Skip to content

Una altra cultura, una altra manera de viure i de sentir: la mateixa humanitat

L2’entrada al segle XX ens ha duit un capteniment i una preocupació que no podíem sospitar. Les formes d’accés al coneixement han canviat. Han baratat també de verd en blau les fórmules i les vies d’expressió. Ben traspassada la segona meitat del segle XX pareixia que encara, per molt moderns que ens sentíssim, que manteníem inèrcies del XIX. Ara, en canvi, amb la plena implantació de l’era digital, tot és d’una altra manera. Les velles fórmules han quedat definitivament obsoletes. El coneixement interessa fins a un cert punt, la maduració de les emocions a mesura que accedim a una obra creativa, un llibre de poemes, una novel·la, una obra de teatre sembla quedar desfasada davant la immediatesa de TikTok o d’Instagram. El temps de lleure es connecta a la xarxa irremeiablement. I volem emoció, identificació i bellesa en forma de píndoles immediates. El paper agonitza.

Mentrestant, però, resulta que les emocions, els interessos, la bellesa, la transposició intel·lectual, tot allò relacionat amb la recepció i també amb la capacitat de reflexionar-hi i reaccionar-hi, sembla que continuen intactes. Per a millor mostra, el botó de la segona edició del Manafreak, que arribava aquest cap de setmana a Manacor per reeditar èxit de crítica i públic. Es tracta sens dubte d’un esdeveniment que ens mostra no sols una altra forma d’accés a la cultura, sinó una fórmula de cultura radicalment diferent. El que hi rau darrere, tanmateix, és la mateixa humanitat, la mateixa capacitat de reaccionar davant la bellesa, davant l’interès renovat, davant l’emoció, davant el sentiment d’identificació o de pertinença.

Hem volgut complementar enguany la informació sobre el Manafreak amb l’interès renovellat pel món del còmic i els llibres il·lustrats. Hi ha, certament, un contrast. D’una banda, es veu una sortida comercial important per als llibres il·lustrats i còmics infantils i juvenils, fins i tot per a determinades novel·les il·lustrades. De fet, segons el Gremi de Llibreters, el còmic i el llibre il·lustrat són el que fan aguantar de bon de veres amb bona salut la indústria editorial. L’alegria, per descomptat, és parcial. És una llàstima que la novel·la, mal que sigui dins el camp dels best-sellers, hagi de menester una crossa externa per sustentar-se. Hem pogut veure, també, però, que un determinat sector del còmic també ho passa malament i que l’afrontament del temps de lleure per part d’un determinat públic ha pres altres camins. No és senzilla la lluita. No és senzill avui ser un romàntic del paper, del plaer físic, del tacte i de l’ànsia de l’emoció i el coneixement païts a poc a poc.

Igualment, però, tot i la impressió de voràgine que sovint tenim acaba resultant que les coses no canvien tan aviat com ens pensam. Veurem, meam, com solen dir!

Back To Top
Search