Cent per Cent | CpC 361 - Ells són aquí, entre nosaltres, però nosaltres, on som?

CpC 361 - Ells són aquí, entre nosaltres, però nosaltres, on som?

centpercent | 22 Febrer, 2010 09:56

No hi són encara, però hi seran la setmana que ve, i és per això que ens ve al cap el poeta-cantant "Ells són aquí entre nosaltres, / desesperats al seu intern, / desesperats en l'esperança / que el seu demà arribi prest. / El seu demà, tenebra blanca, / on els seus ulls sanguinolents / disposen l'ordre de la vida / i de la mort si és convenient.
Dimecres que ve arriben a Mallorca els ministres de la Guerra de la Unió Europea per celebrar una cimera informal amb els seus col·legues de les terres del Magrib. Tot, sota la presidència espanyola de la Unió Europea. A algú, aquestes paraules, li semblaran exagerades, potser demagògiques, però cal tenir clar que res, o molt poca cosa, ha canviat durant les darreres dècades pel que fa a la desmilitarització del món. La caiguda del mur de Berlín va fer pensar que un nou ordre mundial s'establiria. I fou, efectivament, així. Els Estats Units i Europa, vells aliats, refermaren els seus llaços sota els auspicis del neoliberalisme més salvatge, amb la saga Bush, el vell Helmut Kohl, el gris Jacques Chirac o l'histriònic Berlusconi, entre d'altres. Mentrestant, els EUA s'autoproclamaven àrbitres del món i actuaven de vegades de manera unilateral i il·legal i d'altres amb el suport, igualment unilateral i il·legal, de xotets de cordeta com Tony Blair o José María Aznar. Calia crear-se un enemic, i se'l crearen. Establiren que els països de l'Islam eren l'objectiu per abatre, i encara avui continuam amb la mateixa cançó.
Darrere tot plegat, però, continua amagant-se el secret de tots els conflictes humans: el control de la riquesa, una riquesa, d'altra banda, avui esdevinguda equivalència ridícula, d'un paper, d'un metall, d'un element simbòlic i eteri com són, a la fi, els doblers. Des del més petit llogaret del món fins a l'ens més representatiu a escala mundial, l'ostentació de la riquesa esdevé, sempre, marc de les actuacions dels humans. El model neoliberal, en comptes de combatre aquest model competitiu, el defensa, l'engreixa i l'exalta. Avui, més enllà de llengües i cultures la gran nació que defensen les armes té un nom: els doblers, la riquesa, si voleu. L'estatus quo. A ningú convé ara que canviï res d'així com està el món. Qualsevol combat mostrarà sempre el mateix resultat: "Els pobres, més boca closa, i més viudes plorant, plorant". Cantava en Guillem d'Efak. I sabia què deia. Vides innocents segades en nom del Déu Diner. No hi ha res que justifiqui, per tant, una rebuda passiva i amistosa a uns senyors que diuen que per preparar la pau, cal preparar la guerra. Un senyors que, la setmana que ve, seran entre nosaltres, esperem que tenguin una rebuda com cal. Torna, per acabar, el poeta-cantant per reclamar l'acció del poble i tancar aquest article: Ells són aquí entre nosaltres, / però nosaltres on som? / A vosaltres ho pregunto / que sou amics, i que sou molts. / Ells són aquí entre nosaltres, / però nosaltres on som.