Cada 18 de febrer se celebra el Dia Internacional de la Síndrome d’Asperger amb l’objectiu de visibilitzar les persones amb autisme sense discapacitat intel·lectual associada ni dificultats significatives del llenguatge. Socialment autisme, Asperger i altres trastorns es poden confondre i és que de fet, des del 2013, l’Asperger forma part del TEA (trastorn de l’espectre de l’autisme) i les persones que van rebre aquest diagnòstic comparteixen les característiques nuclears de la condició: dificultats en la comunicació social i la flexibilitat de pensament i comportament. Tanmateix, tenen un llenguatge fluid i una capacitat intel·lectual mitjana i fins i tot superior a la mitjana de la població. Es tracta d’un tipus de neurodivergència que segons l’Organització Mundial de la Salut afecta a 1 de cada 100 infants i el més habitual és que és detecti, precisament, en aquesta etapa vital.
Des del servei d’Atenció Primerenca (SEDIAP) d’Aproscom expliquen que d’ençà de la publicació del DSM-V, el manual estadístic dels criteris diagnòstics, es varen canviar les categories diagnòstiques. En l’anterior manual, aquest trastorn s’incloïa dintre dels trastorns d’inici a la infància o adolescència i dins els trastorns generalitzats del desenvolupament i hi apareixien el trastorn autista, trastorn de Rett, trastorn desintegratiu infantil, trastorn d’Asperger i trastorn generalitzat del desenvolupament no especificat. Amb la revisió i la nova publicació del manual es reestructuren aquests trastorns i el trastorn autista i la síndrome d’Asperger s’aglutinen a una mateixa categoria diagnòstica i s’inclouen dins els trastorns del neurodesenvolupament. Ara es consideren un mateix trastorn amb diferents afectacions a la funcionalitat de la persona. És a dir, un mateix trastorn es pot manifestar de diferents maneres a diferents persones, per això s’estableixen 3 graus de gravetat. Això equivaldria al grau d’afectació que el trastorn implica en el dia a dia de la persona. El grau I és el que implica menys necessitat de suport perquè la persona pugui desenvolupar les activitats de la vida diària i el III seria on la persona necessita més suport. “Així s’entén que la síndrome d’Asperger equivaldria a un TEA nivell I.
“Encara que moltes de les persones diagnosticades amb síndrome d’Asperger abans d’aquest canvi no estan del tot d’acord amb aquesta nova classificació, és un terme que es continua emprant a tots els àmbits encara que no estigui vigent, però és cert que és molt difícil canviar conceptes ja instaurats socialment” expliquen des del SEDIAP.
Així mateix, pel que fa als criteris de diagnosi, des de l’entitat expliquen que la simptomatologia ha d’estar present a les primeres fases del desenvolupament i s’aglutinen en dos grans blocs. Un primer que es refereix a les necessitats de suport relacionades amb la comunicació i interacció social, i l’altre als patrons de comportament. La variabilitat que implica l’espectre fa que, a la part de comunicació, trobem des de persones que no han desenvolupat llenguatge oral a persones que tenen peculiaritats a l’entonació, melodia, ritme o dificultats a l’hora d’interpretar el llenguatge figurat (bromes, ironies, dobles sentits, acudits…). “No hem d’oblidar que hi ha sistemes alternatius de comunicació que permeten la comunicació de persones que no han desenvolupat llenguatge oral per així no limitar la seva comunicació al desenvolupament de la parla” expliquen des del servei. A més, en aquest bloc també s’inclouen aspectes qualitatius de les interaccions socials, a l’hora d’ajustar els seus comportaments als diferents contextos, situacions o persones.
D’altra banda, l’altre bloc es refereix a la conducta, està caracteritzat per interessos, activitats i/o comportaments repetitius i restrictius. Això es manifesta en dificultats a adaptar-se als canvis, ecolàlies (parla repetitiva), estereotípies (moviments repetitius sense funcionalitat aparent), fixacions per objectes o activitats… També en aquest bloc, s’inclouen les alteracions sensorials, que poden tenir patrons específics de processament de la informació sensorial que fa que cerquin determinats estímuls o els rebutgin.
Finalment, més enllà d’etiquetes i per fer front als estereotips des del SEDIAP, consideren que és important posar les persones amb neurodivergència al centre per tal de poder aconseguir una millor atenció i inclusió a nivell mèdic, laboral i educatiu. Des d’Atenció Primerenca d’Aproscom consideren que ells hauríem de demanar a elles, directament, quines son les seves necessitats i reclams específics. “Pensam que el mateix que s’ha de fer de la mateixa manera com ho faríem amb qualsevol persona, tenint en compte les seves característiques personals i sense donar per fets els estereotips associats a aquesta condició, de manera que els contextos socials i físics s’adaptin a la neurodivergència de totes les persones”.
Per a més informació sobre els Trastorns de l’Espectre Autista podeu consultar la web de la Confederació d’Autisme a l’estat espanyol o també la de l’Associació d’Asperger Balears.
