Bàrbara M. Oliver (Felanitx, 1981) és llicenciada en filologia catalana per la UIB des de l’any 2004. Ens parla del peculiar parlar felanitxer.
Es coneix l’origen de la E felanitxera? Com sorgeix aquest tancament?
Mal m’està dir-ho: em vaig perdre aquesta classe a la universitat però cosa deu tenir a veure amb l’evolució del llatí i el caràcter singular dels felanitxers. No estic segura que el motiu no sigui per marcar la diferència!
Creus que aquesta forma de pronunciar la E oberta ha fet trastocar la resta del sistema vocàlic? Feis les A més tancades o les O més obertes?
El fet és que on Manacor fa cafÈ nosaltres feim cafÉ i no sabem fer les E obertes. Per això, sobretot en sortir a fora poble, i voler xerrar com els altres, volem obrir les es i com que no sabem on van, tendim a obrir altres vocals com la o o la a. Ara bé, això record haver-ho estudiat: la o felanitxera s’assembla a una a i té una obertura especial. Segurament, és una pronunciació que es perd.
Els parlants més joves, conserven encara el parlar felanitxer característic?
Som optimista: tot i que hi ha expressions que són dificils de conservar perquè entren en desús, hi ha certs trets fonètics que es conserven i conservaran de moment. He fet feina a la vila i tot i tenir classes de majoria castellanoparlant, tenien un català felanitxer que podia ser del meu fill, salvant les distàncies.
Un dels misteris més inexplicables del parlar felanitxer és una pronúncia peculiar de la L en posició final. En quins contexts es dóna aquesta pronúncia? És viu aquest tret, o està en recessió? És comparable a la L castellanitzant?
Mira, al meu fill li posàrem Miquel i no pot ser un nom més felanitxer: E tancada, K molt palatal i L felanitxera. Aquestes eles finals s’assemblen a les castellanes en aquesta posició. Em resulta impossible fer aquestes eles finals com les eles intersil·làbiques, que faig molt més velars.
Has detectat si encara la gent externa us identifica com a felanitxers? O la consciència dialectal també minva?
La gent jove no sap ubicar-me! Caquejar, fer la E tancada on la majoria de mallorquins l’obrin i dir estrigassó hauria de bastar, però no. I la gent de la meva edat de vegades em fan treure les dents: “De per Manacor”! Hi pixen molt, fora de test!
A Felanitx també pronunciau la K i la G palaltals. Diries que ho feis d’una manera més accentuada que els manacorins?
Bé, aquesta és la característica per la qual em confonen amb manacorina (manacorera en felanitxer) però jo trob que nosaltres ho exageram més. Puc enviar qualcú a “quiguiar” i poden passar desapercebudes les meves ganes d’enviar-lo a filar estopa perquè no entenen que els envii a pondre.
Estiragassons a banda, quines altres paraules són exclusives del parlar felanitxer. Ens en dius unes quantes?
Una de moderna i típica de verbenes: el “txupiate” que queda al terra d’una casa després d’haver-hi estat de festa.
