Skip to content

Un grandiós assaig de ser poble

Massa enfervorida, passió, cançó i identitat a l’assaig dels Goigs a la plaça de la Concòrdia. La festa s’escampa sense compassió pels carrers de Fartàrtix.

Hi hagué un temps que la gent no sabia la lletra dels Goigs. Avui es compten per milers els qui en saben més de la meitat de les estrofes. Hi hagué un temps que la glosada de la plaça de la Concòrdia, improvisada i popular, prenia el protagonisme al fi últim de la vetlada, que era assajar els goigs. Avui ja és a la inversa. Més de 2.000 persones s’apleguen el divendres abans de la festa per cantar, al ritme que marca la banda, els goigs de Sant Antoni.

Abans, la mateixa plaça de la Concòrdia i els carrers dels voltants, a la humil i alhora emblemàtica barriada de Fartàritx, s’omplen de festa i de torradores. Hi ha una alegria desfermada i unes ganes enllepolides de fer festa, indissimulades, a estones eufòriques.
L’entrada de la banda a la plaça, a ritme de pasdoble, marca l’inici de l’assaig, al voltant de les deu del vespre. Els joves i entusiastes cantadors duen el paper a la mà, gairebé més com un element indispensable de l’estètica de la festa, que no com una crossa que creguin indispensable per seguir l’ordre de la cantada. Qualque ullada sí que hi peguen, tanmateix. “Siem devots de bon cor / d’aquest sant prodigiós”, canten augmentant progressivament el volum per arribar al paroxisme col·lectiu d’orgull de ser amb el “pagesos i conradors, i vilans de Manacor!”.

El dimoni, malgrat alguns intents de conduir la nau cap a la salvació d’un port segur, ha continuat enguany sent “superbò”, però hom no perd l’esperança que recuperi la supèrbia que l’acompanyà durant més d’un segle.

Després del cant, la banda seguí amb la xaranga de costum mentre la ingesta de porquim torrat era substituïda per la d’alcohol destil·lat i altres herbes.

Era massa prest, encara, perquè morís res. La banda passà per Ca’n Nofre i s’aturà davant la portassa d’habitud. A ca na Rosa Sunyer un bon grapat de glosadors s’hi endinsaren amb la banda per glosar enrevoltats de llimoners i esplets de llimones. Agraïments a l’amfitriona i suaus gloses de picat. Mentrestant, a la plaça de la Concòrdia, a un costat del fogueró, s’improvisava un nou rotlo, amb glosadors de tot pelatge que feien remembrar lleugerament l’esplendor de l’indret i el moment fa poc més d’una dotzena d’anys.

Back To Top
Search