a bon ritme, com hi continua també l’ampliació de l’hospital. És preocupant que en una superfície que duplicarà l’actual no s’hagi aconseguit ni un sol llit més. Cert és que avançarem en recursos, en espais, en UCI… però cal que s’implementin nous llits, a l’Hospital de Manacor o al nou hospital de crònics de Felanitx, que, per cert, encara no està començat.
El 2024 no serà l’any del nou centre de salut, ni del tren cap a Artà, ni de la independència de Porto Cristo, i sembla que tampoc ho serà del nou Espai Majòrica. Caldrà veure, però, si finalment arriba l’anhelat casal de joves, una infraestructura tan sovint demandada, tan present en tots els programes electorals i que fins ara no ha estat una prioritat d’aquest equip de govern. Sembla que ha arribat el moment.
I així són els anys i així són els dies, projectes que s’acaben i d’altres que estan per començar. Nosaltres acomiadam el 2023 amb els millors desitjos per als nostres lectors, que hi hagi salut i alegria!
