Les anàlisis d’ADN de les restes humanes exhumades al cementeri de Son Coletes han revelat la identitat de dues víctimes més entre les restes recuperades durant les tasques d’excavació i exhumació dutes a terme per l’empresa ATICS els mesos de juliol i agost de 2020, dins el segon Pla de Fosses del Govern de les Illes Balears.
Es tracta de Pere Llull Fullana, batle republicà d’Algaida, desaparegut des del 17 d’agost de 1936 a Manacor. Les seves restes s’han localitzat a la fossa número 2 del cementeri. Pere Llull tenia 28 anys quan va morir, mentre que el seu germà Antoni, també assassinat, en tenia 40.
La segona víctima identificada és Miquel Palmer Duran, Simonet, jove manacorí, d 0ibuixant satíric del setmanari Nosotros, que va morir als 18 anys, després de ser detingut al peu d’un turó la nit del desembarcament de les tropes de Bayo al llevant de Mallorca. Les seves restes s’han localitzat en un dels dos agrupaments d’ossos fragmentats, que es varen exhumar l’estiu de 2020 a Son Coletes, i que varen ser els primers indicadors de la presència de restes de víctimes al cementeri.
Els treballs genètics duts a terme fins ara pel Laboratori d’ADN Antic de la Unitat d’Antropologia Biològica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i pel Servei de Genòmica de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) també han permès acabar de fixar el nombre total de víctimes recuperades en la primera fase d’excavacions i exhumacions de Son Coletes.
Les anàlisis d’ADN han permès seqüenciar les restes d’entre 6 i 9 víctimes, totes masculines, en els agrupaments d’ossos fragmentats localitzats, amb la qual cosa el balanç global de víctimes s’apropa a un màxim de 25 individus localitzats, entre els quals hi ha sis milicians de les tropes de Bayo. D’aquests, s’han identificat cinc víctimes: Francesca Llull Font i la seva filla, Francesca Salas Llull, Antoni Alomar Mas, Pere Llull Fullana i Miquel Palmer Durán.
Miquel Palmer, Simonet, aquell que deia la veritat
Miquel Palmer Duran, era conegut com a Simonet, un malnom que li venia de son pare Simó. Dibuixant i artista, va fer vinyetes satíriques a la revista republicana Nosotros. Signava sota el pseudònim de Verax, que en llatí vol dir veraç, aquell que diu la veritat. Inquiet políticament, formava part de les Joventuts d’Esquerra Republicana i amb les seves caricatures i vinyetes criticava els privilegis de classe, la política de dretes i el poder eclesiàstic. A més de dibuixar també pintava. tocava el clarinet i també el tamborino amb els cossiers. La música fou només una altra de les seves formes d’expressió artística. A més, des de ben jovenet també feia feina de mosset a una fusteria. Vivia amb els germans i la padrina a Manacor.
Orfe de mare i amb un pare absent, amb poc més de 15 anys ja exercia de cap de família, ajudant la padrina en tot allò que hagués de menester. Ell era el més gran dels sis germans.
Segons el Diccionari Vermell, tenia moltes simpaties al poble i se’l recorda per ser actiu culturalment però també per les seves vinyetes i caricatures. Fou assassinat pels feixistes durant l’agost de 1936. Algú l’avisà que les tropes de Bayo desembarcaven a Porto Cristo i amb un grup d’amics, entre els quals hi havia el seu inseparable cosí Magí, van pujar a l’Ermita per albirar l’arribada dels rojos. Tornant cap al poble, els detingueren. Sembla que passà poc temps a la presó i abans d’assassinar-lo, el passejaren per davant ca seva.El mataren quan tenia tan sols 19 anys.
Pere Llull Tiró, batle d’Algaida
Fill de Pere Llull Mudoy i de Margalida Fullana Pizà, va néixer a Algaida el 20 de maig de 1908. Casat amb Francisca Miralles, no tingueren fills. Tenien botiga i negoci de productes agrícoles. Fou batle per Esquerra Republicana, designat en la Comissió Gestora de 25 de juny de 1936. Era íntim amic de Llorenç Antich, Móra, i de Pere Capellà, Batle (Mingo Revulgo). Aquest, quan se n’anà, l’avisà que anaven per ell i li va insistir que fugissin junts. Llulli contestà que mai no havia fet res mal fet i no tenia per què fugir ni amagar-se. Així ho recull Rafel Antich Servera, en el llibre Memòria als republicans víctimes de la repressió feixista a Algaida durant la Guerra Civil de 1936. El detingueren el 16 d’agost de 1936 i el conduïren a la Casa de la Vila, des d’on a la nit el portaren a Son Coletes, juntament amb vuit algaidins més. Dos d’ells eren el seu pare i el seu germà Antoni, segons consta en el Diccionari vermell de Llorenç Capellà. El setembre de 2018, el Consell de Mallorca va retre homenatge al batle republicà amb el projecte Pedres de la Memòria, Stolpersteine, de l’artista alemany Gunter Demnig. Una pedra instal·lada just davant l’Ajuntament d’Algaida.