Cent per Cent | CpC 362 - La perversa llei i la moral distreta

CpC 362 - La perversa llei i la moral distreta

centpercent | 02 Març, 2010 10:07

Els manacorins en particular i els habitants de la comarca del Llevant en general estam orgullosos de tenir dins el nostre territori un espai natural protegit extens, singular i ben conservat com la zona coneguda amb el nom de "cales verges". Aquesta setmana, sense anar més enfora, el nostre setmanari publica una àmplia entrevista amb l'espeleòleg Xisco Gràcia, on manifesta la singularitat de les coves situades en aquest indret privilegiat. També, des de Cent per Cent, ens hem fet ressò més d'una vegada de la necessitat de gestió pública que ara mateix, cada estiu, presenten llocs com cala Varques o cala Magraner, avui ja cales massificades, malgrat la seva presumpta virginitat. Tot això que explicam, però, és un mal menor davant la violació més flagrant i escandalosa de l'idíl·li de l'home amb la natura que al llarg de les darreres dècades ha presidit la concepció de les cales verges per part dels manacorins. Parlam, molts ja ho deuen endevinar, del xalet, de la mansió per parlar amb propietat, de cala Sequer. Aquest monstre de formigó s'alça impúdic entre cala Sequer i el caló del Serral i trenca l'harmonia que tant havia costat de conservar fins a aquell moment. La seva construcció ja va ser polèmica en el seu moment i tot i que rebé reiterades denúncies, s'acabà. Ara, altra volta sense els permisos en regla, els propietaris pretenen ampliar els 1.700 metres edificats (no ens hem equivocat: són 1.700 metres, l'equivalent a desset pisos de cent metres cadascun). Una llei que permeté fa més de vint anys la construcció d'aquest monstre només té dos qualificatius: o està mal feta o és perversa. D'altra banda, els governants que res no feren per impedir tal construcció, i els mateixos promotors que la impulsaren són personatges, essent molt suaus en els qualificatius, de moral distreta.
Mentrestant, el poble, endormissat per l'exasperant inactivitat política, desencisat per la successió d'esdeveniments de cada dia més esperpèntics i increïbles, s'ho mira des de la tanca de cala Sequer, també il·legal. Les lleis les fan els humans, i són modificables. Més encara, s'han de modificar quan no funcionen. Si la llei que teníem fa vint anys permeté que es construís aquesta mansió, s'ha de canviar. Si la llei que tenim ara permet que s'ampliï, també s'ha de canviar. Ho demana el sentit comú, ho demana la moral humana. Ho demana l'ètica de les persones. Ho demanen les persones, que formen part del paisatge. Ho demana el paisatge, que també són les persones. Això, essent políticament correctes. Si parlàssim, vertaderament, d'ètica, de moral i de persones, el que caldria de manera immediata contra aquesta construcció insuportable i maleducada és simplement, pala, excavadora i regeneració de l'espai destrossat.