skip to Main Content
Xítxeros Amb Empenta (Per A Prendre Consciència)

Xítxeros amb Empenta (Per a prendre consciència)

Com ja duim fent durant nou anys, els Xítxeros amb Empenta organitzam el Correbars 2020 de Manacor. Fa mal alabar el projecte del qual un forma part, però a vegades cal fer-ho. Com ja sabeu, Xítxeros és sinònim de col·lectivitat. Amb més de la meitat de la plantilla a Barcelona, encaram una nova edició de l’acte estrella de cara a dia 11 d’abril. I l’organitzam per reclamar un futur col·lectiu on tothom pugui participar.
A vegades és difícil veure Manacor més enllà de l’actualitat més rància, veure més enllà del grup de Facebook ‘no ets de Manacor si no…’, més enllà de l’aigua bruta manacorina, i més enllà del fet que Sa Bassa s’ompli de camions i d’envelats en lloc d’omplir-se de manacorins. És difícil però hem de mirar més enllà. Els Xítxeros volem fer-ho.
A la gala de celebració dels 10 anys de l’associació, el nostre amic i professor Hartmut Botsmann, quan pujà escenari a xerrar de nosaltres digué: ‘La història és un procés actiu’. Després d’explicar que l’historiador Antoni Tugores mencionava, en un dels seus llibres, el nom de Xítxeros amb Empenta per haver impulsat un seguit d’actes entorn de la memòria històrica a Manacor, acabà dient: “Xítxeros heu fet història”. Jo en aquell moment vaig pensar que en Hartmut ho havia fet per quedar bé, que nosaltres no estàvem fent història, sinó que amb la naturalitat més gran del món organitzàvem actes per aprendre i perquè el jovent aprengués, o si més no, per sentir-nos manacorins.
D’això ja en fa més d’un any i aquests dies pensant en la part crítica a reivindicar per al Correbars d’aquesta edició em va tornar a venir al cap. Fa més de tres anys que Xítxeros va tenir un relleu generacional. Nosaltres, els “Xítxeros joves”, arribàrem i ens donaren la responsabilitat de sostenir el llegat, i la gran feina feta pels “Xítxeros vells”. Quan ens capbussàrem dins l’associacionisme érem adolescents de 16 anys i no sabíem quasi res. Ara, després d’uns anys d’aprenentatge, sabem cap on anar i què fer. I el que més importa és el procés, és la forma com hi hem arribat. Coralment ens hem anat ensenyant els uns als altres.
Hem fet història? Això ho diran els anys, però el que sí sabem, és el que volem i el que feim. Cream una consciència col·lectiva, volem ser protagonistes de la història, volem canviar l’actitud de la societat enfront del medi ambient, volem que el jovent participi en la vida pública i volem que el futur sigui feminista, col·laboratiu i democràtic.
Ara tenim la potestat d’encaminar el futur de Manacor. Per tant, veniu a fer poble el dissabte de Pasqua i veureu com existeix una altra mirada de Manacor.

Pere Amer

Back To Top
×Close search
Search