skip to Main Content

“Veure que hi havia 11 pacients a l’UCI que no s’havien vacunat, sap molt de greu i crea impotència”

Xavier Mesquida (Manacor, 1970) és microbiòleg i el coordinador Covid de l’hospital de Manacor. Analitza com ha estat la cinquena onada. També explica la impotència del personal sanitari en veure que els pacients ingressats i greus no s’havien vacunat.

En quina situació es troba ara mateix l’hospital de Manacor?
Ara estam molt bé. Com imaginàvem, vàrem arribar a finals d’agost amb unes dades de set pacients a planta i sis a l’UCI i se suposa que hi haurà altes. Estam de davallada com els altres hospitals de les Illes.

Quina valoració en feis d’aquesta darrera onada?
Crec que ha estat molt dur des del punt de vista sanitari. Ha estat una onada inesperada. Pensàvem que tendríem un estiu tranquil, però va aparèixer la variant delta i no ens podíem imaginar que tendria un impacte tan brutal. Per tant ens trobàvem amb una situació quant a restriccions socials amb mesures més lleus i una situació hospitalària molt complicada. Vàrem arribar a tenir 40 pacients ingressats, que són dades semblants a la primera onada. I la gent no és conscient del que hem passat, el que ho ha fet complicat. Vèiem que la gent feia una vida relativament normal amb molta interacció social, la qual cosa va fer que els casos fossin molt elevats. Pensàvem que amb el tema de la vacunació i les restriccions, l’impacte seria menor i vàrem subestimar la capacitat del virus una vegada més. Es varen començar a llevar les mascaretes als exteriors, el que va donar un missatge equivocat. Dins l’hospital hem arribat a passar-ho malament, fins i tot hem recuperat mesures que no s’havien pres des de la primera onada, com pot ser la col·laboració d’altres especialistes per ajudar a la planta COVID, la suspensió de cirurgies o la utilització de quiròfans com a llits d’UCI. Si no va ser pitjor que la primera onada, va ser gràcies a la vacunació que va fer que va fer que les hospitalitzacions fossin menors. Sense les vacunes aquesta onada hauria estat catastròfica.

A principis d’agost es va arribar a les pitjors xifres d’hospitalitzacions d’ençà de la pandèmia. Com ho vàreu viure?
Hem de tenir en compte que a l’UCI hi va haver un moment que hi havia 11 pacients i 27 a planta, que eren uns 40 en total. Nosaltres vàrem tenir l’oportunitat de derivar pacients a altres hospitals, perquè la nostra UCI està pensada per a sis persones. Ara l’hem ampliada i està capacitada per uns 15 pacients. La situació dramàtica s’ha viscut a l’UCI. És molt bo d’entendre, si tu tens sis llits i una plantilla contractada per tractar aquests sis pacients, però en un moment donat et trobes amb 12 pacients, la sobrecàrrega de feina és important.

Quina diferència hi ha respecte de les altres onades?
L’única part positiva és que ja teníem experiència. Hem après a manejar una pandèmia, a convertir un hospital en menys d’una setmana. El fet de tenir la gran majoria de professionals vacunats ha implicat disminuir el nivell d’estrès per protegir el personal sanitari perquè no es contagiàs, el que ha estat un problema menor. El problema de sanitaris contagiats va desaparèixer.

Quin ha estat l’impacte de la vacuna? Ha contribuït a reduir la pressió hospitalària?
La quantitat de persones infectades va ser molt baixa i cap d’elles va acabar a l’hospital. Hem de dir que no hem tengut pacients a UCI que estiguessin vacunats amb la pauta completa. Només vàrem tenir un cas que es va derivar a Son Espases i era una persona de 65 anys. Veure que hi havia 11 pacients i saber que si s’haguessin vacunat no estarien allà, em sabia molt de greu. Crea una sensació d’impotència i et demanes per què no s’han volgut vacunar, què és allò que hem fet malament perquè hi hagi gent que no cregui amb les vacunes quan la vacuna ens ha salvat d’una autèntica catàstrofe? Quan hi havia 25 pacients a planta, un quart estaven vacunats i la gran majoria tenien més de 70 anys, el grup d’edat que es va vacunar primer i que es planteja una tercera dosi. I els no vacunats eren gent jove de més de 40 que en aquell moment ja havien tingut l’oportunitat de vacunar-se. Era un drama aturar l’activitat quirúrgica i haver de tenir aquelles persones ingressades. Creava impotència. Tots els altres eren o no vacunats o persones que no tenien encara la pauta completa.

