Un matalàs, una cadira, un armari, una taula, un termo, una rentadora. O un sofà. Tot això és el que es pot trobar als carrers de Manacor, molt sovint en els mateixos punts negres de sempre. L’incivisme en el tractament dels residus voluminosos és una constant que cap equip de govern fins ara no ha pogut pal·liar. Cert és que amb Sebastià Llodrà al capdavant s’han posat sancinos exemplaritzants, però pareix que l’exemple no arriba a qui hauria d’arribar i les deixalles voluminoses al carrer, fora d’horari i fora de calendari, segons l’estricta necessitat de qui fa el desastre, és una constant diària.
És per això que tal vegada l’Ajuntament es podria plantejar dur fins aquí una iniciativa artística que dona categoria d’obra d’art a un sofà vell enmig d’una plaça, un carrer o un passeig marítim. Sense parets, sense museu i amb una cartela que anuncia que allò, definitivament, és una creació artística. Podria ser una manera de mirar de conscienciar qui fins ara deixa la gelera vella o el somier enmig del carrer esperant que qualcú ho arreplegarà…
