No és debades ni perquè sí el cas que li han fet creadors i artistes a Guillem d’Efak, tant en vida com després de la seva mort. Aquests dies s’han complert vint-i-cinc anys del seu darrer alè de vida. Tanmateix, perviuen amb força inusitada tant la persona, com l’obra com el personatge, esdevingut ja mite, coronat per desenes de facècies i anècdotes que perviuen i s’alimenten dins l’imaginari col·lectiu manacorí i català. “Fa anys que no habit a Manacor però no he deixat mai de viure-hi”, resumia el bruixot barracaner per concloure la vital importància dels seus anys de creixement a Manacor, al Barracar, a les tavernes del poble, a l’hort d’en Piol, a la Graduada i a tants i tants d’espais que va mitificar dins la seva obra per a ell mateix i que, a la fi, han esdevingut mítics també per a tots els manacorins i per a tothom que l’ha llegit i l’ha escoltat.
Guillem d’Efak ha tengut també el reconeixement màxim del seu poble després de ser nomenat fill il·lustre de la ciutat. Té un carrer, a la barriada barracanera, també amb el seu nom, i també Xítxeros amb Empenta el recordà amb un enfilall d’actes tot commemorant els vint anys del seu òbit.
Joana Gomila i companyia se’n recordaren amb Projecte d’Efak, però molt abans Tomeu Matamalas, Jaume Gomila i Joan Gomila, amb GomTeatre feren el cèlebre Poeta amb bicicleta, que rodà durant anys pels Països Catalans.
Corcada Teatre va representar Negret de Guinea, una obra arriscada que en deconstruïa la figura per amarar-nos, una vegada més d’un personatge mític. I Pep Tosar l’encarnà amb la magnífica i impecable Tots aquests dois. La presència Efakiana s’estén arreu del territori i també se n’han recordat al Principat amb un documental on apareixen família i amistats seves tot recordant-ne la persona i afermant-ne el mite.
La paraula mite és imprescindible en parlar de D’Efak. Perquè ho és. Perquè l’hi hem convertit. I sobretot perquè un poble sense mites és un poble mort. Cal fer les arrels endins per poder batre les ales del futur amb més força. Cal conèixer qui hem estat per saber qui volem ser, amb tota la fermesa del món, amb tota la convicció.
Que ningú no s’engani. Guillem d’Efak va ser persona abans que res, com ho haurem estat tots. Però avui, la seva figura és grandiosa i s’estén més amunt de la Roca del Castellet per fer-nos créixer a nosaltres com a poble i, sobretot, com a país.
