skip to Main Content

25 anys fent pinya

Els Al·lots de Llevant celebren 25 anys d’ençà del seu naixement, en plena pandèmia. Repassam amb Joan Llodrà, primer cap de colla, i Neus Barceló, l’actual, la història i els millors moments de l’associació castellera.

La gestació dels Al·lots de Llevant naixé d’una excursió a la serra d’Alfàbia. Una desena d’amics hi va començar a pensar i un temps després, el 20 de gener de 1996, es va fer el primer assaig al poliesportiu de Porto Cristo amb una vintena de persones. Fins al mes de març no van començar a fer assajos setmanalment i fins a l’estiu no es va fer la primera actuació a Porto Cristo i a les festes de Sa Torre. “Vàrem aconseguir gent d’edats diverses i això va donar vida a la colla” explica Joan Llodrà, el primer cap de colla i membre actiu d’Al·lots de Llevant d’ençà de la seva creació. Llodrà confessa que “inicialment no era més que una excentricitat de postadolescents”. Va ser un aprenentatge progressiu, “en sabíem poc, però teníem moltes ganes”. Explica, de fet, que va aprofitar un viatge a Barcelona per trobar el llibre Castells i castellers: guia completa del món casteller de Xavier Bretons, que va ser com una bíblia. A més d’això, “d’altres llibres i quatre vídeos… Pensa que l’any 96 no existia Internet encara!”.

Un dels primers assajos al gimnàs de l’IES Mossèn Alcover el març de 1996.

Un any més tard, es va fer el primer castell de 6 pisos, una primera fita per considerar-se colla castellera. I a partir d’aquí, es formalitzen: apareixen les camises verdes, consoliden estatuts i creen l’entitat com a tal. El fet de consolidar un local, l’any 2001, també va ser un factor d’estabilització i des dels inicis, unes mil persones han format part de l’associació, que sempre ha mantingut més d’un centenar de membres en actiu.
L’any 98 va ser el primer de Neus Barceló, l’actual cap de colla, que “fa més anys que és castellera que no ho és” i que ha passat per diferents posicions: va començar tocant la gralla, ja va ser cap fa uns anys i també fa uns deu anys que també puja als castells. Una afició que comparteixen amb la seva germana i que també ha cridat l’atenció indistintament d’homes i dones perquè segons Llodrà, en el món casteller “fa temps que es va deixar enrere la discriminació pel fet de ser dona”.
Entre els moments històrics, que més han marcat la història de l’entitat al llarg d’aquest quart de segle, tant Barceló com Llodrà coincideixen que el moment més emotiu és el quatre de vuit del Concurs de Castells de Tarragona de fa cinc anys. Llodrà, destaca també altres grans fites: el primer castell de set pisos a Torredembarra l’any 1998, la primera diada castellera, la visita dels castellers de Vilafranca del Penedès a Manacor o descarregar un quatre de vuit a Sa Bassa.
La dedicació al món casteller és variable, cadascú es compromet tant com vol. Habitualment, les persones que pugen als castells feien assajos dues vegades per setmana al local del carrer Nou. I en aquest 2020, marcat per la pandèmia i per la distància social, no poden entrenar ni assajar, en una cultura que requereix contacte, suor i caramull. I tristament, tampoc podran celebrar aquest aniversari: “El que més enyor és la gent perquè som com una família, però l’any que ve el celebrarem per dos” diu Barceló.

El primer castell de sis pisos, un tres de sis a Santa Eugènia l’abril de 1997.
El primer quatre de set amb agulla, a la plaça Weyler de Manacor durant l’octubre del 2000.
Primer quatre de vuit descarregat al Concurs de Castells de Tarragona l’octubre de 2016.
Back To Top
Search