Antoni Girart Salas, Parrino, (1969) és llorencí d’arrels i marger d’ofici. Prové d’una de margers i ell fa més de 30 anys que s’hi dedica. Conversam amb ell mentre ens mostra la seva feina més recent, en un agroturisme de la seva localitat.
Vens de família de margers. Tu com vas aprendre l’ofici?
Mira, el meu padrí ho era… De malnom li deien l’amo n’Antoni Corneta i ell va tenir set fills. Un d’ells era el tio Mateu, que va adoptar el malnom de la mare i li deien en Mateu “Parrino”, va agafar la línia de fer paret, va agafar l’ofici. En Mateu es va casar, però no va tenir fills i quan jo vaig acabar els estudis bàsics, jo em volia posar a fer feina. Vaig començar a fer feina de picapedrer, potser durant un any, perquè m’agradava. Després d’aquest temps, va venir el tio i em va dir “t’interessa aprendre a posar pedres?” i jo li vaig dir que ho podríem provar i em va agradar.
I de llavors ençà quin temps ha passat?
Jo devia tenir 17 o 18 anys i ara en tenc 49. No he fet res més: només pedres, pedres i pedres. No m’he desviat, he seguit amb les pedres.
I quin és el secret?
El secret? Cremar oli i que t’agradi, no n’hi ha d’altra. La feina de marger pareix molt rústica però realment has de tenir molt d’ull. I has de saber, com en totes les feines, com envestir-la.
Xerrant de tenir ull. Tu com diferencies una pedra d’altra?
És vera que n’hi ha de diferents qualitats però per fer una paret rústica tota serveix. Si volen una paret d’aquestes que volen la junta tan closa, millor si la junta és més adequada.
I quina pedra és més bona?
Totes les pedres són bones, si les saps posar al lloc que toca.
Serveix la pedra del lloc o l’heu de dur d’una altra banda?
Jo crec que si utilitzes la pedra del mateix lloc és més adequat… El color de la pedra s’adapta amb l’entorn… Tot queda més integrat.
Què costa cada metre?
Jo no duc mai la pedra, això és l’encarregat de dur-la. Jo simplement la pos.
Quants d’empleats tens, ets tu tot sol?
Sí, jo som tot sol fent feina. A càrrec meu no hi tenc ningú però el que sol passar és que allà on vaig si que hi ha picapedrers i em posen una persona o dues que m’ajuden. I fins i tot hi hagut casos que l’amo de la casa m’ha ajudat i ha passat molt de gust!
Aquí no només hi veiem marges… Què és el que més es construeix actualment?
Hi ha de tot, depèn del gust del client. N’hi ha que els agrada rústic i n’hi ha que els agrada més finet. A foravila normalment, les construccions són de tipus rústic.
Creus que és una professió de futur?
Sí que ho seria, maldament els joves no vagin de pedra…
Tu tens fills o filles? T’agradaria que s’hi dedicassin?
Sí, tenc un pubill de 17 anys i a jo sí que m’agradaria que s’hi dediqués però ell duu uns altres trulls, uns altres ideals. És una feina feixuga, aquesta.
No passes pena que es perdi l’ofici?
Crec que ha de ser gent que vulgui aprendre l’ofici. Al meu tio li deien que jo havia tengut un bon mestre i ell sempre deia que jo tenia ull, dibuix i ganes de fer-ho. És necessita algú especial que s’hi vulgui dedicar.
La pedra seca implica una filosofia, així com va sorgir originàriament, per ordenar la terra…
Però ara aquesta idea ja no hi és tant: ara la pedra seca s’utilitza més per estètica , per tenir una casa i unes parets guapes…
Tu podries treballar d’altra manera? T’agradaria fer una altra cosa?
Jo hi estic molt fet: el cap i el cos m’hi van tot sols però crec que s’ha de començar de jove perquè el cos s’hi adapta. Si comences ja no tan jove, el cos pot patir bastant. Jo crec que quan tota la vida has fet el mateix, has d’acabar amb això… Però també m’agradaria qualque vegada variar, poder tocar altres materials i conèixer-los.
Fas feina per a particulars o també obra pública?
Només per particulars, sempre he fet feina així.
Vas canviant molt sovint el lloc de feina?
Sí, arribes a canviar sovint però també hi ha llocs on hi arribes a estar un temps llarg. Està bé perquè coneixes altra gent, altres entorns, altres paisatges… A mi m’agrada perquè duc un ambient alegre i treballant amb la pedra és necessari… Ara, per exemple, he fet feina amb un al·lot polonès i jo li dic que som com el seu pare. Li he ensenyat el que sap de mallorquí i castellà. Si no li poses alegria és una feina molt feixuga.
Però té una recompensa.
Clar, els resultats.
Quin és el procediment per fer un marge, per exemple?
Abaix poses les pedres més grosses, que els hi diem la sentada. Han d’anar aquí perquè són les més feixuges i així ja no les has de moure i també per estètica, queden millor. A partir d’aquí ja pots anar posant tota la resta damunt.
I com feis perquè s’aguanti?
Jo sempre procur mirar que tengui molta coa,que la pedra sigui llarga. Si les pedres són llargues s’aguanten i es fan força entre elles.
Teniu també tot un llenguatge en el món de la pedra, no?
Sí però moltes eines ja han desaparegut i les paraules no s’utilitzen. El món de la pedra s’ha modernitzat i les màquines, per sort, et treuen molta feina. Jo, ara per ara, només treball amb una masa, un pic, els martells i la corda… Altres eines com perpals o manuelles jo ja no les utilitz. Potser per la Serra de Tramunta encara hi deu ser perquè aquelles parets segurament els fa falta.
És tot un món, la teva feina…
Sí, tot un món. és vera. Sembla que hagi de ser una cosa molt rústica però és una feina fina. Per exemple, amb les parets rodones, que solen ser altes i que duen peu, que vol dir que tenen pendent, t’hi has de mirar molt perquè no et surtin les pedres… És cosa matemàtica, per fer que quedin planxades i definides.
Has fet feina per la Serra de Tramuntana?
No, a mi m’agrada l’entorn de llevant, el més enfora que he treballat ha estat per devora Campos.
I quin horari sols fer?
De 8 a 13 i de 14.30 a 18 h. A vegades fa falta fer més hores i es fan però amb aquest jornal quedes ben servit. Ja no fa falta anar al gimnàs després!
Què penses sobre la recent declaració sobre la pedra seca de la Unesco?
Està molt bé que la valorin, amb la quantitat de parets que tenim només a les illes, tants segles posant pedra… És interessant que se li doni remolc.
Tu reps qualque ajut institucional?
No, ni l’he demanat. Jo som feliç amb les meves pedres!
