Manacor té un catàleg de camins públics, aprovat l’any 2001. Aquest catàleg, explica Sebastià Gaià, de la Plataforma Camins Públics i Oberts, “és vigent i està avalat pels serveis tècnics de l’Ajuntament, però no inclou determinats camins públics”. De fet, diuen des de la Plataforma, “hi ha una trentena de camins que no formen part d’aquest catàleg, i alguns d’ells prou importants”. És el cas del camí del Coll del Vent, popularment conegut com el camí de la Roca, ja que mena cap a la Roca del Castellet i també cap a l’ermita inacabada del Cor de Jesús.
“És un camí que han fet tots els manacorins durant dècades, i transita per una zona on, a banda de la mítica Roca del Castellet i l’oratori del Cor de Jesús, també hi ha les restes d’una murada talaiòtica d’alt interès arqueològic”, diu Gaià durant l’acte de lliurament de tota la documentació recopilada al registre de l’Ajuntament. Tota aquesta documentació avala el caràcter públic del camí i l’ús que tradicionalment n’han fet els manacorins. “El camí parteix de la Cabana, travessa el coll del Vent i baixa fins a Son Cladera, ja a prop de Son Macià” i fa 18 anys que no s’hi pot entrar, després que els propietaris d’una de les finques que es toquen amb el camí tancassin una barrera que hi dona accés.
El dossier presentat, amb més de 150 pàgines, és el resultat de més de mig any de feina. “Ens hem hagut d’aturar perquè no s’aturaven de sortir documents i testimonis orals, i fèiem comptes dedicar-hi pocs mesos de feina i a la fi n’hem estat sis”. L’elaboració del dossier ha anat a càrrec de Jaume Binimelis, catedràtic de la Universitat de les Illes Balears i expert en la transformació rural que ha patit Mallorca les darreres dècades; l’historiador Sebastià Sansó, i un nodrit grup de membres de la Plataforma Camins Públics i Oberts.
“Aquesta feina no ens correpon a nosaltres, és una tasca que hauria d’haver fet l’Ajuntament. De fet, el batle Oliver s’havia compromès a destinar 60.000 euros a la revisió del catàleg de camins públics, i confiam que ara que s’han pogut aprovar els pressuposts esperam que mantengui aquest compromís”, diu Sebastià Gaià.
Hi ha nombrosos testimonis, orals i escrits, que recorden que al camí del Coll del Vent molts d’homes hi anaven a fer la feixina (la tasca de manteniment del camí que es feia a canvi de l’exempció dels imposts).
La família propietària de la finca que limita amb aquest camí ha manifestat públicament que disposen de documentació que demostraria que el camí és de la seva propietat. “Si tenen documentació, que la mostrin com la mostram nosaltres. Segurament aquest cas acabarà en un plet civil en què les dues parts mostraran la documentació de què disposen i serà un jutge qui haurà de dir qui té raó”, insisteixen des de la Plataforma.
De fet, una de les finques segregades que limiten amb el camí ha sortit venal recentment. “El camí està fitat, i si tens un camí que passa per dedins la finca pot tenir un valor o un altre”, diu Sebastià Gaià, que recorda també que l’any 2006 i 2007 es feren excursions reivindicatives fins a la Roca per reclamar el caràcter públic del camí. “Si ho poguérem fer va ser perquè la propietat ens va obrir puntualment la barrera”, diu.
Molts d’aquests camins tenen avui un ús més relacionat amb l’oci, mitjançant excursions, rutes de bicicletes de muntanya, cavalls… “Els usos de les coses canvien. Fora vila s’ha convertit en una macrourbanització i la gent vol estar tranquil·la dins ca seva. Però els usos dels camins públics són inalienables, inembargables i imprescriptibles”, diuen des de la Plataforma, que reconeix que antigament la gent no anava d’excursió. “El meu padrí només anava d’excursió a la Roca, a l’Ermita i al pinar de la Coma”, diu Sebastià Gaià emocionat. De fet, molts d’aquests camins sí que tenien un ús, antigament, més de comunicació entre finques, possessions, pobles i llogarets.
