Vila del Llibre: oportunitats felices que cal que floresquin

Aquest cap de setmana Manacor viurà un fet inèdit i esdevindrà per dos dies Vila del Llibre. La cosa podria semblar un esdeveniment més, una activitat feta amb gust, una conjunció singular de cultura i gent o fins i tot una fira més per afegir a la llista de les fires que es col·loquen dins el calendari com qui hi col·loca un aniversari qualsevol o una celebració liturgicofestiva de sempre. Però no. La cultura i els llibres arriben a Manacor de forma transcendent i transformadora. Desenes d’editors venguts d’arreu del país, mostraran les seves propostes editorials. Escriptors i creadors d’aquí, d’allà i d’allà deçà ens explicaran què fan, com ho fan i per què ho fan. Però el més important de tot és que ho faran en un espai que la gent manacorina que té una certa edat recorda esponerós, i que la que encara no ha travessat la mítica barrera dels quaranta recorda de sempre com una via morta sense pus alegria que la dels infants que tornant d’escola peguen una coça a un pot buit de coca-cola o que la dels qui pujant dels carrerons del redol cap a sa Bassa o la plaça de les Verdures s’encaminen a un dissabte de vermut i gent. Parlam del carrer del Pou Fondo, autèntica artèria comercial del Manacor dels tres primers quarts del segle XX i que avui és una mortalla de vidres esquerdats i portasses abaixades.

La Vila del Llibre servirà per mostrar el potencial d’un carrer que té el nirvi adormit davall la pols de quatre dècades de paralització. Qui sap, idò, si per una vegada, o per dues, o per tres, la cultura tornarà ser mostrada com una oportunitat feliç de tornar la vida al cos del carrer inert del Pou Fondo, però no com un Frankenstein que vulguem ressuscitar amb un llamp de lletres i tinta, sinó com un nigul de pluja necessària i urgent en forma d’il·lusió i coratge. No és un Frankenstein, perquè Manacor lluita per llevar els cotxes dels carrers del centre i posar-hi la gent. No és un Frankenstein, tampoc, perquè hi ha façanes que ja canvien, i perquè els infants i la gent estan encantats amb Manacor encantat. La Vila del Llibre, idò, hauria de servir perquè el carrer del Pou Fondo i els que l’enrevolten recobrassin l’empenta comercial que tengueren i que el petit comerç manacorí no es limitàs a l’èxit ultralocalitzat del carrer de Ciutat i dels que enrevolten la plaça de sa Bassa de forma més immediata.

L’enhorabona a tothom qui, d’una forma o d’una altra, ha ajudat a articular aquesta idea brillant de la Vila del Llibre i del carrer del Pou Fondo. Sí, llibres i cossiols. Sí, poble i vida. Sí, carrers transitats de gent i alegria, més alegria, molta més, que la de l’infant que pega una coça a un pot buit de coca-cola.