skip to Main Content

Si tu vas al cel, en patinet…

Poc o gens podia pensar qui va idear aquesta popular cançó esplaiera i cumbaià que el patinet dels seus amors esdevindria amb el temps un vehicle multifuncional, multipresencial i multicultural. Quan els humans deixàrem l’anar a peu per colcar en els carros pensàrem que havíem fet un ou de dos vermells. Avui, per la via pública de carros ja no n’hi circulen, ni tan sols per les beneïdes, que ara, si es fan, s’han de fer també confinades. Així, als cotxes que ho ocupen tot i pertot arreu, hi hem d’afegir els camions, les camiones, les motos, els motorets i les bicicletes. Semblava, idò, que l’enfilall de vehicles no podia créixer, però està feta per pensar i per crear la ment privilegiada de l’espècie humana, i ha estat així que ha arribat el patinet. De primer ens vengué com una simple moda, com un retorn a una era més vintage, en què ja hi havia patinets, però els fèiem circular amb l’impuls dels nostres peus vitencs. Ara, però, ja tenim patinets elèctrics i la seva proliferació a la via pública podria haver esdevingut un problema.

No negarem la practicitat de l’invent. Diguem per exemple, per a aquells qui fan feina dins un mateix nucli urbà però que l’han de recórrer de punta a punta, ja sigui per arribar a la feina, ja sigui per desplaçar-se per motius estrictament laborals. No cal cercar aparcament. No suam. I arribam fins a dins el portal de la nostra destinació en un temps que, ni en cotxe ni a peu hauríem pogut superar. Hom podria dir que tot són avantatges. És possible. Però també és obvi que hi ha alguns inconvenients. L’estatus del patinet, es mou entre l’anar a peu i la bicicleta, dues formes de desplaçament per bé que regulades, poc sancionades i que no són objecte gaire visible del control per part de l’autoritat competent. Així, el patinet, de tracció elèctrica, més ràpid que el caminar, més ràpid sovint que la bicicleta, és de dimensions tan reduïdes que é fàcil pensar que tampoc no ha de menester regulació.

Però sí. I tant que n’hi cal, és per això que és d’aplaudir la iniciativa de l’Ajuntament de Manacor d’establir una velocitat màxima de 25 quilòmetres per hora, i de determinar la circulació de patinets lluny dels espais per a vianants i per les calçades destinades als vehicles rodats.

Tot està molt bé, tant l’ordenança com el patinet. I també, fins i tot la bicicleta. Tanmateix, però, si hom observa objectivament les distàncies màximes que hi ha dins el nucli urbà de Manacor, convendrà que anar a peu pertot hauria de ser la realitat més habitual de tots els habitants del poble. De cotxes, motes i camiones, ja basten les que ens arriben de fora poble. No cal, per això, ara tampoc, empestar-ho tot de gent en patinet que, en podeu estar ben segurs, no tendran l’ocasió de fer la xerradeta, com la tendrien si anassin a peu.

Back To Top
×Close search
Search