Ariadna Lliteras Pascual (Manacor, 2006) estudia disseny de moda a l'EASDIB de Palma, a la universitat pública. Només té 19 anys, però té les coses molt clares, com si fos aquella Ariadna mitològica que amb el fil a les mans ajudàs Teseu a entrar al laberint de la globalització per matar el Minotaure uniformant... i poder-ne tornar a sortir després. Molts s'han demanat qui és aquesta al·lota joveníssima que va mostrar una col·lecció delicada, intel·ligent i conceptualment sòlida al pati senyorial de Ca'n Frau... Nosaltres n'hem parlat amb ella.
Explica’ns com et vares interessar pel món de la moda…
A la carrera sempre ens ho demanen. Necessitava una forma d’expressar el que jo pensava i de com les coses han canviat a la societat en general i també a la indústria. M’interessaven tècniques com el macramé, el ganxet, cosir… Ja quan feia batxillerat artístic, durant la quarantena, mentre feia classes on line, vaig començar a crear amb aquestes tècniques, em sortien malament, i mirava de millorar-les.
Durant el batxillerat ja t’hi encaminaves.
Sí. En el treball de recerca de batxillerat vaig fer una altra col·lecció i em varen exposar el treball a l’escola. Volia expressar de qualque forma les coses que jo pensava i sentia i vaig veure que aquesta era la millor manera per fer-ho.
Fins a arribar a “Filaments continus”.
Sí. Aquest projecte va néixer fa dos anys perquè me’n volia anar de l’illa, però alhora vaig sentir aquesta necessitat de connectar amb la meva cultura, amb el que hi ha aquí, a ca meva, a Mallorca. Vaig començar a pensar en una col·lecció de roba, inspirada en la Balanguera, que al seu torn es va inspirar en les parques, aquelles deesses gregues que filen un fil i decideixen sobre la vida de les persones… Jo vaig pensar que en el nostre cas és com si ens haguessin tallat aquest fil i la nostra cultura desaparegués.
Com ho fas, per aferrar-te a aquesta cultura a través d’aquesta col·lecció?
Vaig començar amb un estilisme, i a partir del desembre vaig seguir amb tots els altres. Vaig partir de la pagesia mallorquina, però no de la típica que estam acostumats a veure, amb aquesta vestimenta mallorquina del segle XIX, que tampoc no era així, com es vestien els pagesos. Jo partesc de l’herència rebuda, de la gent que fa feina a Mallorca amb els teixits, les brodadores, les modistes, i també la gent que feia seguir la nostra cultura endavant. La col·lecció mostra una part de la cultura material que és Mallorca.
Hi ha un missatge, darrere les peces que formen la col·lecció?
Cada estilisme explica el seu significat, i a l’hora de presentar-la és important que jo sortís allà enmig, asseguda en aquell balancí, perquè és una manera de mostrar que el que jo he creat també es fa, que som jo la que ho faig amb les mans. La nostra cultura material ha de seguir, perquè té coses precioses, i fàcils d’aprendre.
I li posares de nom ‘Filaments continus’, per què? Vol dir que les peces estan fetes amb un fil que no està tallat en cap moment?
Jo ja tenia una assignatura que parlava de filatura. Hi ha fibres contínues i fibres curtes. Les contínues són les que no és tallen. És molt complicat fer una peça de roba amb un mateix fil sense tallar, encara que n’hi ha. El que m’interessa a mi és que un fil que es pugui teixir és un filament continu. I la col·lecció està tota feta amb filaments continus. Hi ha un vestit blanc que era una cortina de la meva padrina i la vaig tallar damunt un patró que vaig fer. La resta està tot fet amb les meves mans.
Abans parlaves d’una determinada manera de veure la roba tradicional, que és la que ens ha arribat. Però no tothom es vestia d’aquesta manera, un temps.
A Mallorca hi havia molta diferència de classe i es veia en el tipus de teixits. He agafat els que a mi m’agradaven i les que s’emparentaven amb la tradició mallorquina, i les he volgudes implantar a través del que he creat. La meva padrina feia ganxet, i no era de classe alta, i per això encara té més mèrit. M’interessen els dissenys puguin honrar les societats pobres que hi havia antigament. La societat més pobra era la que realment formava la tradició de la nostra illa.
