L’arribada del canvi d’any ens obliga de forma gairebé involuntària i automàtica a fer balanç del que hem viscut els darrers 365 dies. I no el podem encetar sense parlar la crisi de la Covid-19 i el coronavirus. L’any que deixam enrere ha estat sens dubte l’any de les vacunes. Un percentatge elevadíssim de manacorins ja s’han inoculat la doble pauta i molts ja comencen a posar-se la tercera dosi. L’hipòdrom va esdevenir vacunòdrom i després d’uns primers dies de confusió es podria dir que el procés de vacunació ha estat àgil i ordenat. La controvèrsia ha arribat aquest darrer mes amb l’entrada en funcionament del passaport Covid per poder accedir a determinats establiments públics com ara cafeteries, bars, restaurants o teatres i auditoris. Per obtenir aquest passaport cal estar al dia del procés de vaccinació o bé presentar els resultats d’una PCR negativa.
Sens dubte, també amb els darrers mesos de l’any ha arribat una de les notícies més esperades, més que res pel temps que feia que n’estàvem pendents (quaranta anyets de no res). S’ha aprovat el Pla General. La feina iniciada per Bel Febrer i continuada per Joan Llodrà ha estat culminada amb èxit a la fi per Núria Hinojosa. Tres delegats d’urbanisme de tres partits diferents mostren de qualque manera la necessitat de consens per aprovar un document com aquest. De fet, només els quatre regidors del PP hi han votat en contra. Ara caldrà veure quins són els resultats de l’aplicació d’aquest planejament urbanístic, que dona seguretat jurídica, resol problemes històrics de l’urbanisme manacorí e aporta llum en la consecució de solars per a la construcció de serveis públics i privats. Tanmateix, el Pla General també ha trobat contestació, sobretot pel que fa als beneficis que en puguin extreure els poderosos, pensam ara per exemple en la urbanització de Torre Florida i en l’entorn del tennista Rafel Nadal.
Enguany també ha estat l’any que tant els Cossiers com la Mostra de Teatre Escolar complien xifres aniversàries rodones. L’emblemàtica dansa de figura arribava als quaranta anys des de la seva recuperació, mentre que la Mostra de Teatre arribava als trenta anys. Són dues fites sense les quals seria impossible entendre com és el Manacor d’avui. Una demostració més que la tenacitat, la constància i l’audàcia són valors necessaris perquè un poble pugui avançar i créixer.
Cala Varques continua sent allà on era. Ja no hi ha xibiu i es corregeixen determinats problemes, però les actuacions de l’autoritat pública continuen sent insuficient i es compten per centenars els cotxes que cada dia d’estiu romanen aparcats a les voreres de la carretera que uneix Porto Cristo i Portocolom.
Ens queda només parlar de la ZPR. Tot i la contestació que ha trobat la valenta mesura presa pel delegat de Medi Ambient Sebastià Llodrà, sembla molt clar que si volem un nucli més habitable, més humà i més pacificat, la ZPR no sols s’ha de mantenir, sinó que s’ha de consolidar amb la implantació de càmeres, i amb obres de plataforma única a determinats carrers. I cal esperar que tard o d’hora es pugui ampliar encara més.
Mentrestant, molts d’anys a tothom i bones festes!
