[pullquote]
Cati Riera és psicòloga. Fa deu anys que es dedica a la política municipal, on va arribar de la mà d’Antoni Pastor, per convertir-se ben aviat en la seva mà dreta. Ara és ella qui assumeix la batlia gràcies a l’acord signat entre PI, PP i AIPC que dugué Pedro Rosselló a la cadira primera després de la moció de censura que derrocà el govern de Miquel Oliver.
[/pullquote]
La de dissabte era una investidura esperada, segura. Amb quines sensacions i quines emocions visqueres la investidura de dissabte?
Amb molta emoció. Jo ja sabia que m’emocionaria. Vaig intentar fer una contenció en el meu discurs, perquè aflorassin les emocions que a la vegada volia expressar també amb paraules. No va ser diferent de qualsevol assumpció de batlia, perquè es tracta d’un fet rellevant. Per a mi suposa una responsabilitat molt gran i alhora també suposa la possibilitat de dur a terme les coses que creus que són bones per al teu poble. Ho resumiria amb tres paraules: il·lusió, respecte i responsabilitat. En el moment de fer el discurs recordes el teu recorregut d’aquests deu anys, el que voldries tornar a viure i el que no, la gent que ha estat amb mi tot aquest temps, la meva família. Ells no ho han triat. Pens en les meves filles, en ma mare, en el meu home. Ells no ho han triat, i ha de quedar clar que són persones independents de mi, no són una prolongació meva, i cadascú té el seu propi pensament.
Com canvia a partir d’ara la vida de Catalina Riera? Més dedicació? Més tasques de representació? Més responsabilitat?
Les hores que hi dedicava no són suficients. Això ho assumesc. Sé que ho he de fer, i que treus hores al dia i veus que les renúncies s’han de fer. Hi ha una sèrie de canvis, una cosa és ser delegada i l’altra és ser batlessa. Ara no hi ha la possibilitat de desconnectar el mòbil. També és cert que quan dus un recorregut dins l’Ajuntament segons quines coses les pots assumir d’una altra manera. Ara tenc el que ja tenia més el que hi he afegit. El canvi el not sobretot en l’increment de responsabilitat, però en el dia a dia res no ha canviat. el dia a dia res no ha canviat. Pel que fa a les tasques de representació, em sol agradar anar als llocs on se’m convida.
Assumeixes la batlia, però tant tu com Pedro Rosselló manteniu les competències que ja teníeu. Cap altre canvi a l’equip de govern?
Pedro Rosselló assumirà les competències d’Activitats en comptes de Bel Febrer. Serà l’únic canvi.
Qui serà el portaveu de l’equip de govern?
No hi haurà una persona que en sigui portaveu. Cada grup tendrà el seu i cada delegat defensarà la seva gestió. I si hi ha algun punt per defensar en comú, segurament l’assumiria jo com a batlessa.
Teniu uns acords programàtics definits. Es coneixerà que hi ha nova batlessa?
Esper que la gent ho conegui. El canvi hi serà. La proposta de feina que faig és de cercar diàleg i consens amb tothom i que tots els grups municipals puguin dir la seva. També vull ser a peu de carrer per poder prendre el pols al poble, per connectar més amb les necessitats que té la ciutadania. Tots els qui ens dedicam a la política feim molta de feina, però sovint n’obtenim un resultat que no és el que exactament té la gent com a primera necessitat.
Quines seran les línies mestres?
En educació hem de continuar aquesta feina que hem començat. En cultura, Manacor s’ha transformat en un referent, i n’hem de saber treure el màxim profit. Han sortit petites entitats, empreses i associacions relacionades amb el món cultural, i això vol dir que hi ha gent en formació. També ens interessa assessorar i acompanyar les persones joves i emprenedores amb projectes nous que moguin l’economia. I sobretot volem fer un poble més amable, més accessible i més sa. En aquest sentit, a la gent la preocupa que el carrer estigui net i que les instal·lacions estiguin bé. Més enllà de tenir un bon contracte de concessió, maldarem perquè l’Ajuntament faci complir també les ordenances.
Tendrem el Pla General aprovat pel juliol?
L’hi hem de tenir. Hem de superar el cúmul de despropòsits o circumstàncies sobrevingudes que afecten la seva tramitació.
Quines infraestructures ens calen?
Responc com a Cati Riera, perquè les necessitats les hem de discernir obrint un debat com a poble, per decidir què feim amb els doblers que tenim disponibles. El primer que veig és un poliesportiu. Necessitam més instal·lacions esportives. També tenim dos edificis de titularitat municipal que hauríem de reformar per aprofitar millor: el del carrer Nou i les cotxeres del carrer de la Sínia dels Frares.
Quins usos preveus per a Can Bauçà?
Primer de tot hem de fer un esforç per anomenar-lo d’una altra forma. M’hi referiré com a l’edifici del carrer Major. La planta primera ja està acabada, i hi aniran els serveis socials, que deixarien el local que ara tenim llogat al carrer Major. Departaments com informàtica o recursos humans podrien anar a la tercera planta, però tot pensant un creixement planificat, hi anirien no amb l’espai comptat, sinó que els permetés de créixer. Hi ha altres serveis que encara tenen barreres arquitectòniques, que miraríem de superar amb el trasllat al carrer Major.
També es reclama un espai cobert per a concerts.
Jurídicament i tècnicament era factible que l’espai de Majòrica pogués ser destinat a un ús com aquest. Ara amb el Pla General és més complicat. Al parc de Na Molla tenim previst un cadafal cobert per als músics, que permetria fer concerts amb pluja lleu. També ja tenim mig adequada la sala 1 de Na Camel·la com a sala d’assaig.
Passes pena que l’oposició torni a alçurar-se amb la teva arribada a la batlia?
Per part meva, la voluntat és de diàleg. La informació que han demanat sempre l’han tenguda. I esper que la relació sigui cordial, sana, bona, sabent que cada partit ha de seguir la seva estratègia.
Et preocupa que el pacte es desbarati per l’arribada de la precampanya?
No tenc cap problema de pactar amb el PP sempre que pugui defensar el que jo defens. Ara bé, les diferències ideològiques són molt evidents i el ciutadà les sap perfectament, no crec que calgui fer diferenciacions abans d’acabar el mandat. M’agradaria tenir la capacitat que ha tengut el batle de cohesionar l’equip, sense que les diferències afectin el dia a dia municipal.
Tenint en compte el que va passar després de les eleccions, hi ha portes tancades per al PI, o estareu oberts a qualsevol pacte?
No hi ha cap porta tancada. El que va passar no està oblidat, però tenim la maduresa política suficient per saber que negociarem el millor pacte per a Manacor, com vàrem fer l’altra vegada. I de totes maneres, vist el que va passar, dubtam si aquell pacte que cercàvem hauria estat el millor per a Manacor.
Un any i mig és molt poc temps per aplicar un programa. Et tornaràs a presentar, idò?
No preveig res. L’important és estar centrada en aquest any i mig i no pensar en cap moment què hi ha en el 2019. No es tracta de fer-ho bé pensant en la campanya, sinó de viure intensament el moment, en les coses bones i en les dolentes, i cercar el màxim de temps per ser lliure en les decisions que prenc. Això és el que em dóna pau.