Bel Llull (Petra, 1961) és mestra d’infantil i està alliberada pel sindicat STEI des de fa tretze anys. Parlam amb ella de les desigualtats laborals entre homes i dones.
Com s’explica la bretxa salarial entre homes i dones, si teòricament tots som iguals davant la llei?
El que produeix la bretxa salarial és el fet que no es consideri encara en el segle XXI la dona en igualtat de condicions i sobretot perquè hi ha desigualtat perquè des de l’educació no es fomenta prou, encara que ara començam a incorporar la coeducació a les escoles. Perquè el salari d’una dona d’un any sigui igual que el d’un home aquesta ha de fer feina 418 dies. És a dir, en acabar l’any hauria d’arribar fins dia 22 de febrer. Des del govern s’han de donar més oportunitats, perquè tradicionalment a la dona sempre se l’ha associada a unes tasques molt relacionades amb la cura, amb l’atenció de la família, de la casa, que són feines que no han estat remunerades, però que s’haurien de cobrar, perquè són una feina. La seva carrera professional sempre s’ha d’interrompre si vol ser mare. Aquests talls fan que aquesta bretxa es faci més grossa. La dona pot estar igualment preparada, però si està en edat fèrtil, l’empresa ja ho relaciona amb unes setmanes de reducció de la feina.
Precisament aquestes coses comencen a canviar, ara. Però sembla que som molt lluny encara d’altres països d’Europa.
Sí. El 2020 els homes pares tendran dotze setmanes de permis de paternitat. I el 2021, ja seran setze, que són les mateixes que amb una mare. Comparat amb els països nòrdics, on un any i mig de maternitat cobrada, anam molt enrere.
I en arribar a la jubilació?
La bretxa s’amplia, perquè les dones han tengut interrupcions a l’hora e cotitzar, per cura d’infants, de persones majors, etcètera.
Heu hagut d’afrontar casos a l’STEI de discriminació de les dones relacionades amb la maternitat, per exemple?
No. A més quant a salari en educació està tot igualat, i tampoc no hi ha discriminació. A l’empresa privada això sí que passa, i molt.
Sobretot a infantil i a primària, però també a secundària, es veu un pes molt important de la presència femenina. El sector està molt feminitzat.
Sí. I estaria millor que estigués més igualat, perquè va bé tenir els diferents punts de vista, encara que entre un home i una dona no hi hauria d’haver gaire diferències a l’hora d’educar.
Ho relacionaries amb el fet que les dones s’han relacionat amb les tasques de cures?
Potser es podria relacionar amb la tradició que sigui la dona que tengui cura de tot. Però això ha començat a canviar. Un temps no veies pares a les escoles. Ara hi ha molts de pares que són a les reunions, o que van a cercar els infants o els hi acompanyen.
S’ha conegut la pujada de les reivindicacions de les dones els darrers anys el 8 de març?
I tant! Des de l’STEI promoguérem la primera aturada parcial el 2017. El 2018 l’STEI va ser l’únic sindicat que va convocar vaga les vint-i-quatre hores. És una vaga de cura, de consum i de treball. Enguany, coincidint en diumenge serà menys significativa aquesta aturada perquè molta de gent no fa feina en diumenge.
