Segons les darreres dades del Ministeri d’Interior, des de principis de mes s’han sumat gairebé 5000 desembarcaments a les costes balears, a més d’almanco una mort i una vintena de persones desaparegudes. Unes dades que clarament confirmen la consolidació de la ruta Algèria - Balears, un trajecte que moltes persones decideixen emprendre cercant una vida millor. De la primera atenció que reben quan toquen terra, en parlam amb la responsable de Socors i Emergències de Creu Roja Illes Balears, Victòria Avellà.
Amb un flux molt elevat d’informació en relació amb l’arribada de persones migrants, a vegades sembla que parlam només de números i no de persones. Quina és la vostra feina i quin és el procediment que soleu seguir?
Des de Creu Roja atenem la primera fase, l’arribada de persones a les costes. Aquesta és una activitat que duim a terme de manera concertada, amb el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions. Es tracta d’un context d’emergència humanitària perquè és una situació que, tot i que és esperable i recurrent, no deixa de ser sobtat. Quan se’ns avisa de l’arribada d’una embarcació, sempre hem d’esperar l’activació per part de la Guàrdia Civil. En aquesta primera intervenció l’objectiu és garantir la salut de les persones amb atenció sanitària urgent si és necessària i fins I tot trasllat a centre hospitalari si és necessari. També feim una exploració a fons de la seva situació i passam a la cobertura de necessitats bàsiques: hidratació i alimentació. Procuram el confort també, calçat i roba eixuta així com productes d’higiene. A més dins l’equip també tenim gent que fa feina d’intèrpret i mediadors interculturals i podem fer una anàlisi de la situació de la vulnerabilitat de la persona, tenint en compte no només el fet de ser persona migrant sinó també possibles afectacions durant el trajecte, la seva procedència o vivències personals. Després d’aquesta intervenció, les persones passen a disposició policial.
I després?
La policia els ressenya i els té retinguts el temps en què resolen la situació burocràtica i en acabat els deixen en llibertat. En aquest moment hi ha persones que són derivades a Creu Roja per tramitar el seu desplaçament a la península i gestionar el transport. Si aquest procés no es fa ràpidament, poden haver de passar una nit al carrer… En el cas de persones d’elevada vulnerabilitat com puguin ser famílies, dones amb infants, persones amb discapacitat o problemes de salut crònics se’ls tramita desplaçament a un centre com pugui ser el Centre d’Acollida, Emergència i Derivació. Aquí tenim 44 places i se sol destinar a dones i infants. Se solen fer comprovacions d’ADN, per evitar situacions de tràfic de menors i un pic fetes aquestes comprovacions, se’ls sol enviar a altres centres i espais a la península.
De les persones que arriben a les Balears, quantes s’hi queden?
Fins fa poc només teníem les dades de les persones que havien de passar per un recurs, les de major vulnerabilitat. Fa poc temps hem pogut accedir a la totalitat de persones, perquè ens encarregam de les derivacions i la immensa majoria de les persones que arriben a les Balears, devers el 95%, no queden: volen que se’ls tramiti un bitllet per seguir el seu trajecte. No és així en el cas de menors no acompanyats, que passen a estar tutelats pel Consell de Mallorca i han de quedar aquí i aquestes famílies de les quals hem de demostrar el vincle familiar.
En quin estat de salut us trobau aquestes persones que poden haver passat hores i fins i tot dies en una embarcació de condicions precàries?
Els escenaris són múltiples. Depèn de la procedència i també del trajecte marítim, que sempre és de risc elevat. Tenim persones procedents d’Algèria i per altra, persones que provenen de l’Àfrica subsahariana, que sumen un trajecte previ molt més llarg i que habitualment han passat moltes més penúries durant mesos o fins i tot anys abans de la seva arribada aquí. En aquest cas, les situacions de salut solen ser més complicades perquè acumulen més problemes de salut: per prevalença de malalties contagioses, per retencions forçoses, per accidents, perquè han estat víctimes de violència i en el cas de les dones doblement, perquè sovint han estat també víctimes de violació. A més d’això, hi ha la part accidental del trajecte marítim. Les embarcacions amb les quals venen són molt precàries, de 5 o 6 metres d’eslora i amb motors de 40 o 50 Cavalls de potència i on a vegades s’acumulen unes 25 persones. Això fa que siguin molt vulnerables als canvis de la situació de la mar: si canvien els corrents en superfície o el Vent, és molt difícil mantenir el rumb. Per això, de vegades es perden o allarguen els trajectes. Aquí trobam problemes de deshidratació, hipotèrmia, cremades solars o fins i tot inanició.
I quant a l’estat mental? Què és el que més identificau?
Deixen famílies enrere, veuen naufragis i fins i tot morir companys a les embarcacions, acumulen processos migratoris llargs i sovint amb violència… Seria impossible que no tenguessin estrès posttraumàtic. Malauradament nosaltres, en aquesta primera intervenció tenim poc marge per tractar aquest tipus de situacions i ens queda simplement la contenció emocional, un acompanyament i un somriure. En aquesta fase primera feim feina amb professionals i persones voluntàries de tota casta de perfils i crec que això dona un plus d’humanitat. On hi ha més marge d’intervenció en aquest sentit són els centre d’atenció humanitària que hi ha a la península, perquè tenen més temps i continuïtat.
En un moment marítim ideal, quina durada té el trajecte d’Algèria fins a les costes de les Balears?
Depèn del tipus d’embarcació i de les persones que hi van, així com el preu que es paga a les màfies que organitzen els trajectes. Preus, que, per cert, moltes vegades suposa invertir tots els estalvis de la seva vida. Hi ha barques amb motors més potents i manco gent a bord, que poden arribar a Eivissa en 8 o 10 hores. L’estàndard, però, sol trigar entre 2 o 3 dies.
Podem dir que la ruta algeriana està consolidada? Heu notat un augment de la vostra feina?
Sí. Hem tengut diverses fases en aquest creixement. Fins a 2019 les arribades eren amb comptagotes i el darrer quadrimestre ja vàrem començar a notar un petit augment. El 2020, després del confinament comencen a arribar de manera sostinguda. En aquell moment i fins al 2022, el perfil era gairebé sempre el mateix en la majoria dels casos: home jove algerià. A partir de llavors i progressivament s’han començat a incorporar persones de l’Àfrica subsahariana. Creim que l’increment ve d’aquí, però nosaltres basam les nostres conclusions sobre la base de l’observació. Després s’han de tenir en compte qüestions geopolítiques, però que a nosaltres se’ns escapen de les mans. Per exemple, enguany hem notat un augment de persones provinents de Somàlia.
Parlaves de persones voluntàries. Com ho pot fer qualsevol persona que vulgui ajudar?
El que més agraïm són les mans i tenim cabuda per a perfils molt diversos. Logística, administració, perfils sanitaris o socials, persones que sàpiguen àrab i puguin fer de traductores… Qualsevol qui vulgui es pot posar en contacte amb nosaltres a través de la web o directament a les oficines. Com a entitat de voluntariat creim en la participació de la gent, no només per l’objectiu principal d’ajudar qui ho necessita sinó també perquè hi ha una tasca de sensibilització d’elles mateixes i del seu entorn. Una persona que veu i coneix de primera mà les històries d’aquestes persones migrants, és una eina per lluitar contra mites, notícies falses i estigmes que carreguen contra les persones que es veuen obligades a fugir dels seus països.