Un dels retrets que es fa al disseny de moda i a les desfilades és que sovint són peces cares, que no estan a l’abast de tothom, però també sovint extremades o poc pràctiques per al dia a dia, que només et posaries en ocasions especials…
A Mallora a la gent li falta tradició a l’hora de vestir-se. De mi, que som molt introvertida, la gent troba que vaig exagerada. Evidentment que segons quines peces de les que vaig presentar no són per dur un dia per anar a comprar el pa, però sí que poden ser per anar a sopar un dia d’estiu. No són peces cares, puja un poc més el preu perquè són coses que estan fetes a mà. Ara no poden ser a un preu de fast fashion perquè trob que la peça no ho mereix. Igualment no són teles gens cares. Són coses que la gent realment es pot permetre.
És difícil obrir-se camí dins el món de la moda. Tu voldries tenir una marca pròpia, que et permeti anar fent?
El meu somni sempre serà tenir la meva pròpia marca i crear col·leccions amb el meu nom. Estic oberta a fer feina per altra gent que m’ho proposi. Però el món del disseny té moltes més portes obertes, com a estilista, vestir a pel·lícules o obres de teatre. La meva meta final és tenir una marca i vendre les meves pròpies peces, però també som totalment realista. La col·lecció ha anat molt bé i en podré fer bastantes més. Sé que és complicat i com és de lent aquest món…
Mallorca no és un bon lloc per créixer professionalment dins el teu sector…
Sempre me n’he volgut anar perquè sentia que aquí no hi havia feina. No hi ha indústria tèxtil, a Mallorca. Hi ha indústria sabatera, i és molt difícil ficar-s’hi. Me n’hauré d’anar, i és el que em sap més greu de tot. Ara, si en haver-me’n anada pogués crear èxit global, tornaria aquí i intentaria jo mateixa crear una indústria aquí. Hem de crear altres feines per donar més oportunitats als joves per fer altres coses que no siguin dedicar-se al turisme.
Quins referents tens? N’hi ha, a Mallorca?
Miquel Adrover és molt polèmic però m’encanta. També Sebastià Pons… I personatges a part, totes les dones majors, totes les fotografies antigues de Mallorca, tots els articles d’internet que mostren com es vestia realment la gent de Mallorca a través de les seves fotos… Els meus referents han estat la gent d’aquí.
Fas moda per a dona, només, o també desfilaren homes?
Hi havia dues peces que les duien dos homes. El meu propòsit és que tot el que faci serà unisex. No crei roba per a un gènere específic. No vaig fer peces que sexualitzassin les dones o la mostrassin d’una forma o d¡una altra. Podien dur coses estretes o cenyides al cos, però també calçons amb bufes. No vaig pensar si mostrava el cos de la dona, l’esquena, o els pits. Som partidària que la dona es vestesqui com vulgui. Si vol mostrar, que mostri, i si no, que es tapi.
Has parlat de la sexualització, un altre lloc comú en el disseny de moda…
La meva idea és fer peces més específiques per a diferents tipus de cos. En aquest cas vaig agafar les models que van amb mi a classe, i vaig crear les peces a través dels seus cossos. La meva idea és que les dones es puguin sentir còmodes sempre amb la rboa que duguin. A la moda es creen moltes de coses que no estan adaptades a les necessitats de la societat. Vull rompre la creació de peces per a un tipus de cos específic.
Em vaig fixar que un dels models duia un tambor de brodar incorporat a la camisa… Hi havia més motius com aquest?
El tambor és de la dona que em va ensenyar a fer macramé, i l’hi vaig posar perquè donava més força a aquell estilisme. També n’hi havia una que duia una trunyella a l’esquena, simbolitzant les trunyelles que duien les dones pageses mallorquines. Una altra duia un corsé formant la creu mallorquina, o un ventall amb les inicials típiques que es brodaven a les caixades… A la part de darrere d’un dels estilismes hi havia brodat “de ca na Cuixa” i “de Can Treufoc”, que són els malnoms de la meva família. M’encanten els malnoms. A més també hi havia altres complements, ventalls fets a mà, arracades de Majórica o de Madreperla, bosses fetes a mà…
Un altre tema molt interessant i que també té molta de tradició aquí és el dels tancaments, els traus, els botons, els gafets…
Sí, hi havia peces que duien fetes unes ansetes de ganxet per entrar-hi els botons. També vaig treballar la botonada, que s’emprava molt antigament, amb la idea que s’assemblàs a una botonada mallorquina. En els brodats vaig tenir molt en compte els tres colors que es feien servir tradicionalment, que són el blau, el groc i el vermell.
Vols afegir res més?
Sí. M’agradaria moure la col·lecció Balanguera i que no quedàs només en aquesta desfilada de dissabte passat, que pogués sortir a altres Nits de l’Art de Mallorca i a altres indrets on la poguessin trobar interessant.
