Xisco Truyols (Manacor, 1984) és educador social i fa feina a l'Ajuntament de Manacor des de l'any 2008. Manacor (1984). Fa set anys que de la mà del seu amic Joan Gelabert va desembarcar al Club Scrabble Manacor, on ha mostrat una progressió meteòrica, amb l'obtenció de diferents campionats. Ara, però, és notícia perquè dissabte passat es va proclamar campió del món de Scrabble Duplicat en català. De la seva passió per aquest joc, i dels seus secrets, en parlam en aquesta entrevista. Fotos: Marga Gelabert
A la partida de dissabte dematí vares obtenir un 97 per cent dels punts possibles. Com t’ho expliques?
Va ser la duplicada que he jugat més tranquil que mai, perquè tenia el capvespre muntat amb la família i no feia comptes anar a jugar la segona partida. No tenia ni pressió ni autopressió, i crec que va ser això, la tranquil·litat que em va donar aquest fet.
A banda de la qüestió mental, que segur que és importantíssima, qualque altre factor tècnic hi deu influir.
S’ajunten dues coses. Una és la memòria, la possibilitat de recordar paraules que jo ja havia jugat o que ja havia vist jugar als meus adversaris. I la segona, entendre com juga l’Eliot (el nom del programa amb que es dirigeixen les partides duplicade), amb la idea d’entendre per on va la jugada mestra.
I per on sol anar?
Es tracta de tenir molt en compte les fitxes que valen més punts, i en tot moment tenir en compte quines paraules es poden allargar tant per un costat com per l’altre.
Aquella primera partida, però, va tenir qualque cosa especial per a tots els jugadors. Tu i Joaquim Roé traspassàreu el 90 per cent, i tretze jugadors més traspassaren el 80. No se solen donar gaire habitualment, aquests percentatges.
És així. Va ser una partida molt amable. Els Scrabbles (jugades que empren les set lletres del faristol) que s’hi varen jugar no eren lletjos ni extremadament difícils, com si que ho faren ser a la segona partida. I les jugades que hi sortien, quan no eren Scrabbles, no eren jugades de vint punts, que moltes de vegades és el que moralment et toma. De fet, a les duplicades sols acabar moralment abatut, perquè no saps com van els teus adversaris, i l’Eliot sempre et guanya. De totes maneres, he de dir que vaig jugar una mica brut… Tenia Mateu Xurí devora i quan ens passàvem els papers per donar a la directora de la partida, mirava el que ell havia posat, i cada vegada veia que li treia qualque puntet, això va ser un punt anímic per a mi, em va ajudar. Quan estàvem a punt d’acabar veia que havia perdut només catorze punts respecte del programa… i realment me’n feia creus.
És curiós que pareix que hi ha jugadors que els va més bé la modalitat clàssica, i d’altres que se senten més còmodes a la duplicada.
Sí, hi ha molt bons jugadors de clàssica que potser no acaben d’entendre el joc que es fa a la duplicada, i viceversa, també. No sé que ho canvia… però veig que hi ha jugadors que a la clàssica solen fer molts de Scrabbles i en canvi a la duplicada solen anar més baixos.
La força mental és determinant, perquè la duplicada és molt estressant.
Sí, i per dos motius. Hi ha jugadors que veuen molts de Scrabbles… i que potser en aquella jugada concreta el cerquen, i se’ls acaba el temps i no el veuen. La pressió del temps i d’anotar correctament les coordenades és clau. Diria que a totes les duplicades que havia jugat fins ara a qualque paraula m’havia equivocat amb les coordenades, i això toma la moral. Tant a la partida del matí com de l’horabaixa no vaig fer cap zero, i això també és important. Tenia preparat per jugar “forani”… però no vaig estar segur que fos bona, que no ho era, i als darrers deu segons la vaig canviar per “profani”. Aquellls 30 punts em varen donar el primer lloc.
Quines paraules diries que varen ser claus a l’hora de marcar la diferència amb els teus adversaris?
A la primera partida “entretel” va ser una paraula que segurament poca gent va veure, i jo estava segur que era bona. I com ja t’he dit, també el “profani”. A la segona diria que “arrenques” i també un “reclosos”, que el programa va jugar amb “cossole”. No vaig aconseguir la màxima, però segurament poca gent va veure aquell “reclosos”.
L’espineta clavada és el mundial de clàssica. Només Miquel Sesé ha aconseguit guanyar un mundial clàssic i un de duplicat. Tu encara no hi has fet podi cap vegada.
N’he jugats dos, un a Manacor, quan encara no feia un any que jugava. Vaig quedar sisè o setè. I l’any passat a Porreres, que vaig acabar quart. Tenc l’espineta de no haver pogut fer podi, però al pròxim ho intentarem.
Què et fascina d’aquest joc i del Club Scrabble Manacor?
Em fascinen un parell de coses. Una és l’ambient, el benestar que hi ha dins el grup, o com a mínim per part meva, aquesta sensació d’estar còmode, d’estar tranquil, i poder riure i poder fer dues bromes. Del principi, record molt bé que els que anaven davant sempre tenien ganes d’aprendre’n més, perquè sempre pots aprendre’n més, i aquestes ganes que hi ha en la majoria són les que també m’encalenteixen a mi. També m’agrada molt la bona organització que hi ha dins el club, crec que és un fet clau perquè la gent que s’hi acosta hi vulgui continuar.
Estudies les jugades i les paraules, a banda de jugar?
No he estudiat mai. Tenc una sort, amb això. A la gran majoria de partides que he jugat, em record de molts de scrabbles que he fet o que m’han fet. Crec que allà on tenc més retentiva és amb els verbs i les seves formes.
Què és una partida duplicada de Scrabble? La tradició de l'Scrabble en català ha donat sempre més preponderància a les partides anomenades "clàssiques" en què dos jugadors s'enfronten un amb l'altre. En aquesta modalitat el factor joc pot ser molt influent i pot determinar el resultat final de les partides. En canvi, en la modalitat duplicada, (molt seguida en l'Scrabble francès) tots els jugadors juguen sota el comandament d'un director de partida, que és qui comunica les fitxes de cada jugada i també quina era la millor jugada possible. Tots els jugadors, en el fons, juguen contra si mateixos, i contra l'Eliot, el programa que treu sempre la millor jugada possible. El desgast de veure que el programa sempre guanya erosiona la moral dels jugadors, que no saben fins al final com va el desenvolupament de la partida respecte dels seus adversaris. Xisco Truyols va aconseguir un 97 per cent dels punts possibles i va igualar la màquina en 14 de les 19 jugades de la primera partida, una proesa mai vista. Per això és el campió!
