skip to Main Content

“Jo no tenia diumenge ni dia feiner”

Antònia Mascaró (Manacor, 1934) ha fet feina a fora vila tota la vida, una vida dedicada a la feina i a la criança. No debades, ha tengut dotze fills. El camp, la casa, la família, han estat les seves ocupacions constants.

Hi ha gent que distingeix entre pagesos i foravilers. Vós que heu estat?
A ca nostra érem foravilers. Amb mon pare i ma mare estàvem a una barraca, a una casa petita. Els pagesos solen tenir animals. Nosaltres només teníem dues cabres i un parell de porcs.

Anàreu a escola?
Fins que vaig tenir devers dotze anys. Llavors vaig començar a fer feina a ca nostra.

I on conràveu?
Dins poc redol, perquè les feines un temps s’havien de fer ben fetes: entrecavar, sembrar, llaurar les terres. Estàvem a dins la Cova.

I de casada continuàreu.
Sí. Estiguerem a Son Rector, a l’hort de Son Moix, a Son Perot, i després tornarem a la Cova, que ara també era nostra.

Tenguéreu onze fills. Com ho féreu per combinar la criança amb la feina de fora vila?
Tenia un bon remànec, per dins ca nostra. Perquè no deixava la feina de fora vila. Jo tenia una germana a la vila, i quan els al·lots havien de començar a escola estaven tota la setmana a ca seva, a ca ma mare i la meva germana. També he de dir que feia feina quan podia. Pensa que seguit seguit em passava que quan tenia un infant que començava a caminar ja estava embarassada de l’altre. Record que l’any de la pesta porcina, que ens va matar noranta porcs, teníem cinc al·lots que tenien la rosa…

Com us repartíeu les feines a fora vila. Hi fèieu de tot, vós?
Jo a llaurar no hi vaig anar mai, però munyia les vaques, baratava els tubs per regar, feia feina a l’hort, arreplegava l’alfals que segava el meu home… No hi havia maquinària en aquell temps.

A escola ens ensenyaren que en temps antic es tenien molts de fills perquè eren considerats mà d’obra. Us ajudaren, els vostres?
Ens ajudaven quan podien, el temps que no hi havia escola. Però la major amb quinze anys ja va començar a fer feina a la vila. I el següent va fer de mecànic. Les altres venien en l’estiu i ens ajudaven. Però de feina a fora vila no n’hi han feta gaire.

Però teniu un parell de filles que hi fan feina, ara, a fora vila.
Sí, però perquè l’home seu també hi feia feina. Com ara na Coloma a Son Suau.

Les dones d’avui són més senyores?
Jo no tenia diumenge ni dia feiner. Per començar, tot es feia a mà: rentar la roba, escurar, fer dissabte… I a més, arreglava els animals, perquè en venir el meu home de fer feina ja li anava bé trobar-los arreglats. A més, també pastàvem el pa. Les dones d’avui són més senyores, perquè tot això que he anomenat avui ja no passa. Les feines d’aquell temps eren de sol a sol, i qualque vegada en acabar el dia, no havia bastat. Qualque vegada encara havia de rentar.

Quins productes havíeu de comprar?
Arròs, sopa, sucre, oli… Però l’hortalissa i la carn la fèiem nosaltres.

Encara hi anau, a fora vila?
Si, però ja no entrecau. Només hi vaig a collir i a passar revista.

Cotitzàreu?
Sí, vaig cotitzar com a autònoma agrícola durant els darrers denou anys. A mi em pareix que quan vaig començar a pagar, pagava el mateix que el meu home.

I teniu una bona paga?
Pots pensar! N’hi ha que cobren molt i em pareix que no han fet tanta de feina com he feta jo. Les coses de fora vila sempre han estat molt per en terra.

Trobau que avui un s’hi pot viure, damunt fora vila?
Fora vila no treu res. Perquè vagi bé avui ho han de dur molt en gros. Un foraviler petit com nosaltres avui es moriria de fam, si només havia de conrar el que conràvem a ca nostra quan jo era fadrina.

No deguéreu tenir gens de temps d’anar per enmig, amb tanta feina.
Pensa tu! Si vaig a sopar sols no sé què he de demanar. Que et penses que podíem anar a passejar? Que havíem de deixar els al·lots en banda? De viatge, si no fos que fa un parell d’anys anàrem a París, i que també una vegada anàrem a Menorca i una altra a Lurdes, no hi hem anat mai..

Back To Top
×Close search
Search