“És com si haguéssim anat a un atélier d’alta costura de París i haguéssim demanat un vestit fet a mida”. Qui parla és la soprano Montse Mozo, que interpretarà mestressa…

XVII Jornades d’Estudis Locals de Manacor: vida i folklore
Dia 13 de maig es van inaugurar les Jornades d’Estudis Locals, dedicades a la memòria de Sebastià Sansó, doctor en història. La seva família era present, i cal reconèixer al comitè científic de les Jornades l’encert d’aquest senzill i emotiu recordatori de la tasca de Sansó. Els escrits de Sansó, citats pels presentadors de l’acte (A. Ferrer, M. Barceló, A. Tugores i M. Marcè) recorden la tasca de l’antropòloga Ruth Finnegan, que va decidir estudiar el panorama musical de Milton Keynes analitzant les activitats de la comunitat. i així posà l’accent en la quotidianeïtat, en allò que gairebé no es veu. Aquest estudi, però, ha esdevingut un canvi de paradigma dins els estudis d’antropologia, història i musicologia europeus.
Sebastià Sansó no conegué Ruth Fineggan, però va aplicar un mètode científic semblant: analitzà cada racó de la teva contrada, intentà esbrinar el què i el perquè i mirà de trobar les fites i els protagonistes de les petites històries. És obvi que tots hem arribat tard en el reconeixement a la seva tasca; i aquestes Jornades potser ens facin les galtes vermelles, especialment a les institucions que podrien haver-ho fet en vida seva. En tot cas, queden les aportacions de Sansó gairebé a totes les Jornades d’Estudis Locals, i que poden ser consultades en línia.
Les Jornades presentaren un bon grapat de comunicacions, que abraçaven moltes cares de la història local. Cal destacar la ponència inaugural d’Antoni Vives Riera, “Sant Antoni Punk! Imaginaris populars i escenificacions populars” que mostrà com els escenaris de la festa comunitària condueixen sempre a una doble mirada, l’alternativa i la més oficial, i com els itineraris culturals han de ser analitzats des d’una perspectiva propera, però que permet alhora connectar-los amb usos i costums de l’antropologia urbana actual.
En l’apartat d’Etnopoètica i Etnomusicologia, Magdalena Gelabert i Bàrbara Duran esbrinaren les propostes de l’infern a les rondalles de mossèn Alcover; les apropiacions de la música i dansa tradicionals com a eina de reivindicació feminista, el cant de Pasqua durant el confinament i el discurs de l’autenticitat en les mostres de folklore des de la dècada dels seixanta. Carme Sánchez aportà un estudi sobre la música de serenates a Manacor i Bàrbara Terrassa s’apropà a les famílies marineres i la pesca del bou al Port.
Personatges únics foren els protagonistes de les ponències d’Albert Carvajal, A. Gomila i A. Tugores: l’alimentació dels frares dominics, les rogatives per la pluja i el mestre de focs artificials Gabriel Serra. La remodelació de la plaça de l’Antigor i l’antiga plaça dels karts foren analitzats per Raquel Barceló i Antoni Sureda.
Per una altra banda, els protagonistes d’una pandèmia anterior, la de 1820, foren recordats per Pedro Fidel Castro a la quarantena de Son Joi, així com l’estadística escolar del curs 1924-1935 (Antoni Aulí i Joan Pons), la cantina escolar de 1932 (Tugores), el Regalo (Pau Tomàs) i la mort de dos nins per una granada a Porto Cristo (Tugores). Una comunicació curiosa fou la presència de Manacor en els catàlegs d’agències de viatges (Vicenç Amengual), però també ho foren l’aproximació a l’estudi de les monedes presents al Museu de Manacor realitzat per Agnès Gayà i l’impacte historiogràfic de les Jornades a càrrec de Nina Laming.
Finalment, l’apartat de medi ambient i territori oferí un grapat de comunicacions de gran interès. El Dr. Miquel Grimalt encapçalà aquest apartat, on les rompudes i arrabassat d’arbres a la contrada de Manacor, l’empremta de les eres al paisatge (Gabriel Alomar, Grimalt i J. A. Troya) a més dels estudis sobre l’illa de calor nocturna a Manacor i els cabals màxims de les inundacions que han afectat la ciutat (Joan Caldentey, M. Grimalt, M. C. Genovart Rapado, J. Rosselló i J. Bauzà) foren els temes d’estudi. La cloenda de les Jornades la feu Antoni Pasqual sobre un tema fascinant, la toponímia, “Els colors a la toponímia de Manacor”. Unes Jornades que sempre aporten sorpreses i nous afers a la història del municipi.