Catalina Julve (Manacor, 1972) és pintora. I està d’actualitat perquè presenta la mostra Paisatge amb cavall a la fira ARTESANTANDER. L’entrevistam perquè ens parli del procés de creació d’aquest treball i dels seus plans de futur.
Després d’anys de picar pedra incansablement, sembla que comences a recollir els fruits! En quin punt de la teva carrera artística et trobes?
Estic en un moment molt expansiu, amb una visibilitat que no havia traspassat fins fa dos anys la comarca del llevant mallorquí. Faig camí i encara picant pedra, fent més feina que mai i presentant-me a convocatòries que em projectin fora de les Illes. També entenc millor com funciona tot el mercat, amb agents culturals que ja me coneixen a l’exterior i fan possible aquesta visibilització, perquè els agrada la meva feina i la defensen. I el més important és que pas molt de gust de fer feina a l’estudi i m’hi puc dedicar, tot plegat és un regal.
Les peces que has recollit i que presentes a ARTESANTANDER 2024 són les que produïres durant la teva estada a la fàbrica de llapis portuguesa Viarco, a São João da Madeira. Com ha influït l’estada, aquest entorn, en l’obra que n’ha resultat?
A Viarco he fet feina amb els seus materials, que són els propis de les tècniques dibuixístiques i en suports de paper. Havia d’abandonar, per tant, la possibilitat de pintar sobre tela, que és el que faig habitualment. És per això que totes les peces són dibuixos o obres fruit de les estratègies del dibuix. Pel que fa a la temàtica, els meus referents han estat els mateixos de sempre, però amb la mirada al paisatge de Portugal, que al nord és verdíssim. Els arbres m’han fascinat, la terra hidratada, la pluja… n’han pres part inevitablement i m’han canviat la paleta. Els colors són vibrants i la natura representada, exuberant.
Mirant el catàleg de l’exposició, el primer que crida l’atenció és que pareix que hi hagi, almanco, tres o quatre catalines julves: és una obra heterogènia, eclèctica, rica. Això és un fet deliberat o sorgeix espontàniament?
Això és un procés d’immersió i simplificació. La primera sèrie que vaig dibuixar té el referent fotogràfic com a punt de partida, amb una primera presa de contacte amb els materials, i és de caire figuratiu. La segona sèrie dels cavalls de Tarkovski segueix essent un procés d’experimentació amb el grafit, també figuratiu i de grans formats. Les dues sèries següents són fruit de la simplificació i la fusió de les dues anteriors. No hi ha res de deliberat, una sèrie me duia a l’altra i tot era la consequència d’un procés d’immersió amb el material i amb els meus recursos pictòrics. Jo m’hi veig pertot i cada cop més implicada.
També he vist que dones molta d’importància a l’experimentació amb els materials (pigments, fang…). Quin paper han jugat en el procés de creació?
Ha estat un joc. De fet, no he fet servir els materials de la manera habitual, si és que n’hi ha alguna. Tots ells et donaven la possibilitat de treballar amb aigua, eren aquarel·lables, però a mí treballar amb aigua no m’agrada gaire, vull densitat, i l’aigua dilueix, m’estim més les tècniques grasses, i en vaig adaptar els materials a les meves necessitats o desitjos.
Has explicat que una de les peces està basada en una escena de Tarkovski. Quina relació tens amb el cinema? I com l’integres en el teu llenguatge?
M’agrada molt el cinema, vaig al cine tot el que puc. Quan som a Manacor, al Cinema Club Trenta Nou Escalons. No entenc com no hi va més gent… És un regal i ho veus en pantalla gran. M’agraden sobretot les pel·lícules en blanc i negre, les antigues i les que et dona temps de veure els plànols. No me n’entenc, però sé que m’agrada… D’en Tarkovski no ho he vist tot, i veient Andréi Rubliev a Filmin amb l’ordinador vaig fotografiar aquesta seqüència amb el mòbil. Me va semblar un poema visual potentíssim i en vaig aprofitar les imatges per interpretar-les en gran format. Això dels cavalls ja me ve d’enrere, de petita hi muntava. M’encanten els cavalls.
Al catàleg es comenta que, en les peces paisatgístiques, s’ha produït una “progressiva emancipació del referent”. Què vol dir, això? Com es concreta aquesta emancipació dins els paisatges que inclous dins l’exposició?
Això és una manera de dir que ja no tenc la necessitat de partir d’una imatge fotogràfica o del natural per executar una obra. Treball desde la intuïció i la memòria, abandonant la intenció de dibuixar les coses com les veig per fer-ho com les sent i treballant desde la pulsió de l’obra mateixa i els materials amb els quals estan executades. Traduesc, d’alguna manera, la visió que tenc al cap amb les formes que em permeten el material i la intuïció. No mirar la foto, en una paraula. És un acte de llibertat, al qual m’ha costat arribar. Un exercici de síntesi. Això no vol dir que ja no pinti mai més de manera realista, sempre hi torn, m’agrada, me situa, i això em permet fer projectes eclèctics com aquest amb estils diferents i que es complementen.
Un altre concepte que explores és el de “bancal”, sobretot en les peces menys figuratives. Què són, els bancals, i com es representen dins la teva obra?
Els “Bancals” són la darrera sèrie del projecte. Són camps de color executats amb barres de pigment prensat fent capes fins aconseguir un efecte greixós, saturat, vibrant i escultòric. El terme “bancal” m’ha servit per representar els conceptes de nutrició,hidratació, alimentació…Un bancal és un bocí, un hort, un terreny per al conreu, per sembrar-hi arbres i també deixar-hi a lloure un manat de cavalls. Per jo els “Bancals” són el recull de tot el projecte, la síntesi i el lloc definitiu per a la llibertat.
Quines seran les properes passes a donar? Quins projectes tens en ment?
Demà, dimecres 10 de juliol, me’n vaig a ARTESANTANDER a presentar Paisatge amb cavall gràcies a la convocatòria de l’Institut d’Estudis Baleàrics. Paralel·lament tenc obra exposada en una mostra col·lectiva a un festival d’art contemporani anomenat FARRA, d’Elvas, Portugal, amb col·leccions privades de renom. Hi tenc l’obra que vaig fer en la meva primera residència de l’Alentejo i hi som en representació de la galeria PLATO, d’Évora. Tendré una exposició a Palma el proper mes de desembre i serà la meva primera exposició individual en una galeria consolidada. També estic treballant en una col·laboració amb el músic de Sabadell Carles Belda per fer una sèrie d’estampes per a un llibre-disc en forma de bestiari que esperam poder presentar a Mallorca i arreu dels Països Catalans. De moment, això…