Per tant, la vacuna és efectiva?
Sí, la vacuna ens marcarà el futur de la pandèmia. Sense ella hauria estat un desastre. Hauríem hagut de prendre mesures molt bèsties. És vera que la variant delta ha reduït l’eficàcia de la vacuna davant el virus, però no l’eficiència en protegir de la malaltia greu i d’acabar ingressant. Evita l’arribada de pacients a l’hospital i protegeix de les possibilitats de contagiar-te. Hem de recordar que eles vacunes actuals protegeixen de la malaltia greu, no de la transmissió. S’ha de dir que el que satura el sistema sanitari són els ingressos hospitalaris i les persones que estan una mitjana de 20 dies a l’UCI. Si tenguéssim una cobertura vacunal del 90%, l’impacte seria extraordinàriament baix. La vacuna ens ha salvat.

Si la gent es vacunàs més, seria diferent?
Ja es va dir que es volia arribar a un 70% de persones vacunades a final d’agost i s’ha aconseguit. Com a dada general, és fantàstica. Hi ha molt bona rebuda, inclús entre els més joves. A les Balears la vacunació infantil és elevadíssim. D’entrada, podríem considerar que a la tardor ens plantarem amb el 80 o 90% de persones vacunades. És una realitat. Però hi ha un factor que em preocupa. Si miram les xifres per grups d’edat, tenim un problema la franja de 20 a 39. A la gent de més de 40 anys, el percentatge de pauta completa és molt elevat i els menors de 19 anys també han tingut una bona resposta. Ara bé, el grup de 20 a 39 anys només el 64% té una sola dosi. I em preocupa perquè la COVID el pot afectar de manera greu. Si no aconseguim augmentar el percentatge de vacunació en aquest grup d’edat, podria ser el responsable d’una sisena onada. Avui tots podrien estar vacunats amb dues dosis i en aquests moments hi ha un 36% de persones d’aquestes edats que no s’han vacunat. L’esperança és que ara acaba l’estiu i a veure si es trona a activar.

Per tant, hi ha possibilitats d’una sisena onada?
Sí. És molt real. De fet, si revises dades d’altres països, com és el cas d’Israel on la vacunació va tenir una bona rebuda, però, curiosament, és el país que registra percentualment més nous contagis arreu del món. La gairebé segura sisena onada tendrà menys impacte. Si tenim un percentatge tan elevat de persones entre 20 i 40 anys sense vacunar completament, l’impacte serà major del desitjat. M’agradaria comentar, també, que aquest estiu hi ha hagut tant de contagis, que probablement hi ha molta gent que no s’ha volgut vacunar que, sense saber-ho, ja està immunitzada. Hi ha un estudi que diu que per cada persona diagnosticada, probablement se’n contagien sis més i no ho saben.

Com hem d’actuar a partir d’ara?
No ens podem relaxar. Ara que torna a venir la vida en interiors, hem de mantenir les mesures. Les mascaretes en exteriors són essencials quan interacciones amb altres. Consider que un 70% de persones vacunades és poca. Crec que no hem de tocar gaire cosa, que és important mantenir les mesures. Mentre no tenguem més persones vacunades hem d’evitar grans concentracions i les que hi hagi han d’estar controlades. Jo sóc defensor d’adoptar mesures segons si estàs vacunat o no, les persones vacunades ho han de tenir més fàcil per accedir a determinades activitats.

Què en penses de les persones que encara no s’han vacunat?
No crec que les persones que no s’han vacunat siguin negacionistes. No crec que hi hagi un 35% de persones de 20 a 39 anys que sigui negacionista però hi ha por perquè hi ha gent que creu que s’està experimentant amb les vacunes. M’agradaria convèncer que són segures i que és un tema de salut pública. Els sanitaris hem fet tot el que hem pogut per salvar la població. Ara és el torn de la població.

Back To Top
Search