Avui mateix encetam un any nou i deixam enrere el 2020. Havia de ser un any de normalitat, de continuïtat, de vida com la que sempre estàvem avesats a dur. Qualque brega política, l’aprovació del Pla General, el tancament del xibiu de cala Varques, la Fira de Teatre, les Fires i Festes… Una normalitat informativa que, sense ser anodina, no deixava de seguir el rumb normal que s’espera de les coses, fins i tot quan menys normals ens semblen. Devers el mes de febrer, però, arribaren les primeres notícies d’un virus que, amb una pneumònia associada, matava persones a Wuhan, a la Xina. Es confinaren. I ho veiérem lluny, amb una preocupació que no anava més enllà d’aquella minsa empatia que sentim en veure les desgràcies dels altres per la televisió. En qüestió de setmanes, però, el virus s’instal·là també a ca nostra. I ens confinàrem també nosaltres. I patírem. I morírem un poc tots. Centenars de morts només a Mallorca, que encara ha estat dels llocs que n’han sortit més ben parats.
Després arribà la segona onada, i ara ja som a la tercera, tot convivint amb restriccions i mesures, amb mascaretes, amb distància, amb neteja constant de mans.
Inevitablement associada a la paralització laboral i empresarial ha arribat una crisi econòmica que, com sempre, ha afectat sobretot les classes més empobrides, que han quedat sense recursos per afrontar el dia a dia. Els departaments de serveis socials municipals, però també autonòmics i estatals han hagut d’adoptar mesures contundents que, encara avui, s’endevinen insuficients per fer front a la demanda de tanta de gent que ha quedat sense poder anar a fer feina. Són moltes les persones que mai s’haurien imaginat haver d’acudir a serveis socials, o a prestacions i subsidis públics per poder passar aquests mesos de pandèmia.
Tanmateix, la vida, poc o molt, ha pogut continuar, i tot i que determinades activitats ludicofestivosocials no s’han pogut dur a terme, sí que han arribat accions que han estat notícia. A Son Coletes s’han obert les fosses, amb resultats espectaculars i restes pertanyents a devuit cossos de represaliats durant la guerra civil; el Pla General continua fent el seu camí i segurament el veurem aprovat definitivament dins el 2021, tot i que això no sabem ja quants d’anys que ho deim cada vegada que tancam un cicle anual; encetàrem l’any amb la festa de Sant Antoni, que vengué seguida immediatament pel devastador temporal Glòria, una espècie de presagi del que ens havia d’arribar; Pífol va fer cent anys, i com se sol dir, encara regna; a cala Varques tancaren el xibiu que tenia gairebé tants d’anys com en Pífol; i Rafel Nadal va aconseguir el seu tretzè Roland Garros, encara que això, quan un s’avesa tant a guanyar, gairebé ja no és notícia.
Ara encetam un any nou amb l’esperança que el vaccí ens ajudi a pal·liar la sagnia sanitària, social i econòmica que ha suposat l’aparició de la Covid-19.
Per això, amb tota l’esperança i la il·lusió del món, i amb tots els desitjos que tot ens vagi millor del que ens ha anat fins ara, molts d’anys a tothom! I que siguin amb molta de salut!
